Resultats de la cerca

Es doctorà en dret a la Universitat de Madrid i collaborà en diversos periòdics Autor prolífic, publicà, a més de poesies, diverses obres històriques Biografía de Juan de Juanes 1881, Memoria sobre el lujo 1885, Historia de la Universidad literaria de Valencia 1903, Guía artística de Valencia 1905, 2a ed del 1907, força ampliada i diverses hagiografies sobre sants valencians –Vicent Ferrer, Tomàs de Vilanova, Francesc de Borja, etc–, editades entre el 1910 i el 1912 en forma de quaderns

Vida i obra Fou un dels representants més destacats de l’enciclopedisme illustrat espanyol Feu estudis eclesiàstics i jurídics a les universitats d’Oviedo i Àvila i al Collegi de Sant Ildefons d’Alcalá de Henares, on arribà a batxiller en dret canònic 1764 Es traslladà a Madrid i abandonà la carrera eclesiàstica Fou nomenat 1767 alcalde del crimen de l’Audiència de Sevilla i oïdor 1774 del mateix tribunal, i el 1778 fou nomenat alcalde de casa y corte de Madrid Residí a la cort fins el 1790, i participà activament en els projectes reformadors del regnat de Carles III Fou membre de la Societat…

Aquest anuari, publicat en llengua catalana, vol fer conèixer la història religiosa, cultural, artística i institucional de les comarques que formen part del bisbat d’Urgell i de les que li pertanyien en el passat fins a la seva incorporació a d’altres diòcesis Els volums publicats són d’una extensió aproximada de 500 pàgines, i comprenen estudis monogràfics, documents, inventaris de manuscrits, incunables o llibres rars, i catàlegs de museus, esglésies, monuments i obres d’art El director d’ Urgellia és Cebrià Baraut, i entre els seus redactors i collaboradors més destacats cal…

Afiliat al Partido Liberal de Sagasta des del 1865, ocupà diferents càrrecs públics fou diputat a les Corts espanyoles en diferents legislatures, governador civil de diverses províncies, director general de Beneficència i Sanitat i delegat reial de primer ensenyament Com a periodista, dirigí La Crónica de Cataluña i auxilià, i posteriorment substituí, J Mañé i Flaquer en la direcció del Diario de Barcelona Pel que fa a la seva producció més pròpiament historiogràfica clarament influïda pel seu pensament polític, redactà Historia de España , un extens manual que el 1891 havia arribat a la…

Cursà, a València, els estudis de filosofia i lletres i de belles arts Fou catedràtic d’anatomia artística a l’Escola Superior de Belles Arts de València, de la qual fou sotsdirector i director 1967-78 i degà quan es convertí en facultat, i professor d’història de l’art a la Universitat de València Fou acadèmic numerari per la secció d’escultura de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Com a pintor, participà en exposicions individuals i collectives, i obtingué diversos premis Publicà, entre altres obres, El arte de las sedas valencianas en el siglo XVIII 1959, on, malgrat…

El seu objectiu ha estat fomentar i divulgar la investigació científica, cultural i artística de l’Anoia amb projecció sobre tot Catalunya Els socis s’agrupen en les diverses seccions d’estudi arqueologia, història, filologia, art, etc La direcció i l’administració del Centre es fa sota la supervisió d’una assemblea general i d’una junta directiva, escollida cada tres anys Organitza conferències, recitals, exposicions, excavacions i ha publicat una cinquantena de llibres i fascicles d’autors com Josep Iglésies, Antoni Carner, Josep Fontana i Miquel Térmens També ha curat la…

S’ordenà el 1943 i, des de llavors, ha exercit a les parròquies de Biniamar, Inca, Binissalem i Orient La seva tasca historiogràfica s’ha centrat en l’estudi de diferents esglésies de Mallorca, així com en la història local de Lloseta Pel que fa a les obres dedicades a l’estudi dels temples, en destaquen L’església de Sant Jordi d’Orient 1979, L’Oratori del Cocó de Lloseta 1981 i El oratorio de NS de la Bonanova 1982 La seva aportació més important és la Història de Lloseta , en quatre volums 1985-90, que abraça des de la prehistòria fins al s XIX Cal esmentar-ne també Centenario…

Estudià magisteri a València i exercí a San Javier Múrcia, Ares del Maestre Castelló, Barcheta, Requena València i Borriana Castelló on fou nomenat l’any 1924 director de les Escoles Nacionals Graduades Home inquiet per tot tipus d’activitat cultural i social, fou cofundador i director del setmanari cultural i d’informació comercial Patria 1924 i d’ El Escolar 1926 de la Biblioteca Popular Escolar 1926, que arribà a tenir 20 000 volums, i del Museu Local de les Escoles Graduades 1926, origen del Museu Arqueològic Comarcal de la Plana Baixa Aquestes iniciatives responien a les noves propostes…

Els seus pares, pagesos, es traslladaren a Barcelona cap al 1880 Maties Pallarès es posà a treballar molt aviat i aprengué l’ofici de sastre, que desenvolupà fins a la seva mort De formació autodidàctica, collaborà en periòdics i revistes com Catalunya Artística , el Heraldo de Alcañiz , El Eco del Guadalupe i El Ebro revista publicada a Barcelona Com a historiador, els seus estudis se centraren principalment en la història medieval Publicà el llibre La caja de Valderrobres o Peña de Aznar la Gaya Noticias históricas de Valderrobres, Fuentespalda, Mezquín, Beceite y Torre del Compte 1905 Fou…

Aquesta associació fou creada el 18 d’abril de 1967 per Pere Respaut, degà del Collegi d’Advocats de Perpinyà, amb uns quants amics, per tal de reunir les persones de banda i banda dels Pirineus interessades en el nou desenvolupament d’irradiació espiritual, cultural i artística del romànic A l’abadia de Cuixà s’instituí, a més, el Centre Permanent de Recerques i d’Estudis Pre-romànics i Romànics, dedicat a la història de l’art, l’arqueologia, l’escultura i la pintura dels s viii-xiii de cada costat dels Pirineus, i, particularment, de la Cerdanya, el Conflent, el Capcir, el…