Resultats de la cerca

Es llicencià en medicina a Barcelona el 1921 i es doctorà el 1922 Treballà a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, sota el mestratge de Manuel Corachan Fou cap de servei de cirurgia de l’Hospital de Sant Pau 1935 Durant el seu temps de cap de la Caixa de Previsió de Socors des del 1929, i després, durant la Guerra Civil de 1936-39, desenvolupà un procediment de tractament de les fractures obertes, que exposà en l’obra El tractament actual de les fractures de guerra S’exilià el 1939 i, invitat pels caps del servei de defensa passiva de la Gran Bretanya, s’installà a Oxford El mateix any…

El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…

Les falles que limiten la depressió de la Selva s’orienten principalment en direcció NW-SE la falla d’Osor - Maçanet de la Selva en determina la vora SW i la falla de les Planes-el Pasteral parallela a l’anterior i amb un salt estimat d’uns 1000 m, conjuntament amb la falla de Granollers de Rocacorba - Sant Gregori, en provoquen la compartimentació El coneixement del rebliment sedimentari d’aquesta depressió és limitat per l’escassetat d’afloraments la xarxa de drenatge actual és poc encaixada i per la manca de dades de sondatge El gruix del rebliment sedimentari és determinat per la…

Els fongs ameboides tenen en el seu cicle alguna fase ameboide, durant la qual s’alimenten per fagocitosi o per absorció, fase que s’alterna amb fases de reproducció mitjançant espores En la fotografia veiem un faneroplasmodi del mixomicet Arcyria triquials, que equival a una gran estructura ameboide, mucilaginosa, que avança lentament per les superfícies humides, capturant partícules o solucions alimentoses Noteu, a dalt, el marge d’avanç, fistonat i, més avall, una xarxa de venes per on circulen el citoplasma i els nuclis en l’angle inferior dret, el plasmodi està atacant un fong sapròfit…

El briozou colonial Schizobrachiella sanguinea , que colonitza els fons de roca permanentment submergits Jean-Georges Harmelin Els lofoforats tenen en comú la possessió d’un plomall de tentacles, especial per a retenir les partícules d’aliment que duu l’aigua, i també per a fer la funció respiratòria Aquesta estructura, el lofòfor, aparegué en organismes marins molt antics Dels grups que hom inclou dins aquest gran collectiu destaquen, per la seva abundància actual, els briozous, però els braquiòpodes, que actualment tenen un nombre relativament baix d’espècies, foren molt abundants en…

La redacció de l’editorial s’installà a la Llibreria Catalònia El projecte nasqué amb la reedició de les Obres completes de Jacint Verdaguer 1943 i es feu realitat gràcies a la tenacitat de les gestions de Cruzet a Madrid i la collaboració de Tomàs Garcés Així s’aconseguí el permís d’editar, en colleccions, els primers llibres catalans de la postguerra En foren directors literaris Josep Miracle i, després, Tomàs Tebé Tot i que, després de la victòria dels aliats en la Segona Guerra Mundial, Franco accedí a autoritzar els primers llibres en català de la postguerra per tenir una coartada…

Vida La seva obra exercí una gran influència en el pensament jurídic, històric i polític dels autors catalans de la baixa edat mitjana i dels primers segles de la modernitat, especialment en les argumentacions pactistes o contractualistes  Franciscà menor, prengué l’hàbit de l’orde al convent de Girona en una data desconeguda i s’ordenà com a sotsdiaca el 22 de desembre de 1352, a Barcelona El 1365 assistí a la cúria d’Urbà V a Avinyó per a jutjar l’autenticitat de les Revelacions de Pere d’Aragó , i tot seguit anà a estudiar a les universitats de París, Oxford, Cambridge, Colònia i Roma, on…

Es tracta d’un curiós grup de falgueres que viuen surant a les aigües dolces, o parcialment submergides en elles Els seus esporangis tenen paret prima, de tipus leptosporangiat, però no presenten anell El caràcter més notable és la seva heterospòria i, per tant, la presència de megasporangis i microsporangis, que queden aplegats a la base de les fulles, a l’interior de receptacles especials arrodonits, anomenats esporocarps En coneixem poc l’evolució Hi ha fòssils d’ Azolla des del Cretaci inferior i de Salvinia des del Cretaci superior És possible que les marsileàcies hagin derivat de les…

Llicenciat per la Universitat de Barcelona 1962, s’hi doctorà el 1967 amb una tesi sobre la qüestió rabassaire publicada el 1969 amb el títol El problema agrari a Catalunya, la qüestió rabassaire de 1890 a 1936 Anteriorment, el 1964, ja presentà una tesina la primera referida al segle XX realitzada al Principat de Catalunya sobre El sindicalisme a Barcelona de 1916 a 1923 , que fou publicada el 1965 i rebé el premi Nova Terra Amb aquestes dues obres definí una de les principals temàtiques que ha tractat al llarg de la seva prolífica producció l’anàlisi dels moviments socials contemporanis…

Diferents adaptacions del peu dels artiodàctils al medi muntanyenc En el cas de la cabra A, A’ , el peu s’adapta al medi rocós presenta soles toves i elàstiques, que permeten una gran adherència, i amb els voltants durs per apuntalar el peu a les anfractuositats de la roca 1 no té membrana interdigital, la qual cosa li permet d’obrir independentment els dos dits i que actuïn com de pinça i presenta unglots rudimentaris en els dits segon i cinquè, que poden fer de taló de fre accessori en el descens 2 En el cas de l’isard B , el peu té un septe o membrana entre els dos dits 3 que li permet…