Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Cal destacar el seu discurs 13 d’abril de 1863 a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, titulat “Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana” i publicat el 1865 en les Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona Hi definí la relació existent entre esperit i art nacional hegeliana, servint-se d’una citació del seu Curs d’Estètica , per assenyalar que « existen lazos indestructibles, consonancias y armonías supremas entre el espíritu nacional, el pensamiento filosófico y…

Notari de professió, es relacionà activament amb el moviment de  la Renaixença , i fou un dels socis fundadors de La Jove Catalunya En l’almanac del grup, La Xanfaina , hi publicà Rondalla , a manera d’allegoria moral L’enderrocament de l’antiga església de Sant Miquel motivà la publicació, en Lo Gai Saber , de la monografia històrica “Novas historicas referents a la capella que fou de Sant Miquel Archangel de la present ciutat de Barcelona” 1868 on, entre altres textos, recollia les escriptures de l’edifici del segle X Posteriorment collaborà en la Revista de Ciencias Históricas i en el…

Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Exercí d’advocat, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81 coincidí amb…

Especialista en història econòmica i financera, fonamentalment sobre els mètodes comercials a la Mediterrània medieval i moderna, destaquen els seus articles sobre la Barcelona dels s XIII-XV Analitzà també les comunitats mercantils de diverses ciutats italianes, alemanyes i dels Països Baixos Estudià dret a la Universitat de París, on aviat se sentí atret per la història Entre el 1896 i el 1898 es traslladà a Berlín per elaborar la seva tesi doctoral sobre la qüestió economicojurídica de les borses alemanyes de comerç S’introduí en el món de les tècniques comercials sota el mestratge d’…

Representació d’un califa acompanyat dels seus servents, arqueta de Leyre, 1004-05 MNP / Oronoz Durant els segles de coexistència de cristians i musulmans a la Península Ibèrica, les fonts d’una i altra banda de la frontera política i religiosa ens informen dels esdeveniments que anaven constituint la història d’ambdues comunitats Els historiadors cristians i musulmans s’ocuparen sobretot de ressenyar els moments de confrontació o de contacte mutu Però a vegades les cròniques araboislàmiques fan referència a uns fets que formen part de la història interna de la Catalunya naixent Aquí es…

Vida i obra Cinquè baró de Maldà, membre de la petita noblesa rendista amb béns distribuïts sobretot pel pla de Barcelona, era fill d’Anton d’Amat i de Junyent, coronel dels reials exèrcits, i de Maria Teresa de Cortada i de Senjust, pubilla de les cases de Cortada —a la qual pertanyia la baronia de Maldà i Maldanell— i de Senjust, que posseïa la senyoria de la Morana Estudià al collegi ed nobles dels jesuïtes de Cordelles, del qual sortí amb una sòlida formació humanística i amb un bagatge clàssic Poliglot, dominava, a més del català i del castellà, el llatí, i tenia coneixements d’italià i…

Vida i obra També es distingí com a filòleg i com a polític Utilitzà, almenys en tres ocasions, els pseudònims de Pedro Fernández , Ramón Miguel Palacio i Antonio Filopolita Era membre d’una noble família originària de Girona El seu besavi, Jeroni de Capmany i Montpalau, investit cavaller el 1671, fou professor de dret a l’Estudi General de Girona, jurat de la ciutat el 1678 i el 1682 i autor del pròleg en el manuscrit gironí de la Crònica siscentista de Jeroni de Real, editada recentment per Joan Busquets El seu avi defensà la causa austriacista i, en conseqüència, patí l’exili i la…

Després de fer els estudis primaris i el batxillerat a Vic, l’any 1904 realitzà el curs d’ampliació per accedir a la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on conegué —i hi feu amistat— els exponents més importants de l’anomenada “generació de l’Institut” Ferran Valls i Taberner, Pere Bosch i Gimpera, Lluís Nicolau i d’Olwer, Jordi Rubió i Balaguer, Francesc Martorell i Trabal i Ramon d’Alòs-Moner i de Dou De forma simultània, s’apuntà als Estudis Universitaris Catalans EUC Tant en el curs d’ampliació com en els EUC rebé el mestratge decisiu d’Antoni Rubió i Lluch Entre el 1905 i el…

“El comte de Barcelona és avui Ramon, fill de Berenguer, fill de Borrell L’any 446 de l’Hègira 1054-55 deixà el seu país per anar a Terra Santa En passar per Narbona, va visitar un dels grans personatges de la ciutat Durant l’estada a la seva casa, el comte i la dona del seu amfitrió s’enamoraren Ramon continuà el viatge i arribà a Jerusalem De tornada, passà novament per Narbona El comte visità novament l’antic amfitrió perquè desitjava retrobar-se amb la dona El comte i la muller es confessaren recíprocament el seu amor i prepararen un pla perquè ella pogués fugir i retrobar-lo Quan aquest…

Portada del núm 43 de “Lletra de Canvi”, Barcelona, 1997 Image El canvi dels anys vuitanta Hi ha dos factors que han marcat clarament l’evolució de la literatura catalana d’ençà dels anys vuitanta la seva institucionalització arran de la reinstauració de la Generalitat de Catalunya i l’evolució general de la societat catalana cap a uns determinats modes de producció i consum cultural que es poden qualificar de postmoderns La literatura catalana ha hagut de convertir-se en una literatura constituïda, a la qual s’ha demanat que ofereixi qualitat i prestigi a l’idioma, que fonamenti la…