Resultats de la cerca

La fundació del Grup amb el nom definitiu es feu a Verdú el 1976 i, posteriorment, la seu se situà a l’arxiu comarcal de Tàrrega Concentrà des dels inicis gran part dels seus esforços en la reunió d’estudiosos en grups de treball En aquest sentit es creà una comissió que es reunia periòdicament els seus membres eren d’Agramunt, de Bellpuig, de Cervera, de Guimerà, d’Artesa de Lleida, de Santa Coloma de Queralt, de Tàrrega i de Verdú Amb el temps, els membres i les poblacions representades s’anaren multiplicant i el 1981 foren proposats els estatuts de l’entitat Les activitats del grup, que es…

Desenvolupament enciclopèdic Editada per Jaume Villanueva Viage literario , X, p 306-312, Lluís Nicolau i d’Olwer l’atribueix a l’escolàstic Borrell, que la redactà a la Seu d’Urgell vers el 1040 Tanmateix, Villanueva la trobà en un santoral de la catedral de Barcelona La Vita és un panegíric del sant urgellès, fill de Bernat, vescomte del Conflent, i de Guisla, filla de Sunifred de Lluçà Accedí a l’episcopat substituint el seu oncle, Salla, que pactà la successió amb el comte Ermengol I d’Urgell 992-1010 El bisbe Ermengol inicià el seu pontificat vers el 1006, de primer moment associat com…

Vida i obra El seu treball més conegut és Voyage en Espagne dans les années 1816, 1817, 1818, 1819, ou recherches sur les arrosages 1823, un estudi sobre la llei de regatge, que fou impulsat per la Société Royale d’Agriculture París, basat en un treball de camp fet a Catalunya i València A Catalunya, descriví el sistema hidràulic de les conques dels rius Ter, Besòs, Llobregat, Francolí, Ebre i Segre i, a València, dels rius Millars, Túria i Xúquer Juntament amb els canals d’irrigació, elaborà interessants observacions referents a l’ús de les sínies, que pensava que eren d’origen…

S’especialitzà en les fases finals de la prehistòria, l’edat del ferro i el món protohistòric peninsular Fill del naturalista Salvador Maluquer , nasqué en el si d’una família culta i intellectual, amb profundes arrels a les terres lleidatanes, i més concretament a Artesa de Segre, el seu lloc de referència obligada Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona UB, entre els anys 1933 i 1937 la branca d’història, en concret del món antic, la compartí amb Salvador Espriu i Mercè Muntañola, sota el mestratge de Pere Bosch i Gimpera, de qui fou el darrer dels deixebles…

Clausurada, juntament amb la resta d’universitats catalanes per Felip V l’any 1717, calgué esperar fins a l’aprovació, pel Parlament de Catalunya, de la Llei de 30 de desembre de 1991 de creació de la nova Universitat de Lleida per a recuperar una de les institucions emblemàtiques de la ciutat al llarg de la seva història Això no obstant, cal destacar uns precedents que han servit de pont en primer lloc, la fundació de l’Escola Normal de Lleida 1841, obra del mestre Odó Fonoll, i que anà derivant amb el temps en l’Escola de Magisteri Primari 1931 l’Escola Universitària de Formació del…

Aquesta obra, editada per la revista Terra Nostra , és una eina ara per ara insubstituïble per al coneixement de la toponímia de Catalunya Té dues parts, que corresponen a una primera intenció de publicar-lo en dos volums separats, agrupant en cada un les trameses corresponents a un any de la revista Però la defunció de l’autor portà el seu editor i amic Ramon Gual a realitzar un sol volum d’homenatge S’hi afegia la comoditat, malgrat el gruix, de tenir una sola obra de consulta El llibre està escrit en francès després d’un llarg debat entre autor i editor, on es posaren en els dos plats de…

De família obrera, internat a la Casa de la Misericòrdia de Lleida 1914-24 estudià l’ofici de fuster, que exercí a la mateixa ciutat 1924-26, però ben aviat s’interessà pel passat històric de Lleida Rebé les primeres lliçons d’història local de Salvador Roca i Lletjós a la Pia Almoina, el qual l’introduí en els arxius documentals de la ciutat El 1926 es traslladà a Barcelona, on també treballà de fuster, es matriculà a l’Escola del Treball i prosseguí amb la seva educació autodidàctica i entrà en contacte amb el catalanisme Inicià les activitats periodístiques en el diari  El Matí i en la…

Vida i obra Cursà els estudis primaris a Perpinyà Més tard anà a Carcassona i París, on estudià crítica musical i periodisme tanmateix, en posar-se malalt, tornà al Rosselló L’any 1875, a vint-i-vuit anys, fou nomenat sotsbibliotecari de la biblioteca municipal de Perpinyà En principi, res no semblava orientar-lo cap a una carrera d’historiador de les terres catalanes ni pel seu naixement en terra de llengua occitana, ni per la seva carrera de crític musical i de periodista Però, ràpidament, s’interessà per la seva nova tasca, fins i tot abans de ser nomenat bibliotecari en cap de l’esmentada…

Aspectes generals Creat pel Govern de la Generalitat de Catalunya  Decret de 28 de novembre de 1980, l’ANC és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric nacional Tot i que aquest decret preveia en el seu article 5è la constitució d’una xarxa d’arxius regionals i comarcals, la dinàmica del desplegament de la política arxivística al territori adscriví la Xarxa d’Arxius Comarcals al Servei d’Arxius, incorporació reconeguda legalment per la Llei d’arxius del 1985 i els decrets posteriors que l’han desenvolupat Alliberat de la responsabilitat sobre els centres arxivístics de la…

La producció de cartografia a Catalunya i a Espanya en general va ser molt deficitària a final del segle XVIII i principi del XIX Les circumstàncies polítiques i econòmiques del moment no van ser gens favorables per a la realització de mapes Com a conseqüència es va recórrer a la còpia d’antics mapes, com per exemple el de Joseph Aparici de l’any 1720 que es va utilitzar durant molts decennis Gràcies a les expedicions franceses de la Guerra Gran i la Guerra del Francès, el treball cartogràfic en terres catalanes a final del segle XVIII i principi del XIX serví per a les realitzacions…