Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Josep Ventalló i Vintró
Historiografia catalana
Comunicació
Política
Metge, periodista i polític.
Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a Terrassa, no es…
,
Narcís Feliu de la Penya i Farell
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i historiador.
Descendent d’una família pagesa de Mataró, documentada des del segle XIV El seu pare, Narcís Feliu , fou mercader a Barcelona, i posteriorment ciutadà A mitjan segle XVII, la posició familiar dels Feliu era puixant i benestant El pare ingressà el 1637 en la matrícula de mercaders de Barcelona, fou fundador d’una sala de l’Hospital General 1638 i el 1644 fou conseller quart de la ciutat Els Feliu, a més, eren emparentats amb altres nissagues de rics mercaders de Barcelona com els Llinàs Narcís Feliu de la Penya es doctorà en lleis a la Universitat de Barcelona Heretà la fortuna del pare i…
, ,
Andreu Balaguer i Merino

Andreu Balaguer i Merino
© Fototeca.cat
Comunicació
Historiografia catalana
Literatura catalana
Erudit i publicista.
Notari de professió, es relacionà activament amb el moviment de la Renaixença , i fou un dels socis fundadors de La Jove Catalunya En l’almanac del grup, La Xanfaina , hi publicà Rondalla , a manera d’allegoria moral L’enderrocament de l’antiga església de Sant Miquel motivà la publicació, en Lo Gai Saber , de la monografia històrica “Novas historicas referents a la capella que fou de Sant Miquel Archangel de la present ciutat de Barcelona” 1868 on, entre altres textos, recollia les escriptures de l’edifici del segle X Posteriorment collaborà en la Revista de Ciencias Históricas i en el…
, ,
Pau Casals i Defilló
Pau Casals tocant el violoncel (1934)
© Fototeca.cat
Música
Compositor, director d’orquestra i, sobretot, violoncel·lista.
Vida Considerat el més gran intèrpret de violoncel del segle XX, i un dels millors de tots els temps, fou també l’home que escollí viure i morir a l’exili per fidelitat als seus ideals de llibertat, de pau i de catalanitat Nasqué en el si d’una família modesta A cinc anys començà l’estudi de la música amb el seu pare, Carles, i molt aviat li cridà l’atenció el violoncel Conscient del talent que tenia per a la música, la seva mare decidí traslladar-se a Barcelona, on el noi estudià a l’Escola Municipal de Música amb Josep Garcia i Robles , que fou l’únic mestre de violoncel que tingué Casals…
, ,
Josep Maria López-Picó

Josep Maria López-Picó
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Historiografia catalana
Nom amb què és conegut el poeta, assagista, crític literari i editor Josep Maria López i Picó.
Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus primers llibres, que…
, , ,
Josep Maria Quadrado i Nieto
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Historiador, escriptor i publicista.
Vida i obra Orfe de pare, el 1823 es traslladà amb la seva família a Palma, on residí Estudià fins a 14 anys al collegi de Monti-sion, dels jesuïtes Després ingressà al seminari 1832-35 Durant el 1836 visqué de prop l’exclaustració dels jesuïtes i el tancament del seminari, fet que l’impactà profundament Les dificultats familiars el dugueren a catorze anys a treballar com a escrivent a la Diputació Provincial Aquella feina, que es perllongà fins el 1841, coincidí amb el període en què s’organitzà l’arxiu provincial que aviat esdevingué l’Arxiu del Regne de Mallorca Fou aleshores, segurament,…
, ,
Marià Aguiló i Fuster

Marià Aguiló i Fuster
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Música
Poeta, filòleg i bibliògraf.
Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…
, , ,
Higini Anglès i Pàmies
Música
Cristianisme
Historiografia catalana
Literatura catalana
Musicòleg, historiador i eclesiàstic.
Vida Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912, d’on fou ordenat de sacerdot 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa Fixà la residència a Barcelona per poder ampliar els estudis musicals Tingué per mestres Josep M Cogul harmonia, Vicenç M Gibert contrapunt, fuga i orgue, Josep Barberà composició i Felip Pedrell musicologia Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de Barcelona …
, , ,
Carles Rahola i Llorens

Carles Rahola i Llorens
Historiografia catalana
Literatura catalana
Comunicació
Literat, publicista i historiador.
Vida i obra Fill d’una família de Cadaqués, es traslladà a Girona a tres anys, on visqué fins a la seva mort Fou autodidacte El seu pare, pescador, fundà l’any 1896 una impremta de la qual s’ocupà el seu germà Darius qui, dos anys més tard, fundà el diari El Autonomista , d’orientació republicana i federal, on Carles feu l’aprenentatge i desenvolupà, després, la faceta d’escriptor L’any 1898 ingressà a la Diputació de Girona, càrrec que compatibilitzà amb les seves tasques en El Autonomista Més endavant, estengué la seva activitat en nombroses publicacions diàries i revistes de Barcelona,…
, ,
Joaquim Pla i Cargol
Història
Comunicació
Literatura catalana
Publicista, escriptor i erudit.
Vida i obra Estudià ciències a la Universitat de Madrid Fou cofundador de l’editorial Dalmau Carles, Pla, que durant molts anys controlà la producció del llibre escolar a l’Estat espanyol i Amèrica És autor de manuals per a l’ensenyament de la llengua, la geografia i les ciències, com també de biografies dels pintors de l’escola castellana Vinculat al moviment literari del primer terç del segle XX conreà la crítica d’art i publicà proses literàries en revistes gironines i llibres com Terra de gestes i de beutat Girona 1917, escrit amb la collaboració de Xavier Monsalvatge Fou acadèmic…
, ,