Resultats de la cerca

Arxiver i historiador Fundador de la Biblioteca Hispano-Caputxina i reorganitzador de l’Arxiu Provincial Antic de l’orde a Catalunya, com a historiador es dedicà a investigar l’activitat missional dels caputxins catalans a Amèrica De la seva obra destaquen Capuchinos catalanes en Centro América y México 1947 i Capuchinos catalanes en el Sur de Colombia 1947

Canonge sagristà de la seu d’Urgell el 1426, escriví una genealogia dels comtes de Barcelona, diversos manuals de dret català –per ordre alfabètic de matèries– destinats a l’ús d’advocats i un tractat sobre les constitucions de la província tarraconense

Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als anys 1412-15,…

S’ordenà a Barcelona i estudià teologia a Salamanca, Roma i Múnic Ha estat professor de teologia als seminaris de Sogorb i Castelló, i ho és a la Facultat de Teologia de Catalunya És doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual fou professor des del 1968 Essent consultor del bisbe Pont i Gol, llavors a Sogorb-Castelló, assistí al concili II del Vaticà 1962-65 i inicià una edició crítica en català dels documents conciliars, d’una gran riquesa documental Fou fundador de l’Associació de Teòlegs Catalans És director 1974 de la collecció Studia, Textus Subsidia , de la…

Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida Entre la seva bibliografia destaquen les obres Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell 1971, Història d’Anglesola 1987, Collecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona 1987, Història de Cardona 1992, Masies del Solsonès 1995 i La baronia de…

Llicenciada en història per la Universitat de Barcelona 1953 Fou professora ajudant a la UB i catedràtica d’institut Collaborà en la revista Estudios de Historia Moderna , dirigida pel seu mestre Jaume Vicens i Vives, on publicà l’article “El p Antonio Vicent SI 1837-1912 Notas sobre el desarrollo de la acción social católica en España” núm 4, 1954, i en l’ Índice Histórico Español Escriví vint-i-una biografies d’industrials i polítics catalans del segle XIX, que foren publicades en l’obra de Vicens i Vives Industrials i polítics del segle XIX 1958 La seva feina principal se centrà, també,…

Fou dirigent de la Unió Catalanista Ja en la maduresa, inicià una trajectòria com a estudiós del món medieval català que el portà a ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1919, de la qual fou secretari 1922-24 Entre les seves publicacions destaquen Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919 i Retorn de l’illa de Sicília a la Corona d’Aragó 1920

La fundació del Grup amb el nom definitiu es feu a Verdú el 1976 i, posteriorment, la seu se situà a l’arxiu comarcal de Tàrrega Concentrà des dels inicis gran part dels seus esforços en la reunió d’estudiosos en grups de treball En aquest sentit es creà una comissió que es reunia periòdicament els seus membres eren d’Agramunt, de Bellpuig, de Cervera, de Guimerà, d’Artesa de Lleida, de Santa Coloma de Queralt, de Tàrrega i de Verdú Amb el temps, els membres i les poblacions representades s’anaren multiplicant i el 1981 foren proposats els estatuts de l’entitat Les activitats del grup, que es…

Fou membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà traduccions de Virgili en castellà, i d’Horaci en català Com a historiador se centrà en la història d’Agramunt Urgell, on degué tenir interessos patrimonials Els seus treballs foren més erudits que interpretatius Viatjà per tot Europa adquirint material arqueòlogic Reuní un bon monetari i una gran biblioteca, que en part passà al seu parent Ferran de Segarra i de Siscar, que el 1919 donà alguns manuscrits a la Biblioteca de Catalunya Tingué fama de bibliògraf erudit Els seus papers anaren a parar a una…

Vida i obra Canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell 1909, desplegà una gran activitat en la difusió de les idees lullianes, les quals interpretà com a “pensament nacional” català Fou el fundador de la Revista Lulliana 1901-05, i autor d’obres com La filosofia nacional de Catalunya 1902, Les doctrines lullianes 1904 i El sistema científico luliano 1908 A la Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona es guarden nombrosos manuscrits seus ms 1-51 Els treballs filosòfics lullians de Bové foren continuats pel seu deixeble Joan Avinyó És autor d’alguns treballs històrics…