Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià gramàtica, retòrica, poesia i dialèctica a Alacant i s’ordenà al convent dels dominicans de la ciutat de València Dominicà des del 1683, fou catedràtic d’arts en el convent de València i exercí diversos càrrecs docents a les cases de Llutxent, Llombai, Sogorb i Castelló de la Plana Sembla que també arribà a ensenyar a la Universitat d’Oriola, on hauria estat mestre de Josep Teixidor Vinculat al cercle de M Martí, participà de l’esperit crític i renovador dels historiadors valencians del final del XVII i començament del XVIII, tot i que no sempre l’aplicà La seva obra fou…

Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…

Vida i obra Dedicà part de la seva obra als estudis medievals, i fou un dels pocs intellectuals de la primera meitat del segle XX que parà esment en l’època musulmana Destacà també pel seu activisme cultural com a fundador i president de l’Associació per la Cultura de Mallorca, i president de la Societat Arqueològica Lulliana i del Consell Diocesà d’Acció Catòlica Fill de l’escriptora Coloma Rosselló i del polític català Narcís Sans, de jove, s’interessà per la política i milità en el partit liberal en presidí les joventuts Durant els anys de la dictadura de Primo de Rivera, evolucionà cap a…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…

Vida i obra Es dedicà especialment a la llengua i la literatura catalanes, des de l’època ibèrica fins a l’actualitat Fou professor universitari La seva trajectòria intellectual quedà molt marcada pels orígens familiars El seu pare, Manuel Sanchis i Sivera, era metge i amic de Teodor Llorente, a qui assistí en els seus darrers moments La mare, Maria Guarner i Aguiló, procedia, per via paterna, de la Pobla del Duc la Vall d’Albaida d’aquí li ve el parentiu molt llunyà amb el poeta Lluís Guarner i Pérez , a qui Sanchis s’adreçà sempre com a “tio” L’avi matern, Ricard Guarner i Franco, era…

Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…

Notari i escrivà de la porció temporal Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels segles XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881 Terrassa inclogué les notícies als seus Anales de Mallorca Tingué dos fills, Jaume i Vicenç, tonsurats…

Signava els seus escrits amb el títol nobiliari de què era titular marquès de Cruïlles, atorgat al seu besavi pel rei Carles de les Dues Sicílies el 1735 A més, també era titular de les baronies de Planes i de Patraix Abandonà la carrera militar per la de l’estudi de la història valenciana D’idees conservadores, fou membre del Senat gràcies a la representació que li atorgà la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Amb el treball Guía urbana de Valencia antigua y moderna 1876, aconseguí ser nomenat soci de mèrit d’aquesta institució L’obra esmentada recull gran quantitat de…

Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres 1947 El 1948 tornà a Catalunya i s’…

Vida i obra Filla de Joan Sales i Vallès i de Núria Folch i Pi El 1939 la família s’exilià a França, i posteriorment a la República Dominicana i a Mèxic El 1948 tornaren a Barcelona Els anys cinquanta treballà en un taller de decoració de porcellanes i, després, mentre feia el batxillerat i els estudis universitaris lliures, com a mecanògrafa en una fàbrica de teixits Tot i així, assistí a algun curs de Ferran Soldevila a l’Institut d’Estudis Catalans, i de Vicens i Vives a la Universitat de Barcelona El seu únic recull de poemes, Exili a Playamuertos 1961, l’autora el defineix…