Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció del diari La Almudaina 1905-43, periòdic, del qual fou copropietari També en el món editorial, fundà l’Estampa Amengual i Muntaner Collaborà en La Roqueta i el 1912 creà la revista Vida isleña , publicació que pretenia ser òrgan d’expressió de les manifestacions artístiques, la literatura, la ciència i el turisme a l’illa Gran aficionat al teatre, fou promotor del Saló de Palma i del Teatre Principal i, fins i tot, arribà a publicar, amb el pseudònim de Calabruix , dos sainets Tenda de calçat o Na…

Membre de la Congregació de Missioners dels Sagrats Cors des del 1955, fou ordenat de prevere el 1964 Estudià teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on es doctorà amb la tesi La atracción del Padre y la fe en Cristo 1970 En aquesta mateixa universitat es llicencià el 1968 en història de l’Església Es doctorà en història el 1985 a la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Orígens del cristianisme balear i el seu desenvolupament fins a l’època musulmana , primer estudi exhaustiu d’aquesta matèria, que fou publicat en 1991-92 El 1984 rebé el premi Josep Sanabre per l’obra…

Fou notari eclesiàstic de l’arxiprestat d’Inca Mallorca i rector del monestir de Santa Llúcia Mancor La seva tasca com a investigador se centrà en la història local de Mancor i el monestir de Santa Llúcia En destaquen les obres Historia del pueblo de Mancor 1893 i Anotaciones referentes al Santuario de Santa Lucía existente en las inmediaciones de Mancor inèdita

Vida i obra Doctor en dret 1817 per la Universitat Lulliana Exercí d’advocat a Binissalem, d’on fou alcalde 1822 Durant el trienni constitucional, dirigí a Palma diferents publicacions periòdiques de caràcter liberal i constitucionalista com el Setmanari Constitucional, Polític i Mercantil de Mallorca  1820-22, Es Prat i sa Bufera  1822, que substituí l’anterior i, probablement, Es Deixondidor  1822 Al Setmanari  publicà articles de fons, poesies i un bon nombre de diàlegs, expressius i acolorits Amb el retorn de l’absolutisme, patí un procés de depuració i hagué de deixar la seva professió,…

S’ordenà el 1952 i fou vicari d’Algaida Mallorca en 1952-59 El 1958 fundà la revista Castellitx , centrada en la història, la cultura i el folklore d’aquesta vila Des del 1982 és arxiver de la Cúria Diocesana i mestre de cerimònies de la seu mallorquina 1983 Des del 1990 dirigeix el Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca La seva tasca com a investigador s’ha centrat en la història eclesiàstica de Mallorca i en l’estudi de la història local d’Algaida i Banyalbufar Entre les seves obres cal destacar Fiestas cincuentenarias Banyalbufar 1964, Els rectors Amengual d’Algaida i el…

Desenvolupament enciclopèdic Inicialment prengué el nom de Centre d’Estudis Superiors Eclesiàstics CESE El Centre es regia per un consell rector, integrat pels bisbes i provincials, i amb el suport d’un consell directiu, constituït pel rector del Seminari Diocesà i pels delegats dels altres membres del consell rector A més, hi havia el consell acadèmic, format per tots els professors i un alumne de cada curs El curs inicial 1970-71 estigué marcat per un fort dinamisme i, sobretot, per la decisió del claustre d’obrir el CESE, a més dels seminaristes, a sacerdots, religioses i seglars Al juny…

Desenvolupament enciclopèdic Ha impulsat la recerca i la difusió de la història econòmica de Mallorca, i, de vegades, del conjunt de les Illes Balears, a l’Edat Moderna i a l’Edat Contemporània Les seves principals línies d’investigació s’han centrat en l’evolució de les manufactures i el procés d’industrialització, i en el món del comerç i dels intercanvis Ha organitzat la celebració de seminaris, congressos i jornades, entre els quals destaquen els seminaris d’història econòmica, que el 1996 arribaren a la seva vuitena edició També ha impulsat la realització de tesis doctorals i de…

Posteriorment se’n publicà un tercer volum 1998 Constitueixen els volums 20, 21 i 45 de la collecció “Els Treballs i els Dies” Els autors dels dos primers llibres són els historiadors Jaume Alzina, Camilla Blanes, Pere Fiol, Aina Le Senne, Antoni Limongi i Antoni Vidal L’obra fou illustrada amb dibuixos de Joan Gual, Víctor Guerrero, Jeroni Juan, Antoni Limongi i Vicenç Matas, entre d’altres En el seu moment constituí una important síntesi, i és la història de Mallorca d’ús més corrent en l’àmbit universitari També ha estat la primera història de l’illa editada en…

Vida i obra De família tradicionalista, cursà els primers estudis a Maó, on fundà les revistes Cruz y Espada i Gaceta de Menorca 1912 i collaborà també amb Joan March El 1914 s’installà a Palma, on collaborà en La Aurora i La Vanguardia Balear El 1917 fundà el periòdic La Veu de Mallorca , òrgan del Centre Regionalista de Mallorca en el qual militava, i des d’on propugnà un mallorquinisme catalanista com a única alternativa per a una illa provinciana i castellanitzada Poc després, establert a Barcelona, estudià filosofia i lletres i collaborà en La Veu de Catalunya S’afilià a les Joventuts…

Desenvolupament enciclopèdic La inexistència d’una única teoria econòmica admesa per tota la comunitat científica és, al mateix temps, un obstacle i un repte estimulant per a aquesta disciplina A més, el caràcter obert de la major part de les economies reals fa difícil de fer una història econòmica que no sigui, simultàniament, local comarcal o urbana i europeoamericana o mundial Els inicis de la disciplina Antoni de Capmany L’origen de la història econòmica com a disciplina científica –i com a eina política– a l’àrea catalana són les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de…