Resultats de la cerca

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres 1893 i en dret 1899 Home d’una gran acció social, fundà a Montblanc l’Associació Catalanista, la Cambra Agrària i els setmanaris La Conca de Barberà i L’Escut Realitzà collaboracions històriques a la premsa local de Montblanc i Tarragona Publicà el treball Origen del santuari y monestir de la Mare de Déu de la Serra Tradició montblanquina 1899 El seu fons personal es conserva a l’Arxiu de la Corona d’Aragó Lectures BOFARULL I CENDRA, J “En Joan Poblet i Teixidó”, Boletín Arqueológico , 21, Tarragona 1918, p 64-67

Desenvolupament enciclopèdic En la seva història es poden distingir dues etapes La primera correspon al Parlament de la Generalitat republicana 1932-38/39 La creació de la Biblioteca i Arxiu del Parlament s’establí en el Reglament Interior del Parlament de Catalunya 21/12/1932, i l’organització i la posada en funcionament de la Biblioteca es feren efectives a la fi del 1933 No se n’han conservat fons bibliogràfics ni documentals, que es dispersaren o perderen, o foren espoliats o destruïts durant la Guerra Civil Espanyola i, més concretament, durant la caiguda de Barcelona i la retirada…

Llicenciat en dret per la Universitat de Deusto 1914 i doctor per la de Madrid 1915, el 1916 obrí un despatx d’advo-cat a València i alhora s’encarregava dels negocis familiars, particularment de la Companyia de Ferrocarrils i Tramvies Actiu militant valencianista, al novembre del 1918 causà un gran escàndol quan en una reunió de “forces vives” a l’Ateneu Mercantil de València utilitzà el valencià per a expressar-se El mateix any es creà el partit Unió Valencianista Regional, proper a les tesis de la Lliga Regionalista Catalana i emparat per Lo Rat-Penati la Joventut Valencianista, dos dels…

Vida i obra Germà dels també escriptors i erudits Daniel i Jesús Ernest Martínez , estudià dret i filosofia i lletres a la Universitat de València Seguidor del pensament de Prat de la Riba, fou un dels impulsors del ressorgiment del nacionalisme valencià en la segona dècada del segle XX, durant la qual tingué un gran protagonisme polític El 1908, juntament amb un sector radical del Centre Regionalista de València, fundà l’agrupació política Joventut Valencianista, primer grup declaradament nacionalista del País Valencià, del qual fou membre de la junta directiva el 1920 ocupant el càrrec de…

La seva activitat intellectual i professional se centrà ben aviat en l’anàlisi de la feblesa de les institucions financeres catalanes i en la reconstrucció de la història de la seva decadència Els seus primers treballs quedaren recollits en el llibre La Banca a Catalunya Apunts per a una història 1965 Dins la mateixa línia s’emmarcà el seu segon llibre, Bancs i banquers a Catalunya capítols per a una història 1972 Posteriorment, ha analitzat l’evolució i desaparició del Banc de Barcelona i de Banca Catalana, dues de les entitats financeres més emblemàtiques de la història…

Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats titulars del…

Al Llibre de les Constitucions del 1300 hi ha les primeres notícies documentals sobre aquest arxiu anomenat “libreria Sedis segobricensis”, que estava situat en una de les sales contigües al claustre on tenien lloc les reunions capitulars El bisbe Francesc de Cepeda i Guerrero 1731-48 el traslladà a la cambra que el mestre d’obres Joan Montaña construí a la torre romana Des del 1738 l’arxiu restà independent de l’aula capitular L’any 1793 el dominic Joaquim Gálvez classificà i ordenà els fons documentals i redactà un índex per matèries L’arxiu patí greus pèrdues durant la guerra…

Els seus treballs abracen des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, principalment l’edat del bronze i la cultura ibèrica Estudià magisteri i fou destinat el 1934 a Begís on començà aleshores la seva recerca arqueològica i la collaboració amb el Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València Dins d’aquesta institució, des de la dècada del 1940, realitzà les excavacions als poblats de l’edat del bronze de la Peña de la Dueña Teresa de Cofrents, Atalayuela Llosa del Bisbe, Puntal de Cambra Villar de l’Arquebisbe, Altico de la Hoya…

Fou molt malmès durant l’ocupació del palau episcopal entre 1936-37, quan l’arxiu fou venut per a fabricar pasta de paper i es perdé per sempre la major part de la documentació En realitat, anteriors a la Guerra Civil Espanyola, es conserven molt pocs documents, els que escaparen de la destrucció i els que encara avui es troben en cases particulars, sense que se sàpiga exactament el moment en què foren traslladats Segons Felip Mateu i Llopis, membre de la Junta delegada de incautación y protección del tesoro artístico, l’arxiu fou venut a pes pel comitè popular que ocupà l’edifici, per menys…

Malgrat que estudià dret i exercí d’advocat, ho abandonà i, sota la influència del seu oncle Quatrefages, es decantà cap a la investigació prehistòrica amb la prospecció metòdica dels dòlmens de Larzac Occitània Professor d’antropologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, fou un dels capdavanters de l’arqueologia prehistòrica Si bé no fou un dels creadors de la prehistòria com a ciència, sí que fou el primer que sabé donar un sentit humanístic a una disciplina que en aquells moments tenia poc de científica i molt de polèmica Des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria…