Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Sharq al-Andalus: Estudios Árabes
Historiografia catalana
Revista d’estudis àrabs i d’historia de la regió del Sarq al-Andalus, és a dir, de la part est d’Al-Andalus, que comprèn actualment València i Múrcia.
La revista fou una publicació de la Division de Estudios Árabes e Islámicos de la Universitat d’Alacant Aparegué el 1984 i, després de deu volums, es deixà de publicar el 1994 En fou el director Mikel Epalza i la secretària, María Jesús Rubiera Mata Hi aparegueren sovint articles dels professors i estudiants de la universitat La revista reflectí la intensa activitat investigadora del País Valencià, particularment en els camps de l’arqueologia i la toponímia, estimulats per la hipòtesi de Pierre Guichard sobre l’organització social dels assentaments rurals especialment, el paper dels castells…
Miquel Barceló i Perelló
Historiografia catalana
Historiador i arqueòleg.
Estudià a la Universitat de València, on fou deixeble de J Reglà Després d’una llarga estada als Estats Units, tornà a Barcelona com a professor de la Universitat Autònoma, de la qual és catedràtic d’arqueologia medieval des del 1988 Ha publicat el llibre de poemes Així sia Elegies irremeiables 1957 i ha traduït al castellà les memòries de l’orfebre florentí del s XVI Benvenuto Cellini, La vida 1984 Com a historiador, centrà les seves primeres investigacions en la conquesta araboberber de l’Àndalus S’ha especialitzat, sobretot, en l’estudi de Mayûrqa, és a dir, en l’anàlisi de la societat…
Mikel de Epalza i Ferrer
Història
Arabista d’origen basc.
Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…
, ,
Francesc Joan
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…
, ,
Pierre Guichard
Historiografia catalana
Medievalista.
Especialitzat en Al-Andalus i el Magrib Fill d’un notari al Delfinat, estudià història a la Universitat de Lió i, al final dels anys cinquanta, feu una estada a Algèria que, juntament amb l’impacte de la guerra d’alliberament d’aquest país, influí en la seva posterior orientació investigadora La seva primera recerca, a l’inici dels seixanta, fou un treball de llicenciatura, més aviat clàssic, fonamentat en la documentació dels segles XVI-XVII de l’arxiu notarial del seu poble A proposta de Roger Arnáldez, professor de civilització musulmana a Lió, es desplaçà a Madrid, on romangué 1966-69 com…