Resultats de la cerca

L’àmbit geogràfic de treball i d’edició fou el País Valencià Publicà 52 volums en català, en diverses colleccions, entre les quals destaquen les dedicades a temes històrics, lingüístics i literaris Alguns autors que hi publicaren treballs foren Joan Valls, Carles Salvador, Eduard Soleriestruch, Beatriu Civera, Xavier Casp, Antoni Igual Úbeda, Lluís Guarner, F Almela i Vives, V Sorribes, Frederic Moscardó, Francesc Ferrer i Pastor, etc Entre les obres d’història editades destaquen El duc de Calàbria i la seua cort 1958 de F Almela i Vives o els tres estudis, València del General Espartero 1956…

Autor poc conegut, feu els primers estudis a Oriola i es doctorà en teologia a València Visità Barcelona 1432, i ja des de la infantesa serví el Casal d’Aragó, com ell mateix declara en el proemi de la seva obra El 1438 arribà a Itàlia com a acompanyant de l’infant Ferran i en companyia dels tutors i preceptors d’aquest, Eiximén Pérez de Corella i Alfons de Borja després papa Calixt III Els anys quaranta, exercí a Nàpols el càrrec de jutge i participà en alguna campanya bèllica, però s’ocupà fonamentalment de l’administració financera i judiciària del país, i arribà a ser un dels dotze…

Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes  1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…

Desenvolupament enciclopèdic L’Institut de Teologia Fonamental s’encarrega dels estudis de llicenciatura i doctorat, dels cursos de formació permanent, de les tutories d’estudis i de les revistes Selecciones de Teología i Actualidad bibliográfica L’Institut Borja de Bioètica investiga les qüestions frontereres entre les ciències medicobiològiques i l’ètica Per la seva banda, el Centre d’Estudis Interdisciplinaris format per l’Institut de Teologia Fonamental i l’Institut Científic Interdisciplinari s’ocupa de la investigació de les qüestions frontereres entre fe i ciència En l’àmbit…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362…

L’inicià 1523-40 Pere Martí , sotssagristà de la seu de València, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar…

Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials De l’ambient familiar conservà una gran veneració per l’Antic Testament comentaris als salms, que sabé entrelligar amb una espiritualitat sincerament cristocèntrica, palesada des de la seva primera obra, Iesu Christi triumphus , publicada el 1514 a París S’ha especulat que l’ambient social, polític i…

Vida i obra Fill de Joan Muntaner i d’una dama del llinatge Sesfàbregues, a la casa del seu pare s’albergaren el 1271 Jaume I i Alfons el Savi i la seva muller Violant Acompanyà l’infant Pere a França el 1276, probablement en el seguici de Roger de Lloria, a qui fou sempre molt afecte Vers la fi de gener del 1281 era a Montpeller, potser al servei de Jaume II de Mallorca Arran de la destrucció de la seva vila natal per la invasió francesa de Felip Ardit, el juny del 1285, no tornà a Peralada A partir de l’abril del 1286, sembla anar i venir de l’estol de Roger de Lloria a València, trametent…