Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Émile Cartailhac
Historiografia catalana
Prehistoriador i antropòleg occità.
Malgrat que estudià dret i exercí d’advocat, ho abandonà i, sota la influència del seu oncle Quatrefages, es decantà cap a la investigació prehistòrica amb la prospecció metòdica dels dòlmens de Larzac Occitània Professor d’antropologia a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, fou un dels capdavanters de l’arqueologia prehistòrica Si bé no fou un dels creadors de la prehistòria com a ciència, sí que fou el primer que sabé donar un sentit humanístic a una disciplina que en aquells moments tenia poc de científica i molt de polèmica Des del 1869 dirigí la primera revista de prehistòria…
Enric Guiter
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, lingüista i científic.
Fill d’una família catòlica tradicionalista i reialista, s’interessà molt aviat per la llengua catalana i l’acció catalanista Estudià física a París i es doctorà a Montpeller en física 1939 i en lletres 1943, amb la tesi Linguistique historique du dialecte minorquin i un treball sobre la Grammaire de la langue du “Llibre d’Ave Maria” És autor de nombrosos articles sobre la química de les sals complexes i sobre hidròlisi, i deixà un centenar de treballs publicats essencialment en el Bulletin de la Société Chimique de France Fou professor dels instituts d’Orà, Besiers, Montpeller i Perpinyà,…
, ,
Vicent Miravall i Florcadell
Historiografia catalana
Polemista.
Vida i obra Eclesiàstic i doctor en dret civil i canònic, fou nomenat ardiaca major i canonge de Vic, però no ocupà el càrrec És autor de Tortosa ciudad fidelíssima y exemplar 1641, obra dedicada a Jerónimo de Villanueva, protonotari del Regne d’Aragó, secretari d’Estat i dels consells d’Aragó i de Guerra El llibre s’obre amb un gravat impressionant del flamenc Jan de Noort la ciutat de Tortosa es defensa presidida per Mart amb una llegenda que diu Pulchrior ex flamma seditionis L’obra inclou censures dels cronistes J Pellicer de Tovar i Gil González Dávila, i un sonet del germà del primer,…
Via fora els adormits
Historiografia catalana
Obra impresa el 1734, el títol complet de la qual és Via fora els adormits i resposta del Sr. Broak, secretari que fou del sieur mitford Crow al senyor Vallès, son corresponent a Barcelona, sobre les matèries polítiques presents.
Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’un dels textos impresos –entre els diversos que es coneixen– que exposa millor la pervivència de les idees austriacistes després de la derrota del 1714 El signa un tal senyor Broak, un anglès que afirma que viu a Barcelona i que fou secretari de Mitford Crowe, el qual fou plenipotenciari de la reina Anna d’Anglaterra en la negociació amb els catalans per a la signatura del pacte de Gènova del 1705 Un tal senyor Vallès consta com a traductor Es desconeix realment l’autoria del text –podia haver estat un català no exiliat– i fins l’editor, malgrat que…
història de les mentalitats
Historiografia catalana
Tendència historiogràfica d’origen francès vinculada al fenomen de la Nouvelle Histoire, i desenvolupada a l’empara de la tercera generació de l’escola dels Annales (1969-89).
Desenvolupament enciclopèdic L’interès per l’aspecte mental o per l’estudi de l’anomenat “tercer nivell” de les societats pretèrites fou, en part, una reacció a trenta anys de domini de la història socioeconòmica El canvi fou definit metafòricament per un dels seus promotors com el trasllat “del celler al graner”, i comportà l’assumpció de tota una sèrie de temes als quals fins aleshores s’havia atribuït un paper marginal en l’explicació històrica Els pioners de la història de les mentalitats foren, entre d’altres, Philippe Ariès, que treballà sobre la infantesa i la mort, Jean-Louis Flandrin…
Joan Vilanova i Piera
Historiografia catalana
Geòleg i prehistoriador.
Vida i obra Estudià medicina a la Universitat de València 1845, on el 1846 obtingué la llicenciatura en ciències, i cursà estudis de geologia a París Fou catedràtic d’aquesta darrera especialitat i de paleontologia a la Universitat de Madrid 1852-93 La major part de la seva producció científica està dedicada a la geologia, la paleontologia i la prehistòria o protohistòria, com ell preferia dir En el pla personal fou un home profundament religiós i d’ideologia conservadora, per la qual cosa en l’àmbit científic mantingué sempre una visió conciliadora entre la Bíblia i la ciència, mostrant-se…
Carles Cardó i Sanjoan
Literatura catalana
Cristianisme
Historiografia catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Tarragona i s’ordenà de capellà el 1908, a Valls Es traslladà a Roma, on el 1910 es doctorà en teologia i dret canònic a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs D’aquesta època prové l’influx neotomista de Lleó XIII i l’antimodernista de Pius X, com també el seu estil apologètic i anacrònic que no s’adeia gens amb els ambients liberals d’aquells temps Entre el 1910 i el 1918 exercí com a professor al Seminari de Tarragona, alhora que s’inicià com a articulista, en castellà, al setmanari local La Cruz També collaborà,…
, ,