Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Francesc de Paula Vilanova i Pizcueta
Historiografia catalana
Advocat i escriptor.
Es doctorà en dret a la Universitat de Madrid i collaborà en diversos periòdics Autor prolífic, publicà, a més de poesies, diverses obres històriques Biografía de Juan de Juanes 1881, Memoria sobre el lujo 1885, Historia de la Universidad literaria de Valencia 1903, Guía artística de Valencia 1905, 2a ed del 1907, força ampliada i diverses hagiografies sobre sants valencians –Vicent Ferrer, Tomàs de Vilanova, Francesc de Borja, etc–, editades entre el 1910 i el 1912 en forma de quaderns
Lluís Aymamí i Baudina
Historiografia catalana
Periodista.
Abans de la guerra civil de 1936-39 publicà Macià Trenta anys de política catalanista 1933 i El Sis d’Octubre tal com jo l’he vist 1933 Exiliat a Mèxic 1939, hi escriví les seves memòries en dues etapes, el 1950 i el 1976, finalment editades a Barcelona a cura de Francesc Burguet amb el títol Els diaris de la Rambla 1997 Per bé que no recullen el període bèllic, són un document de gran interès per a conèixer el món periodístic barceloní del primer terç del s XX, durant el qual fou director de La Rambla 1936-38 i Treball 1938-39, òrgan del PSUC
Ramon Calafat
Historiografia catalana
Genealogista i religiós conegut com el Donat Calafat.
D’origen noble, residí com a donat al convent de Sant Francesc de Palma, on fou sagristà 1780-1818 Escriví Genealogías de todas las casas nobles de Mallorca i deixà manuscrites diferents obres sobre la història dels convents de Sant Francesc i Sant Domingo de Palma Algunes d’aquestes obres foren editades durant la dècada de 1920-30 per Jaume d’Oleza i d’España i Eduard Faus Llibre d’antiguitats de la iglésia del Real Convent de Sant Francesc de la Ciutat de Mallorca , Llibre d’enterraments i òbits del Real Convent de Sant Domingo de Palma 1923 i Llibre d’enterraments i òbits del…
Jeroni Saconomina
Historiografia catalana
Literatura catalana
Ciutadà honrat i dietarista.
Descendent d’una família de mercaders originària de Barcelona, formà part de l’oligarquia municipal de Girona El seu pare, Pere Saconomina, fou oïdor de la Generalitat, i Jeroni, el seu hereu, fou diputat durant el trienni de 1587-90 Escriví unes memòries manuscrites dipositades a l’AHCB ms B-29 que abracen el període de 1572-1602 El text de Saconomina comença amb unes eixutes notes dels naixements, les noces i els traspassos dels membres de la seva nissaga però, a partir del 1580, les notes es diversifiquen, s’allarguen i guanyen força l’autor hi parla de la vida pública de les ciutats de…
,
Joan Baptista Peres i Robert
Historiografia catalana
Humanista i erudit.
Canonge bibliotecari de Toledo i bisbe de Sogorb 1591-97, dedicà els seus esforços d’historiador a la recerca, la compilació i l’estudi dels concilis hispànics dels temps dels gots i a la confecció de cronologies d’aquell període Mantingué correspondència amb humanistes del seu temps, com Antoni Agustí La seva collecció de llibres i manuscrits fou llegada a la seu de Sogorb Entre les seves nombroses obres, molt poques foren editades, destaquen les dedicades a la història de l’època dels gots, la història de Toledo i la història de la seu de Sogorb, a més de les vides de diversos…
Manuel Betí i Bonfill
Historiografia catalana
Eclesiàstic, historiador i erudit.
Format al Seminari de Tortosa, s’inicià en la metodologia històrica sota la influència de R O’Callaghan El seu coneixement de la història acadèmica i l’accés a la rica documentació local li permeté elaborar estudis rigorosos de caràcter positivista En aquest sentit, la seva destinació com a rector a Cinctorres, Morella i Sant Mateu li facilità el contacte amb arxius pràcticament desconeguts i amb abundants materials de l’època medieval La seva obra investigadora, centrada en l’art i les institucions medievals –amb especial dedicació a les cartes de poblament– del nord del País Valencià,…
Pere de Vilanova
Historiografia catalana
Cavaller, doctor en ambdós drets i dietarista.
Noble resident a Barcelona, però descendent d’una nissaga originària de Flix, era fill de Bartomeu de Vilanova i de Susanna de Perves Acompanyat del seu germà Gaspar, l’any 1551 inicià els cursos de lleis a la Universitat de Lleida i completà la seva formació humanística amb estudis de lògica i de gramàtica Tot i que es doctorà en drets a Barcelona 1562 no hi ha notícia que exercís la carrera jurídica els afanys posteriors als seus estudis es dirigiren a atendre els interessos i les propietats que la família tenia a Flix i a cercar la seva insaculació com a diputat, cosa que aconseguí al març…
Eivissa
Historiografia catalana
Revista fundada a Eivissa al mes de març del 1944 amb el nom d’Ibiza, i rebatejada als anys setanta com a Eivissa.
Entre el 1944 i el 1950 fou editada per la Societat Cultural i Artística Ebusus Del 1950 al 1971, se n’encarregà l’Instituto de Estudios Ibicencos, creat el 1949 depenent del CSIC Durant la seva història ha mantingut una periodicitat com a mínim anual, tot i que, almenys teòricament, des del 1972 esdevingué semestral Aquest ritme d’aparició pública només esdevingué regular a partir dels anys norantaGradualment, l’objectiu de publicar les collaboracions literàries que havia caracteritzat la primera època donà pas, en la segona, a la preferència per les obres de recerca, bàsicament sobre…
Abelard Tona i Nadalmai
Historiografia
Literatura catalana
Polític i escriptor.
Fill del federal catalanista Baldomer Tona i Xiberta Es formà al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI Dedicat a l’activitat periodística, treballà com a redactor a Lluita Des de molt jove es dedicà a escriure el seu conte El taciturn aparegué publicat a Justícia Social el 1923, signat amb el pseudònim d’ Iu d’Esterri , i el 1926 publicà L’Angelina vol viure Durant la Dictadura de Primo de Rivera ingressà a la SEM Societat d’Estudis Militars Implicat en l’atemptat de Garraf 1925, contra el tren reial en què viatjava Alfons XIII, fou empresonat i s’exilià a…
, ,
Associació Valenciana d’Arqueologia Industrial
Historiografia catalana
Associació fundada a la ciutat de València el 1988 amb la finalitat de vetllar pel patrimoni industrial i impulsar els estudis sobre arqueologia industrial al País Valencià.
Amb la creació d’aquesta entitat s’acomplí un dels acords presos durant les Jornades sobre teoria i mètode d’arqueologia industrial, que organitzà, al febrer d’aquell mateix any, el Centre Alcoià d’Estudis Històrics i Arqueològics Aquesta entitat i l’AVAI s’encarregaren de celebrar a Alcoi, al novembre del 1990, el I Congrés d’Arqueologia Industrial del País Valencià, amb la participació de reconeguts especialistes en la matèria valencians i estrangers Itàlia, Regne Unit i Canadà En aquest congrés es palesà la inquietud de l’AVAI per anar més enllà dels plantejaments que havien caracteritzat…