Resultats de la cerca
Es mostren 64 resultats
Jaume Goig i Company
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
Mestre d’instrucció pública i professor superior de primer ensenyament És autor de les obres Epopeya infantil 1875, Martirio de los Santos Patronos de Alcira, Bernardo, María y Gracia 1880 i Historia de los ilustres mártires, Bernardo, María y Gracia 1880, les dues darreres escrites en commemoració del setè centenari del martiri dels patrons alzirenys També escriví un Vocabulario valenciano-castellano s a i una Historia de Alcira inèdita que tenia pràcticament acabada el 1880 Participà en la Corona poètica teixida en honor de la Musa del Xúquer 1887 en homenatge a Josep Bernat i…
Joan Torrella i Ballester
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i militar.
Capità de milícies, el 1705 fou nomenat batlle de la ciutat i del Regne de Mallorca per les autoritats filipistes i el 1706 per les autoritats austriacistes És autor d’ Olla podrida de vàries notícies i d’algunes particularitats succeïdes així en Mallorca com en algunes altres parts del món , que restà inèdita Es tracta d’un conjunt de 184 notícies històriques numerades, succeïdes entre el 1670 i el 1713, escrites aprofitant espais en blanc de papers, llibres de comptabilitat, etc Eren redactades en català, castellà i llatí Destaquen les notes autobiogràfiques, religioses i…
, ,
Andreu Alfonsello
Historiografia catalana
Canonge i dietarista.
Es doctorà en decrets a Bolonya i fou canonge de la catedral de Girona, ardiaca de Besalú i vicari general dels bisbes de Girona Bernat de Pau i Joan Margarit, càrrec que ja exercia el 1444 Com a secretari del capítol gironí fou l’encarregat de redactar-ne les actes capitulars o Resolutiones capituli cathedralis gerundensis 1462-82, que es conserven en dos manuscrits autògrafs de l’Arxiu Capitular de Girona i que són una de les fonts més importants per a l’estudi de la qüestió remença i la guerra civil a l’Empordà i als comtats catalans del nord Aquestes actes, redactades en llatí, contenen…
Josep Agramunt
Historiografia catalana
Dietarista valencià.
No se’n sap pràcticament res, tret del fet que redactà un Libro de casos sucedidos en la ciudad de Valencia, tanto antiguos como modernos, en donde se hallarán muchas cosas curiosas y noticias de muchas fundaciones antiguas, y noticias de todos los vireyes, obispos y arzobispos des de el primero hasta el día de hoy , conservat actualment a l’Arxiu del Reial Convent de Predicadors de València ms 49, núm 5 L’escrit d’Agramunt conté un pròleg, on l’autor justifica l’interès per deixar memòria escrita dels esdeveniments del seu temps, i, tot seguit, apareix una llista dels virreis valencians fins…
Edmon Vallès i Perdrix
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Política
Periodista i historiador.
La major part de la seva vida la dedicà al periodisme, collaborant en diversos mitjans de comunicació escrits El Correo Catalán , La Vanguardia , Serra d’Or , Tele-exprés , Avui , etc A més, des del final de la dècada del 1960 es concretà el seu interès per la història participant en la creació de la revista Historia y Vida , fundada a Barcelona 1968, de la qual fou redactor en cap Un interès que a partir del 1972 es materialitzà en l’elaboració i publicació de diverses obres destinades fonamentalment a la divulgació històrica, basades en un interessant recull d’abundant documentació gràfica…
, ,
Joan Capeille
Historiografia catalana
Historiador, erudit i escriptor.
Vida i obra Exercí de vicari a Millàs, Prada, Ceret i Sant Jaume de Perpinyà La seva obra més prestigiosa, que resum tota una vida de treball dedicat a la recerca dels arxius, és el Dictionnaire des biographies roussillonnaises 1914, escrites per ordre alfabètic, llibre publicat amb l’ajut econòmic de l’impressor Joaquim Comet, del qual n’hi ha una edició facsímil editada a Marsella 1978 Com a escriptor, és autor d’una extensa obra en forma d’articles, de caràcter local, molt dispersa i centrada sobretot en l’evocació, el retrat de personatges històrics, la vida religiosa, el…
Anna Sallés i Bonastre
Historiografia catalana
Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona (1966) i doctorada per la Universitat Autònoma de Barcelona (1981), és, d’ençà del 1971, professora d’història contemporània d’aquesta darrera universitat.
Les seves recerques s’han centrat en el període de la República i de la guerra civil, tot i que també s’ha interessat per la Revolució Russa Destaca el llibre fruit de la seva tesi doctoral Quan Catalunya era d’Esquerra 1986, on s’analitzen els orígens del partit ERC i es descobreixen les claus de per què una formació política tot just nascuda es convertí en l’eix polític de la Catalunya autònoma republicana En el pròleg d’aquest llibre, Josep Termes en remarca que ha estat escrit amb una combinació de “passió” i de “voluntat crítica” També és autora de distintes síntesis i obres…
Baltasar Sayol
Historiografia catalana
Monjo i escriptor.
Vida i obra Abat de Santa Maria de Poblet, és autor de l’obra Grandezas del Real Monasterio de Poblet 1694 Es tracta d’una selecció dels fets més destacats esdevinguts al monestir d’ençà de la seva fundació Aquest escrit, actualment perdut, fou consultat per l’erudit Pere Serra i Postius Prodigios y finezas de los santos ángeles hechas en el Principado de Cataluña , 1726, el qual posà de manifest la consulta de diversa documentació per l’abat Sayol Malgrat el presumible caràcter laudatori de l’obra, és remarcable el nivell científic que assolí SayolTambé escriví la…
Dietari de la Generalitat de Catalunya
Historiografia catalana
Registre dels principals esdeveniments polítics, socials i econòmics que tingueren lloc a Catalunya i a Barcelona entre el 1411 i el 1714, anotats per l’escrivà major de la Diputació del General.
Desenvolupament enciclopèdic Seguint la tradició dels notaris barcelonins, que inicialment foren els responsables de la seva redacció, aquest registre fou designat com a Manual , però ben aviat aquest nom fou substituït per Dietari , que responia molt millor al conjunt d’anotacions gairebé diàries La decisió de portar un dietari trencà amb les instruccions donades per les Corts de Cervera del 1359 en les quals s’establí que, en acabar cada trienni, els diputats i oïdors sortints havien de cremar tots els comptes i escriptures, «així que no puguen aparer ne puguen ésser trobades en temps…
Fons Vallat
Historiografia catalana
Nom amb què es coneix la riquíssima col·lecció de més de 12.000 títols, entre manuscrits, llibres d’història, literatura, art, llengües, fullets, opuscles, imatges, ventalls i gravats, que el bibliòfil i col·leccionista occità Charles de Vallat (1816 – 1884), vescomte de Vallat, donà en testament a la Biblioteca Municipal de la seva ciutat natal, Montpeller, la qual, en prova d’agraïment, publicà el catàleg dels llibres en dos volums.
Desenvolupament enciclopèdic Vallat, que ingressà en la carrera diplomàtica, ocupà del 1860 al 1870 el càrrec de cònsol de França a Barcelona El fet que fos un home molt atent al moviment de la Renaixença, sorgida a mitjan s XIX en molts pobles sense Estat de l’àrea de les llengües d’oc, explica la riquesa d’obres catalanes que conté el fons de tot el domini lingüístic amb manuscrits, llibres, fullets, goigs, romanços, imagineria, estampes, plecs, etc, molts dels quals els adquirí durant la seva estada a Barcelona a llibreters de vell i de nou Alguns dels exemplars manuscrits, incunables, i…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina