Resultats de la cerca

Franciscà, després de ser nomenat cronista provincial de l’orde, el 1743, continuà la història dels franciscans a Catalunya iniciada pel pare Jaume Coll La seva tasca culminà amb la Chrònica Seráfica de la Santa Provincia de Cataluña de la Regular Observancia de Nuestro Padre San Francisco , publicada a Barcelona l’any 1764 a la impremta del pares carmelitans descalços Modernament, se n’ha fet una edició facsímil Madrid 1987 amb un estudi introductori de J Martí

Doctor en dret, industrial, professor de llengua i literatura, acadèmic corresponent de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i cronista oficial d’Elx, dedicà gran part del seu temps a l’estudi i la divulgació dels valors historicoartístics de la seva vila nadiua Així, publicà, a més de nombrosos articles, Desventura y misterios de la Dama de la Alcudia 1948 i Descripción emotiva del Misterio de Elche 1951 Però la seva obra més important, escrita per encàrrec de la Junta Nacional Restauradora del Misterio de Elche, és Guión de la Fiesta o Misterio de Elche 1943, de gran valor…

Estudià a Barcelona El 1967 guanyà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostella i el 1971 passà a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic fins a la jubilació 2002, primer de teoria de l’estat a la Facultat d’Econòmiques, i posteriorment de dret constitucional a la Facultat de Dret Els anys 2003-06 fou síndic de greuges d’aquesta universitat Militant destacat de l’esquerra catalana, fou cofundador del Front Obrer de Catalunya 1962 i, en dissoldre’s aquest 1970 passà al PSC-Congrés , i al Partit dels Socialistes de Catalunya després En l’etapa legislativa de 1977-79 fou un dels…

Estudià al Seminari de Tortosa, on fou ordenat de prevere 1856 i exercí com a confessor quaresmal en la parròquia de Sant Jaume El 1861 fou promogut a vicari del Reguer Tortosa, i el 1863, a ecònom de la parròquia del Bellestar la Tinença de Benifassà, on prengué possessió 1864 del seu curat El 1887 ocupà el curat de la parròquia de la Sagrada Família de la Vilavella la Plana Baixa, dignitat que conservà fins el 1910, quan es retirà a Tortosa Només publicà Villavieja de Nules y sus aguas termales 1898, la història local del poble des dels seus orígens fins als seus temps Tot i que el 1906 se’…

Les seves recerques s’han centrat en el període de la República i de la guerra civil, tot i que també s’ha interessat per la Revolució Russa Destaca el llibre fruit de la seva tesi doctoral Quan Catalunya era d’Esquerra 1986, on s’analitzen els orígens del partit ERC i es descobreixen les claus de per què una formació política tot just nascuda es convertí en l’eix polític de la Catalunya autònoma republicana En el pròleg d’aquest llibre, Josep Termes en remarca que ha estat escrit amb una combinació de “passió” i de “voluntat crítica” També és autora de distintes síntesis i obres de…

Els primers números es dedicaren a la recerca humanística i científica de temàtica lliure Des del principi, el director i president de l’Agrupació, Joan Garí, i un consell assessor —on destaquen noms com Lola Badia, Joan Fuster, Vicent Franch, Alfred Giner, Pierre Guichard, Francesc Michavila, Alan Yates, Tomás Martínez o Joan Manuel Verdegal—, donaren vida a aquesta publicació, que inicialment es finançà per mitjà de subscripcions A l’abril del 1992 se signà un conveni institucional amb la Universitat Jaume I de Castelló per a la seva publicació i, des de llavors, la línia editorial es…

Estudià medicina a Madrid, on fou metge personal d’Alfons XIII, catedràtic d’endocrinologia 1931 i reputat especialista i investigador Prestigiós liberal, fou impulsor i dirigent de l’Agrupación al Servicio de la República 1931, per la qual fou diputat a les corts constituents de la Segona República Fou collaborador habitual del diari El Sol Durant el període republicà inicialment adoptà una posició favorable a l’Estatut de Catalunya, i el 1933 fou designat pel govern per a integrar el patronat que havia de regir el projecte de la…

Cursà estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià i, més tard, es doctorà El 1923 amplià estudis de dret i llengües orientals a Múnic Baviera i s’especialitzà en diplomàtica i dret internacional Fou professor d’història de Catalunya a l’Institut de Granollers i als Estudis Universitaris Catalans Edità, amb un documentat estudi introductori, els Usatges de Barcelona 1933 per a la collecció “Els Nostres Clàssics” de l’editorial Barcino i traduí una panoràmica sobre filosofia de la història de Hermann Schneider 1931 Membre d’Acció Catalana,…

Realitzà estudis de medicina a la Universitat de València, on es llicencià al juliol del 1845 Traslladat a Algemesí, es casà el 1846 amb Vicenta Maria Niclós, membre de la burgesia agrària local, i residí en aquesta població fins a la seva mort Combinà la seva activitat professional amb la participació política i cívica i la producció històrica Fou metge de l’Hospital de Pobres des del 1857 i metge titular municipal des del 1884 Desplegà una notòria dedicació durant l’epidèmia de tifus del 1853, les de còlera del 1854, el 1855, el 1860, el 1865 i el 1885 –en aquesta darrera aplicà als malalts…

Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…