Resultats de la cerca

El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa…

Calls fou la primera publicació catalana amb treballs dedicats específicament a l’estudi del judaisme a Catalunya, fruit de la inquietud i les necessitats de l’esmentada associació A més d’omplir les mancances en aquest àmbit, intentà posar Catalunya al nivell de la resta de països europeus, molts dels quals ja tenien una tradició consolidada pel que fa als estudis judaics Les pàgines de Calls són extenses, complexes i rigoroses, i fan una especial atenció al significat de la presència dels jueus a Catalunya En el segon volum 1987 es publicà la primera traducció íntegra a una…

Vida i obra De formació autodidàctica, s’especialitzà en la minoria jueva del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, sobre la qual publicà diverses monografies Els jueus de Valls i la seva època 1980, Les jueries medievals 1983, Guia de les jueries tarragonines 1984 i La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt 1986 Fora d’aquesta temàtica redactà el llibre Els antics carrers de Valls 1989Utilitzà les miscellànies dels centres d’estudis per a divulgar la seva recerca, sempre realitzada en base documental, com els Quaderns d’Història Tarraconense 1982-85, Aplec de Treballs de…

Vida i obra Cursà estudis de magisteri i de filosofia i lletres Fou mestre d’ensenyament primari i, posteriorment, professor agregat de filosofia de l’Institut de Batxillerat Luis Vives de València Dirigí l’Escola d’Estudis Empresarials de València Professor d’història antiga de la Facultat de Geografia i Història de València i doctor en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid, fou collaborador del Consell Superior d’Investigacions Científiques i de l’Institut Arias Montano 1946-60 La seva tasca investigadora se centrà, fonamentalment, al s XV i en els jueus valencians…

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Múrcia i exercí d’advocat a Palma Milità a la CEDA i fou regidor de l’Ajuntament de Palma durant la República i, finalment, acabà militant a Falange Com a escriptor, es dedicà sobretot al sainet —en publicà una quinzena—, gènere que renovà introduint nous personatges i situacions, tot en un ambient idealista de romanticisme melodramàtic Estrenà i publicà obres teatrals Nit de festa 1928, La cançó del mar 1935, Bosc endins 1936, Aigua de pluja 1951, Els comparses 1964 premi Ciutat de Palma 1963, i publicà les novelles L’altre camí 1959 premi…

Desenvolupament enciclopèdic Consta de 8 números apareguts ininterrompudament excepte el 1969 Els 5 primers estan dedicats, o són homenatge, a José María Lacarra, Ambrosio Huici Miranda, Pío Beltrán Villagrasa, Rafael Benítez Claros i Julián San Valero, respectivament Pel que fa al contingut i les línies d’investigació, destaquen la figura del Cid i el seu poema, diversos aspectes del monacat visigòtic, els ordes militars, els jueus, les vendes de captius, falconeria, els furs, la Unió de València i diversos intellectuals eclesiàstics, entre d’altres Els àmbits geogràfics dels…

Desenvolupament enciclopèdic Oficialment fou un congrés de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, però en realitat es convertí en el primer congrés contemporani de la història de la ciència celebrat a l’Estat espanyol La intenció dels organitzadors fou la de tractar per primera vegada a l’Estat, i conjuntament, la història social de la ciència i la història de la tecnologia, amb els temes historicomèdics convencionals Per assegurar-ne l’èxit, convocaren historiadors de l’economia com Emili Giralt i Jordi Nadal El congrés es dividí en dues seccions La primera es titulà “Medicina y…

Inicià estudis de lletres i es graduà, finalment, com a enginyer de camins a Madrid 1916 Professionalment, exercí com a enginyer a Catalunya 1917-29 i a Mallorca 1929-58 Compaginà la seva professió tècnica amb l’escriptura i collaborà a Ofrena , La Revista , Almanac de les Lletres  i La Nostra Terra La seva obra literària respon a l’estètica de l’Escola Mallorquina, dins de la qual protagonitzà una important renovació temàtica relacionada amb la seva professió tècnica, tot i que sovint són textos d’origen circumstancial Comprèn els reculls poètics L’estela 1919, L’íntim recer 1936 i Ressons…

Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans…

Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Havia de ser una persona lligada a la cort reial, de la qual percebia un salari, i que simpatitzava amb el partit de la reina Sibilla, que influí els darrers temps el rei Pere Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Joan I fou escrita entre el 1416 i el 1436 i fou concebuda, com…