Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Josep de Manjarrés i de Bofarull
Historiografia catalana
Escriptor i teòric i historiador de l’art.
Nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull, estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848, de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts de Barcelona i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi 1852 Succeí Pau Milà i Fontanals en la càtedra de teoria i…
Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
Historiografia catalana
Dipòsit de la documentació de la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda a Vic al novembre del 1812, sota la presidència del capità general i inspirada en els principis de la Constitució de Cadis. Deu anys més tard, arran de la reorganització territorial de l’Estat en províncies, es formà la Diputació de Barcelona, una institució que ha perdurat fins els nostres dies malgrat els anys en què fou suspesa: entre el 1822 i el 1836, els anys de la Mancomunitat (1914-23), abolida entre el 1931 i el 1939, o substituïda per una comissió gestora entre el 1939 i el 1949.
Actualment, l’Arxiu Històric està installat en un edifici de la Casa de Maternitat, i garanteix tant la bona conservació com la consulta del fons en condicions excellents En comparació amb altres institucions homònimes de l’Estat, la Diputació de Barcelona fou extraordinàriament prolífica en la creació de serveis i organismes propis, justament per omplir els buits que deixava l’administració central i satisfer així les demandes econòmiques i socials locals Per aquesta raó, els fons de l’arxiu de la Diputació són rics i variats, malgrat que tenen les mateixes competències que…
Conrad Roure i Bofill
Conrad Roure i Bofill
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Historiografia catalana
Advocat, polític, periodista, autor dramàtic i dietarista.
Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1863, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista de Valentí Almirall i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus,…
, ,
història de les dones
Historiografia catalana
Matèria historiogràfica específica que sorgí a mitjan dècada del 1970 com a fruit, d’una banda, d’una potenciació del moviment feminista entre dones joves principalment i, de l’altra, de la participació de joves universitàries en els intents de renovació historiogràfica dels últims anys del franquisme i, sobretot, de la transició democràtica.
Ambdós fenòmens confluïren en la transformació de la història de les dones en «objecte de coneixement i de batalla cultural i política», en paraules de la historiadora feminista Maria del Carme García Nieto Primeres contribucions a la història de les dones És exagerat, però habitual, insistir en la pràctica inexistència de la història de les dones abans de l’època esmentada Hi ha antecedents clars en les reflexions i crítiques de les feministes, difoses en forma d’assaig o d’escrit divulgatiu en periòdics i revistes, principalment des de les primeres dècades del segle XX Això significa que, a…