Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
Medievalia
Historiografia catalana
Revista d’història medieval que es publica periòdicament des del 1980 en el marc de l’Institut d’Estudis Medievals de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Segons els seus criteris fundacionals, exposats per Frederic Udina i Martorell en la presentació del primer número, la revista pretenia publicar algunes de les contribucions del Curs d’Estudis Medievals organitzat anualment per l’esmentat Institut Amb el temps, aquesta orientació inicial s’ha anat ampliant, i ha passat a ser un recull d’investigacions dels membres de l’Institut i d’altres investigadors d’àmbit nacional i internacional Hi destaquen algunes contribucions de medievalistes de reputació internacional, com Robert I Burns, Geo Pistarino i Charles-Emmanuel Dufourcq, Georges Duby,…
Temas medievales
Historiografia catalana
Col·lecció dedicada fonamentalment a l’edició de fonts medievals, de l’editorial Anubar, acrònim d’Antonio Ubieto Arteta, el seu fundador.
Nascut a Saragossa el 1923, Ubieto exercí com a catedràtic d’història antiga i mitjana d’Espanya 1958-77 a la Universitat Literària de València La collecció s’inicià a València el 1961, amb la publicació de la Crónica de San Juan de la Peña , a cura del mateix Ubieto, i la Crónica Seudo Isidoriana , editada per Antonio Benito Posteriorment, Ubieto es traslladà a la Universitat de Saragossa, el 1977, i l’editorial s’installà a la capital aragonesa Entre els títols de la collecció cal citar, a més de les versions, algunes poc acurades, de textos historiogràfics medievals, les traduccions de…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Historiografia
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…
, ,
Universitat de València (UV)
Historiografia catalana
Institució municipal governada per la ciutat, també coneguda com a Estudi General, que començà a funcionar el 1499 sobre la base de diverses càtedres medievals, nodrida amb arbitris i delmes.
Desenvolupament enciclopèdic Hi havia estudis de gramàtica, llatinitats, arts o filosofia, teologia, lleis i medicina, i dispensava tots els graus Durant l’Antic Règim, a les universitats no s’estudiava història, tot i que a les facultats de teologia i dret es donaven alguns elements d’història eclesiàstica, dels concilis o del dret reial El conreu de la història, a València, es feu fora de les aules Al s XVIII, aparegueren alguns erudits com Josep Teixidor o Marc Antoni Orellana, que feren una història erudita i documentada que colleccionava notícies sobre antiguitats monuments, monedes,…
Enric Moliné i Coll
Historiografia catalana
Prevere i historiador.
Llicenciat en ciències químiques i en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, és també doctor en teologia per la Universitat Laterà Ha treballat sobre diversos aspectes històrics medievals i moderns del bisbat d’Urgell Collaborador habitual de la revista Urgellia , és autor d’ Els últims dos-cents anys del monestir de Gerri 1988, entre altres obres
Domènec Campomar
Escriptura i paleografia
Medievalista i poeta.
Religiós del convent de Sant Domingo de Palma, centrà la seva investigació en l’anàlisi de documents medievals del Regne de Mallorca Escriví Colección de privilegios, instrumentos, reales títulos y otros documentos de los siglos XIII y XIV, pertenecientes al Reino de Mallorca , i Método para aprender a leer los documentos de los siglos XII, XIII y XIV També feu incursions en el camp de la poesia amb l’obra Ramillete de flores secas
,
Antoni de Bastero i Lledó
Filosofia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dret canònic
Dret civil
Filòleg, doctor en filosofia i en drets civil i canònic.
Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca…
, ,
Calls
Historiografia catalana
Revista anual de l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català creada el 1986.
Calls fou la primera publicació catalana amb treballs dedicats específicament a l’estudi del judaisme a Catalunya, fruit de la inquietud i les necessitats de l’esmentada associació A més d’omplir les mancances en aquest àmbit, intentà posar Catalunya al nivell de la resta de països europeus, molts dels quals ja tenien una tradició consolidada pel que fa als estudis judaics Les pàgines de Calls són extenses, complexes i rigoroses, i fan una especial atenció al significat de la presència dels jueus a Catalunya En el segon volum 1987 es publicà la primera traducció íntegra a una llengua…
Gabriel Secall i Güell
Historiografia catalana
Medievalista.
Vida i obra De formació autodidàctica, s’especialitzà en la minoria jueva del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, sobre la qual publicà diverses monografies Els jueus de Valls i la seva època 1980, Les jueries medievals 1983, Guia de les jueries tarragonines 1984 i La comunitat hebrea de Santa Coloma de Queralt 1986 Fora d’aquesta temàtica redactà el llibre Els antics carrers de Valls 1989Utilitzà les miscellànies dels centres d’estudis per a divulgar la seva recerca, sempre realitzada en base documental, com els Quaderns d’Història Tarraconense 1982-85, Aplec de Treballs de…
Maria Teresa Ferrer i Mallol
Historiografia catalana
Medievalista.
Ha centrat la seva recerca en el comerç mediterrani baixmedieval, fent especial esment en l’expansió comercial catalana i les relacions amb l’islam Feu els estudis de filosofia i lletres secció d’història a la Universitat de Barcelona i assistí als cursos d’història de Catalunya que Ferran Soldevila del qual se’n declarà deixeble impartí als Estudis Universitaris Catalans L’any 1984 presentà la seva tesi doctoral sobre la condició fronterera de la Corona d’Aragó amb l’islam Des del 1989, és investigadora del CSIC i, des del 1999, cap del Departament d’Estudis Medievals de la…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina