Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Arnau Puig i Grau

Arnau Puig i Grau (2001)
Pep Parer | Museu d'Història de Catalunya (CC BY 3.0)
Historiografia catalana
Sociologia
Crític, filòsof, historiador i sociòleg de l’art.
A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…
,
Baltasar Sayol
Historiografia catalana
Monjo i escriptor.
Vida i obra Abat de Santa Maria de Poblet, és autor de l’obra Grandezas del Real Monasterio de Poblet 1694 Es tracta d’una selecció dels fets més destacats esdevinguts al monestir d’ençà de la seva fundació Aquest escrit, actualment perdut, fou consultat per l’erudit Pere Serra i Postius Prodigios y finezas de los santos ángeles hechas en el Principado de Cataluña , 1726, el qual posà de manifest la consulta de diversa documentació per l’abat Sayol Malgrat el presumible caràcter laudatori de l’obra, és remarcable el nivell científic que assolí SayolTambé escriví la interpretació d’una sèrie…
Josep Manuel Minyana i Estela
Historiografia
Historiador.
Frare trinitari des del 1687, passà a Nàpols, on estudià pintura, i es posà en contacte amb el grup de Gravina i amb el també valencià Manuel Martí , a qui considerà el seu mestre i a qui illustrà la seva descripció del teatre romà de Sagunt També estigué influenciat per Gregori Maians Retornà el 1694 i es dedicà a l’ensenyament del llatí a Llíria i a Sagunt, fins que el 1704 ocupà la càtedra de retòrica de la Universitat de València, càrrec que abandonà en iniciar-se la guerra de Successió el 1705 Durant el conflicte bèllic es dedicà a l’estudi arqueològic del teatre romà de Sagunt, i els…
,
Leonci Soler i March

Leonci Soler i March
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Història
Història del dret
Advocat, arxiver i polític.
Estudià a la Universitat de Barcelona i a l’escola superior de paleografia i diplomàtica, de Madrid Ordenà els arxius municipal i capitular de Manresa i fou nomenat arxiver municipal 1882, diocesà i cronista oficial de la ciutat 1896, fins a la seva mort Adquirí una sòlida formació en la cultura clàssica des de molt jove i seguí els estudis d’arxivística, arqueologia i diplomàtica La seva vida professional l’exercí bàsicament en l’àmbit de la política, primer com a diputat a corts de la Lliga Regionalista 1899-1910 i posteriorment com a senador del regne 1910-23 La seva producció…
,
Pere Bellot
Historiografia catalana
Eclesiàstic i historiador.
Vida i obra Fou beneficiat de l’ermita de Sant Joan d’Oriola i posteriorment, rector de Catral Baix Segura Inicià les seves investigacions de caràcter històric l’any 1618 quan elaborà una taula i un índex onomàstic del Libro del Repartimiento que Alfons X el Savi atorgà als primers pobladors d’Oriola també és autor del Compendio de lo que contiene en las notas antiguas de la Sala de la ciudad de Orihuela hasta el año 1323 con un Tratado de las Germanías y otro de los Bandos y desafios sa i d’ Un mapa de Orihuela y su Vegario con montes y demás partes por menudo que esta ciudad tiene en su…
Jaume Balmes i Urpià
Historiografia catalana
Prevere, pensador, publicista i polític.
Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera El 1833 es llicencià en teologia i el 1835 es doctorà Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834 Balmes no fou un historiador en el sentit estricte de la paraula, però feu importants aportacions historiogràfiques sobre el seu temps, observacions sobre la història com a via de coneixement i reflexions sobre la feina i l’objectivitat dels historiadors Les seves opinions respecte a la història es troben disperses en diversos opuscles, llibres i articles Collaborà en…
Josep Sureda i Blanes
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor, historiador de la ciència i humanista.
Vida i obra Germà de Francesc Sureda i Blanes Estudià el batxillerat a l’Institut Balear Posteriorment anà a Barcelona, on estudià la carrera de farmàcia segons voluntat del seu pare, que ja exercia la professió Més tard es traslladà a Madrid per fer el doctorat 1915 En acabar, decidí continuar els estudis de química, i per això es traslladà a Múnic, on es trobà immers en la Gran Guerra i hagué d’acabar els estudis al politècnic de Zúric A Madrid continuà les seves investigacions en química, i el 1926 tornà a Mallorca per dirigir la fàbrica d’adobs químics de Porto Pi, propietat del financer…
, ,
Joaquim Aierdi
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista, dietarista i prevere beneficiat de la seu de València.
Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…
,
Catalunya dins l’Espanya moderna
Historiografia catalana
Obra del geògraf i historiador francès Pierre Vilar publicada a París el 1962 (La Catalogne dans l’Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales) i traduïda al català per Eulàlia Duran (1964-68).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta magna obra està dividida en quatre volums el primer, introductori, tracta sobre el medi natural el segon estudia el medi històric, des de l’Edat Mitjana fins al 1714 el tercer està dedicat a les transformacions agràries del s XVIII català, amb un subtítol força aclaridor “De l’impuls de les forces productives a la formació d’una burgesia nova”, i, finalment, el volum quart tracta de la formació del capital comercial Després d’explicar els fets geogràfics volum primer i d’una ràpida incursió per la prehistòria i l’edat antiga, l’autor se centra en l’estudi…
Anales de la Corona de Aragón
Historiografia catalana
Obra principal de l’historiador aragonès Jerónimo Zurita, publicada a Saragossa (el 1562 la primera part, i el 1579, la segona) en què narra la història dels regnes de la corona catalanoaragonesa.
El conjunt de les dues parts està compost per 20 llibres, que historien des de “La entrada de los moros en España” títol del primer capítol fins a “La entrada del rey y de la reina en la ciudad de Granada” títol del darrer Nomenat cronista oficial del Regne d’Aragó el 1548, es dedicà a investigar en els arxius de la Corona, en especial a Barcelona i Saragossa, i deu anys després enllestí la primera part El breu preàmbul constitueix una declaració de principis i una reflexió sobre la disciplina històrica hi manifesta la seva coneguda aversió als relats fantasiosos sobre els temps més remots i…