Resultats de la cerca

Fou compilat per Pere Vidal i Josep Calmette i editat a Perpinyà l’any 1906 Com manifesten els mateixos autors en la introducció « Une Bibliographie roussillonnaise doit être à la fois un tableau de la littérature scientifique, géographique, historique, archéologique et économique de notre province, et un instrument de travail » Amb aquest objectiu els autors presenten les 2 856 referències de llibres o articles, classificades en nou seccions cadascuna de les quals té les corresponents subdivisions i un suplement bibliografia general, bibliografia i periòdics, ciències naturals,…

Hereu i propietari del mas Puigcarbó, aquest pagès osonenc és l’autor d’un llibre de memòries escrit entre el 1589 i el 1633, amb algunes petites anotacions fetes pels seus successors El text és especialment interessant per les abundants notícies de tipus climatològic i per les referències a les bandositats locals Dipositat a l’Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic ha estat editat per Rafel Ginebra i Molins Guerra, pau i vida quotidiana en primera persona 2001

S’ordenà el 1898 i a la dècada del 1910 s’installà a l’Argentina De nou a Mallorca, durant els anys trenta regentà l’escola parroquial de Sant Joan Cronista de la vila, ordenà l’arxiu municipal 1940 i fou bibliotecari de l’ajuntament 1941 Collaborà en la revista Documenta 1941-47 i és autor de Breve historia del Santuario de Nuestra Señora de Consolación en San Juan 1950, que inclou referències a la història de la vila de Sant Joan

L’obra, que conté 4500 veus, només inclou entrades referents a la història en general i exclou les d’història d’altres disciplines literatura, art, arquitectura, llengua, etc, tot i que comprèn entrades de la història general de la cultura S’adreça a un públic ampli, no especialitzat, i està vinculat, a través de referències bibliogràfiques, a l’obra collectiva Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i editada, també, per Edicions 62 Cronològicament, abraça des de les primeres referències de l’aparició de l’home en el territori de l’actual Catalunya fins al…

Fou nomenat membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i de la Real Academia de la Historia Arribà a ésser un dels predicadors més coneguts de la seva època, i els seus discursos i sermons estaven plens de referències històriques de caràcter patriòtic i apologètic Els més famosos foren els discursos que pronuncià amb motiu de les solemnitats nacionals, gairebé tots editats Oración del Dos de Mayo , Elogio fúnebre de León XIII , Discurso del Centenario de la Guerra de la Independencia i Oratoria fúnebre de las víctimas de Melilla El llibre La luz de la fe en el siglo XX…

L’inicià 1523-40 Pere Martí, sotssagristà de la seu, que fou el qui n’escriví més, fins al capítol 110 any 1539 Entre els continuadors, també sotssagristans, destacaren Joan Clarà 1540-65, Miquel Jeroni Coves 1565-80, Jeroni Bertran 1580-94, Crisòstom Foix 1594-1605, Sebastià Goterris 1605-27, Vicent Navarro, Pere Joan Tomàs, Pere Joan Castellar i, el darrer, Jacint Balaguer 1679-80 A la seva obra s’afegiren els tres capítols del canonge magistral Melcior Maurici Fuster i els pocs fulls de tres mans anònimes, dues de les quals, possiblement, foren el sotsdiaca i beneficiat Gaspar Bernabeu…

Redactà el segon volum del Corpus Inscriptionum Latinarum de l’Acadèmia de Berlín, publicat el 1869 i del qual, el 1892, se n’edità un suplement Per elaborar l’obra recollí totes les inscripcions romanes conegudes de la Península Ibèrica i de les Illes Balears, la qual cosa tingué una gran importància per a l’estudi de l’època El 1893 publicà el primer gran recull d’inscripcions ibèriques, Monumenta linguae ibericae Visità Mallorca en diverses ocasions Collaborà en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana amb articles com “Monumentos epigráficos de Baleares” 1889-90, on proposà un…

L’escassa informació biogràfica que se’n té procedeix del  Summari, índex o epítome dels admirables i nobilíssims títols d’honor de Catalunya, Rosselló i Cerdanya, i de les gràcies, privilegis i prerrogatives, preeminències, llibertats e immunitats gosan segons les pròpies i naturals lleis  Única obra coneguda de Bosc, hi figura com a burgès honrat de Perpinyà, terciari franciscà i jutge de primeres apellacions del comtat de Rosselló i de segones del comtat de Cerdanya també s’alludeix a una estada seva a Madrid, de data desconeguda En el Dietari de la Diputació del General…

Estudià arquitectura a l’Escola Superior de Madrid El 1913 fou nomenat arquitecte de la Comissaria Règia de Turisme, des d’on dugué a terme importants obres i restauracions en diferents llocs de l’Estat espanyol El 1929 fou l’arquitecte general de l’Exposició Iberoamericana de Sevilla La seva tendència arquitectònica casticista i eclèctica fou present des del 1933 a Castelló, València i Benicàssim L’any 1982 edità Antigüedades de Castellón de la Plana , obra amb què volgué reivindicar l’ascendència i continuïtat de la toponímia urbana i de les formes d’arquitectura existents des del temps de…

Desenvolupament enciclopèdic Aquestes Memòries combinen les notes sobre la marxa de la parròquia, les visites pastorals i els esdeveniments polítics i socials del moment Entre aquests darrers, destaca la descripció de l’entrada de Lluís XIV a Perpinyà amb tot el que significà políticament aquesta visita, la narració de les revoltes vallespiranes 1666-74 ocasionades per l’impost de la gabella, la introducció dels costums francesos, referències a la situació sociolingüística del moment, etc En el text sovintegen altres opinions i notes sobre la vida de l’autor –la seva feina com a…