Resultats de la cerca

Després de seguir els estudis eclesiàstics, es llicencià en història a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1976, especialitzant-se en història medieval Arxiver de l’Arxiu Diocesà de Girona des de l’any 1975, el 1980 passà a l’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona Ha impartit docència a la Universitat de Girona com a professor de paleografia És autor de Girona Carolíngia 1988

Ha estat considerat com una de les màximes autoritats de l’arqueologia centreamericana del seu temps A Barcelona rebé classes de Pere Bosch i Gimpera a la universitat, però els seus estudis foren interromputs per la seva incorporació a files durant la guerra civil Exiliat primer a París 1938 i, després, a Bèlgica 1939, passà aquell mateix any a Veneçuela, on fundà la càtedra d’arqueologia de la Universitat Central 1953-60 i dirigí el Departament d’Antropologia de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques 1959-76 Combinà les obres de docència amb els estudis especialitzats i amb les…

L’obra, que conté 4500 veus, només inclou entrades referents a la història en general i exclou les d’història d’altres disciplines literatura, art, arquitectura, llengua, etc, tot i que comprèn entrades de la història general de la cultura S’adreça a un públic ampli, no especialitzat, i està vinculat, a través de referències bibliogràfiques, a l’obra collectiva Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i editada, també, per Edicions 62 Cronològicament, abraça des de les primeres referències de l’aparició de l’home en el territori de l’actual Catalunya fins al període de la transició del…

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…

És situat a la plaça de la Catedral, al cor del barri vell de Girona, en un edifici annex al mateix temple al qual s’accedeix des del claustre La construcció s’ha adequat a les normatives modernes i, encara que continua havent-hi algunes calaixeres de fusta, s’han substituït els antics armaris per uns 480 metres de prestatges metàllics i 40 més de fitxers Tot i que els seus dos arxivers, el director mossèn Gabriel Roura i l’auxiliar Joan Villar, hi treballen a fons, l’ordenació encara no és definitiva El document més antic que s’hi guarda és del 817 i d’aquest any en endavant la quantitat de…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…

El reconeixement de l’autonomia universitària a l’Estat espanyol no fou una realitat fins al decret de 15 de setembre de 1931 promulgat per Marcellí Domingo, ministre d’Instrucció Pública de la Segona República, perquè un primer intent d’aplicar-la, el 1919, no reeixí Inicialment, l’autonomia completa només afectà les facultats de Filosofia i Lletres de Barcelona i de Madrid, ja que el règim autonòmic per a la resta de facultats i de centres universitaris no s’aprovà fins el 1933 Aquest fet determinà que la universitat barcelonina fos un dels centres més afavorits per la renovació, i de bon…

Vida i obra Fou el primer que s’ocupà de prehistòria paleolítica a Catalunya, i el descobridor de la mandíbula neandertaliana de Banyoles 1887 Investigà i escriví sobre història natural, sobre la seva prolongació, la història, i la prehistòria, que ell veia com el nexe d’unió entre les dues La seva única especialització fou local s’ocupà sobretot de la vila de Banyoles i la seva comarca, el Pla de l’Estany, i especialment del poble de Serinyà Tenia una gran capacitat d’observació de la naturalesa, i amb el mateix rigor, acudí a la documentació històrica o se serví de les dades arqueològiques…

A la darreria del s XIX, Emili Grahit recordà en la Revista de Girona 1894, 1895 alguns aspectes bèllics de la seva ciutat, sobretot els setges que patí en diverses guerres De fet, la problemàtica dels setges és la que més ha interessat durant molt temps Destaquen treballs com els de M Bruguera 1871-72 i JR Carreras i Bulbena 1914 sobre els defensors de Barcelona en 1713-14 d’E Arderiu sobre el setge de Lleida durant la guerra de Successió 1911 de J Ayneto sobre el setge de Lleida del 1646 1916, i de P Prieto Llovera sobre els setges lleidatans en general 1945 Els darrers anys, JL Gonzalo, A…

Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…