Resultats de la cerca

Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere, de Palma, i el 1909 fou ordenat de prevere a Sogorb Tornà a Mallorca, on ocupà diferents càrrecs en diverses parròquies de l’illa El 1921 es traslladà a Campanet, on fou ecònom 1921-48 La seva tasca com a historiador se centrà en la història local d’aquest municipi mallorquí El 1935 es publicà el primer volum d’ Historia de la villa de Campanet 1935 el segon, amb transcripcions documentals, no s’edità i, finalment, es perdé

El 1605 ingressà en els carmelites de Palma El 1625 entrà a la cartoixa de Valldemossa i, posteriorment, a la d’Aracristi, de València Vers el 1634 tornà a Valldemossa, on deixà una història manuscrita de la cartoixa Fundació y succesiu estat de este Real Monastir sagrada Cartuxa de Jesus de Nazareth de Mallorca 1641 Una còpia d’aquesta obra fou continuada fins l’any 1810 i constitueix un document de gran importància per a l’estudi de la història social, política i cultural de Valldemossa durant aquest període Gaspar Melchor de Jovellanos en feu una ressenya

Vida i obra Es formà a València, amb Marià Seguer, i fou membre del cercle d’erudits científics al voltant de Gregori Maians Cursà gramàtica i filosofia a València 1740-41 i lleis a Salamanca 1744 El 1745 tornà a València i hi estudià matemàtiques i medicina, com també filosofia i llengües modernes i clàssiques, epigrafia i numismàtica No aconseguí accedir a la docència universitària i inicià la carrera de metge per diverses poblacions d’Andalusia, la Manxa, Madrid i Toledo El 1761 tornà a València i ingressà en la Reial Societat de Ciències de Göttingen, davant la qual presentà comunicacions…

Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i  Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució Francesa Traduí a…

De família mallorquina, aviat tornà a l’illa, ingressà als teatins i fou ordenat prevere Es llicencià en filosofia i teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, ciutat on fixà la seva residència S’ha especialitzat en la història dels teatins i del seu fundador, sant Gaietà de Thiene Creà i dirigí des del 1945 la revista Regnum Dei-Collectanae Theatina , en què ha publicat nombrosos articles Edità Le lettere di San Gaetano da Thiene 1954 i és autor de Don Pío Frezza e le Suore Operaie di Gesú 1979, Oppidani illustri ed altrimenti degni di memoria, Francesco Grimaldi 1984 i…

Ingressà en l’orde franciscà Després de ser ordenat de sacerdot fou traslladat al convent de València, on el sorprengueren els esdeveniments del 1808, en els quals tingué una destacada participació Empresonat pel capità general, comte de la Conquista, fou alliberat el 1810, però la seva causa no se sobresegué fins el 1811 Entre el 1810 i el 1813 residí gairebé sempre a Cadis, en estret contacte amb els diputats valencians a les corts El 1814 hagué d’exiliar-se a Londres i el 1816 es traslladà als Estats Units El 1820 tornà a Espanya i fou elegit diputat a corts en la legislatura del 1822,…

Vida i obra Ingressà 1334 al convent de dominicans de Girona, on estudià sota la direcció de Dalmau Moner de qui escriví una biografia, que publicà Diago el 1599, es doctorà en teologia a París 1352 i tornà a Barcelona De caràcter enèrgic i intransigent, s’oposà enèrgicament al lullisme  des que fou nomenat inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1356, raó per la qual trobà l’oposició de Pere III Fou deposat el 1360 pel capítol general de Perpinyà per la seva implicació en el procés contra el beguí Nicolau de Calàbria Elegit vicari general de l’orde de predicadors 1362, aquesta…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una editorial…

Vida i obra El 1908 es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona D’ideologia progressista i nacionalista, milità en diferents organitzacions d’aquesta tendència i arribà a ser batlle de Felanitx 1931 Fou membre fundador de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 i secretari de la seva delegació a Felanitx Al juny del 1936 signà la Resposta al Missatge dels Catalans Amb l’aixecament militar del juliol del 1936 fugí a Menorca i, més tard, passà a Barcelona El triomf del bàndol nacional l’obligà a exiliar-se, primer a França 1939 i després a Filipines 1939-52 El 1952 tornà a…

Religiós dominicà 1581, fou catedràtic de filosofia a Tarragona, on s’havia doctorat en teologia i rebé el grau de mestre en arts A partir del 1601 tornà a València, on desenvolupà la seva docència en diverses facultats El 1626 fou nomenat prior del Reial Convent de Predicadors de València  Autor prolífic, es dedicà, sobretot, a escriure vides de sants i de persones venerables, sermons i algunes relacions de festes celebrades a València Entre els seus escrits cal esmentar  Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia a la canonización de san Raymundo de Peñafort en el…