Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
Gracià Raynell
Música
Xantre i trobador franciscà.
Pel febrer del 1397 s’incorporà a la capella de Maria de Luna, juntament amb alguns membres de l’antiga capella de Joan I de Catalunya-Aragó En tornar Martí I a Catalunya pel maig del 1397, Gracià passà al seu servei, en el qual romangué fins a la mort del monarca Entre el 1413 i el 1429 estigué a la capella d’Alfons el Magnànim A més de les tres prebendes de què gaudia a la diòcesi de Tours, al febrer del 1404 el rei Martí sollicità que li fos concedit un benefici a Tortosa, i al març del 1425 el rei Alfons obtingué per a ell el nomenament de rector d’Alloça quatre anys més tard…
Gracià Baban
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
La primera notícia de la seva activitat musical és del 1649 en ocasió de la seva candidatura per al càrrec de mestre de capella de la seu de Saragossa, que no fou acceptada, essent atorgada la plaça a Diego de Pontac El 1653 obtingué la plaça de mestre de capella a la catedral d’Osca i durant el seu sojorn en aquesta seu, on hagué d’exercir el seu càrrec amb notables estretors econòmiques, fou ordenat de sacerdot El 27 d’abril de 1657 fou nomenat mestre de capella de la seu metropolitana de València, una de les catedrals més ben nodrides musicalment Allí tingué com a deixeble Lluís Vicent…
Carlos Chausson Gracia
Música
Baix baríton espanyol.
Estudià a l’Escuela Superior de Canto de Madrid i a la Universitat de Michigan Ben aviat destacà com un dels barítons més prometedors de la seva generació S’ha especialitzat en el repertori còmic dels segles XVIII i XIX, tot i que també ha treballat el repertori contemporani, com El gato montés , de M Penella, que cantà al Japó S’ha destacat especialment a la Staatsoper de Viena en títols com La bohème o Don Giovanni , sota la direcció de Claudio Abbado, i a l’Òpera de Zuric amb Les noces de Fígaro , sota la direcció de Nikolaus Harnoncourt El 1989 debutà a la Scala de Milà amb Adriana…
Gracià Tarragó i Pons
© Fototeca.cat
Música
Guitarrista, violista i violinista.
Estudià violí al Conservatori del Liceu de Barcelona i viola al Conservatori de Madrid amb Antonio Fernández Bordas També feu estudis de guitarra al Conservatori del Liceu i amb Miquel Llobet, i d’harmonia i composició amb Bartolomé Pérez Casas, a Madrid, i Vicenç M de Gibert Viola solista de diverses formacions, com ara l’Orquestra Pau Casals o l’Orquestra Simfònica de Barcelona, fou un dels fundadors del Quartet Ibèric 1926 i actuà com a solista amb diverses orquestres internacionals Com a guitarrista actuà per Espanya i Europa El 1961 s’inicià en la docència de la guitarra, activitat a la…
,
Eduard Giménez i Gràcia
Música
Tenor català.
Estudià a l’Escola de Música de Barcelona amb C Bracons de Colomer, i posteriorment amplià la seva formació a Milà amb V Badiali Debutà a Mataró a l’inici de la dècada dels seixanta amb Lucia di Lammermoor , i la temporada 1962-63 ho feu amb La Traviata al Palau de la Música Catalana Quatre anys més tard actuà a Itàlia per primera vegada, amb unes funcions de L’elisir d’amore , de G Donizetti, a Reggio de l’Emília Aquest títol s’ha convertit en una de les òperes que l’han identificat, juntament amb algunes obres de G Rossini i WA Mozart, com un dels millors cantants lírics lleugers de la seva…
Joaquim Gràcia i Abadia
Música
Tenor català.
Començà a estudiar música a Valls amb el carmelita Joan Miret i inicià estudis de solfeig a sis anys Al cap de poc, ingressà com a tiple de l’Escolania de Montserrat Allí tingué J Boada i B Brell per mestres i aprengué violí, orgue i piano Romangué al monestir fins que el 1835, amb la desamortització, la comunitat es dispersà Al cap de dos anys, la seva mare el portà a Barcelona, on continuà estudis com a tiple de la capella de música de la catedral El 1840, amb motiu de la visita de la reina Isabel II acompanyada de la seva capella reial, hi fou admès com a tiple a causa de la manca de…
Santa Maria de Gràcia (Sitges)
Art romànic
Es troba situada a migdia del terme, molt a prop del castell de Miralpeix Segurament aquesta capella correspon a l’església de Santa Maria de Miralpeix, documentada per primera vegada en una visita pastoral del 1414 Els seus orígens són, però, molt més antics És probable que aquest temple fos la capella del castell de Miralpeix, esmentat des del 1057, en què el bisbe de Guislabert de Barcelona donà a Arnau d’Arloví el terme i la torre de Miralpeix per tal que el repoblés En el capbreu de la Pia Almoina del 1611 ja s’afirma que Santa Maria de Miralpeix és coneguda popularment com Santa Maria…
Mare de Déu de Gràcia (Tossa de Mar)
Art romànic
Situació Fragment que es conserva de l’extrem nord-est de la nau amb l’inici de l’arrencada de l’absis J Recarens Aquesta capella en ruïnes és situada a mig camí d’una via imaginària que aniria de la vila de Tossa de mar al santuari de Sant Grau, en una zona de muntanya baixa, propera a la mar Mapa L39-14366 Situació 31TDG955214 És accessible per una pista que passa pel torrent que ve del Puig Nou i que cal deixar per seguir vers al nord-est, fins a arribar a una pista que va cap a la zona residencial de l’Agulla i que es troba amb l’antic camí de Tossa a Sant Grau Les ruïnes són a pocs…
Mare de Déu de Gràcia del Ru (Castilló de Sos)
Art romànic
Situació Façana de migdia on és perfectament visible la interrupció de l’obra inicial, començada pel costat de llevant, la qual fou represa vers ponent de manera molt més austera ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu de Gràcia és als afores del poble del Ru, des d’on s’arriba en uns deu minuts per un corriol ben senyalitzat des del centre de la població JAA Mapa 31-9 179 Situació 31TBH924092 Història L’única referència documental d’aquesta església és la de la seva consagració pel bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre l’any 1104 F Llobet i Mas encara pogué veure l’acta de consagració o…
Sant Pere del Bosc o la Mare de Déu de Gràcia (Lloret de Mar)
Art romànic
A l’extrem ponentí del terme, prop del límit amb Blanes, hi ha la finca coneguda com el Comtat de Garuco, amb la moderna església o santuari de la Mare de Déu de Gràcia i altres edificacions, entre les quals un asil de vells aixecat el 1922 El seu promotor fou Nicolau Font i Magi, un lloretenc enriquit a Amèrica L’església de la Mare de Déu de Gràcia, aixecada el 1767 i ampliada i renovada al segle passat, ocupa el solar d’una antiga església dita inicialment Sant Pere Salou o Sant Pere del Bosc Les notícies històriques són molt imprecises sembla que fou un petit monestir de donats, existent…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina