Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
Hug de Mataplana
Música
Trobador català, senyor de Mataplana, al Ripollès.
El 1212 prengué part en la batalla de Las Navas de Tolosa, i el 1213 en la de Muret, on fou ferit de mort Jaume I, en la seva crònica, l’acusa d’haver estat un dels cavallers que abandonaren el seu pare en la batalla Segons diu Ramon Vidal de Besalú en el poema Abrils issia , fou protector de trobadors, els quals rebia a casa seva, i en So fo el temps descriu el luxe en què vivia Mataplana Trobador de circumstància, no es conserva la música de cap dels seus poemes El més famós és el sirventès D’un sirventes m’es pres talens , dirigit contra el també trobador Raimon de Miraval, a…
Guerau de Cabrera
Música
Trobador català identificable amb Guerau III de Cabrera, vescomte de Girona i d’Àger, almenys des del 1145.
Fou autor d’un sirventès- ensenhamen de 216 versos dirigit al joglar Cabra, a qui acusa de no saber fer jocs malabars, ni ballar com un joglar gascó, ni saber utilitzar l’arc i els dits per a tocar la viola Afegeix que tampoc no sabia cantar, no perquè la seva veu fos dolenta, sinó perquè desconeixia els tipus de poesia que s’interpretaven cantant, entre d’altres el sirventès i la balada Tot al llarg de l' ensenhamen , Guerau de Cabrera enumera obres i personatges literaris, cosa que manifesta l’erudició de l’autor Aquesta obra fou imitada per diversos trobadors provençals, com…
principal
Música
En l’orgue, joc labial, simple i de la talla dels flautats.
El seu nom prové del llatí principalis i és la medulla del fons sonor de l’orgue La seva mesura és determinant per a la grandària de l’instrument Així, un orgue mitjà està basat sobre un principal de 8' un de petit, sobre un principal de 4' un gran orgue, sobre un de 16', etc Generalment collocat a la façana, molt sovint cisellat, ocupa el lloc més vistós de l’orgue Nascut amb el mateix instrument, amb so potent, clar i brillant, és el joc que tímbricament acusa més les peculiaritats pròpies, tant de l’orguener com de la mateixa escola del país on s’ha bastit L’orgueneria…
Giuseppe Mosca
Música
Compositor italià.
Fou alumne de F Fenaroli composició i contrapunt al Conservatori de Santa Maria di Loreto a Nà pols Debutà com a compositor d’òpera a Roma el 1791 amb Silvia e Nardone , començant així una carrera que el dugué a molts teatres italians El 1803 es traslladà a París, on treballà com a compositor i maestro al cembalo al Théâtre des Italiens fins el 1809, any en què tornà a Itàlia El 1812, després que G Rossini estrenés La pietra del paragone , Mosca l’acusà d’haver-li plagiat I pretendenti delusi 1811, sobretot la utilització del recurs del crescendo El 1817 s’establí a Palerm, on durant quatre…
Guilla
Música
Cognom de dos germans orgueners catalans anomenats Jaume i Sebastià.
El 1705 treballaren conjuntament en l’únic instrument que se n’ha conservat l’orgue de la parròquia de Sant Pere de Torredembarra Tarragonès, reconstruït per G Grenzing entre el 1974 i el 1979 L’activitat orguenera de Jaume començà el 1680 amb els treballs a l’orgue de la collegiata de la seva vila natal, als quals seguiren els que realitzà a la seu de Lleida, el 1685 En 1691-97 construí el primer orgue gran, amb cadireta, de l’església nova de Sant Pere, a Berga, que fou destruït durant la tercera guerra Carlina Reprengué els seus treballs a la seu de Lleida el 1691 i el 1695 La seva obra…
Porfiri
Música
Filòsof neoplatònic grecosiri.
Deixeble de Longí a Atenes i de Plotí a Roma, passà molt de temps a Sicília Tot i polemitzar amb el cristianisme, en matèria musical adoptà punts de vista molt pròxims als que fixà ben aviat l’Església Acusà la música seglar de sensualisme, i en el seu De abstinentia mostrà que la dansa i la música distreuen l’home del fonamental, la concepció de Déu, a la qual només pot arribar mitjançant el silenci i la pura reflexió En el seu comentari a L’Harmonia de Ptolemeu mostrà els seus sòlids coneixements musicals, discutint aspectes del càlcul intervàllic proposat per aquell, així com qüestions d’…
Jacint Boada i Casanoves
Música
Mestre de capella, organista i compositor català.
Entrà a l’Escolania de Montserrat, on tingué com a mestres els pares Anselm Viola i Narcís Casanoves 1780-86 Ingressà al monestir el 1790, i fou mestre de l’escolania abans i després de la guerra del Francès, que el 1811 assolà Montserrat El 1818, en retornar l’activitat a l’escola nia, compongué peces tant per al culte com per a l’estudi dels nois, segons els escassos i precaris mitjans al seu abast L’any 1822, durant el Trienni Liberal, monjos i escolans hagueren d’abandonar altra volta el monestir, on s’installaren novament el 1824 A causa de l’exclaustració de Mendizábal 1835, Montserrat…
Santa Maria de Llanera de Solsonès o de les Pallisses
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església L Prat Al costat de tramuntana del despoblat de Llanera i a migjorn del coll del mateix nom, envoltada pels barrancs de Santa Maria i d’Ardèvol, es troba l’església de Santa Maria de les Pallisses, a llevant del municipi de Llanera Mapa 330M781 Situació 31TCG745371 S’hi va per la carretera de Solsona a Torà Després del punt quilomètric 10, hi ha un trencall, a mà esquerra, que amb 4 km mena al mas Gilibets, d’on surt un caminet, també a mà esquerra, que amb uns vint minuts a peu deixa a Santa Maria, on des de fa temps no se celebra culte Església…
Sant Pere de Son (Alt Àneu)
Art romànic
Situació Església desafectada, convertida en habitatge, dins el nucli de la població ECSA - J Pahissa L’antiga església de Sant Pere de Son és situada a uns 100 m a ponent de l’església parroquial del Sant Just i Sant Pastor, dins el nucli urbà de Son JAA Mapa 33-9181 Situació 31TCH440207 Història No hem trobat referències documentals concretes d’aquesta església, que devia estar supeditada a la propera parroquial de Sant Just i Sant Pastor MLlC Església L’església de Sant Pere de Son fou desafectada en una data incerta i convertida en rectoria, i actualment és una casa particular, de manera…
Santa Maria de Vilamitjana (Tremp)
Art romànic
Situació Mur de migdia amb una porta paredada, únic element que es conserva de la construcció romànica ECSA - J A Adell L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població de Vilamitjana, situada a uns 5 km de Tremp JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG282685 Història Les primeres notícies del lloc de Vilamitjana corresponen als anys 1055 i 1172 Des dels segles XII i XIII Vilamitjana apareix com a domini del bisbe d’Urgell, i com a tal consta l’any 1358 —en què tenia catorze focs— el 1428, al segle XVII —en què era inclosa a la sotsvegueria de Pallars— i el 1831, a la fi de les…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina