Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Hermann Levi
Música
Director alemany.
Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes personals que…
Sant Menna de Vilablareix
Art romànic
El lloc de Vilablareix apareix en els documents de diverses formes “Vila Ablares” 882, “Vila Blares” 1019, “Vilablarex” 1200, “Vilablarexo” 1225 i “ Vilablarexio” 1362, 1379, 1691 L’any 1356 hi havia 16 focs, 9 d’església, i el 1678 era lloc reial La primera referència de l’església data de l’any 882 “Sancti Menna, basilica in Vila Ablares” , quan el bisbe de Girona, Teuter, reorganitzà la canònica gironina i li féu donació de diversos béns També és esmentada l’any 1019 en la dotació de la canònia de Girona I més tard hom en té notícia per la donació que Bernat de Fàbrica féu l’any 1167 d’un…
Friederici
Música
Família alemanya de constructors de pianos i orgues.
Christian Ernst Meerane, Saxònia 1709 - Gera, Saxònia 1780 fou el primer membre dedicat a l’ofici i també el més destacat A ell s’atribueix la introducció d’alguns nous mecanismes que influïren en la fabricació posterior d’instruments de teclat Una de les seves creacions més notables fou el piano piramidal, una espècie de piano de cua que, amb les cordes baixes situades obliquament sobre la tapa harmònica central, permetia que aquestes fossin més llargues La innovació constituí un èxit i tingué els seus imitadors, ja que amb aquest sistema s’aconseguia una més gran riquesa…
Jaume Febrer
Música
Orguener mallorquí.
Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns retocs,…
Sant Miquel de Tamarit de Llitera
Art romànic
Al costat de l’antic fossar i vora el vell hospital de Sant Llàtzer, extramurs de la vila s’emplaçava l’antiga església romànica de Sant Miquel Consta en els primers inventaris que aquesta església era destinada a la celebració d’aniversaris i que posseïa notables paraments litúrgics Als gravats del segle XIX Aragón histórico, pintoresco y monumental , 1889, pàgs 203-206 encara podem admirar una construcció sòlida, d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular Els paraments presentaven carreus mitjans, ben escairats i polits, i disposats en filades regulars Les…
Sant Salvador de Vimbodí
Art romànic
El primer esment del lloc de Vimbodí és del 1079, en què és consignat el “ pelac de Vinbudií ” entre les afrontacions del terme de l’Espluga de Francolí Vers el 1151 el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV va atorgar una carta de poblament als habitants “ in locum que vocant Avimbudi ” L’any 1172 el rei Alfons I donà a Poblet la vila de Vimbodí amb el seu terme, que el rei havia empenyorat per 300 morabatins i que Poblet havia redimit posteriorment Poblet restà com a senyor de Vimbodí fins al segle XIX La parròquia de Vimbodí es degué construir al final del segle XII, com sembla deduir-se de…
Sant Pau de Pinós (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació L’església de Sant Pau de Pinós, molt transformada, es troba al sector de migjorn del terme, entre la riera de Merlès i la Vall de Vila-ramó Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 13,6 — y 47,2 31 TDG136472 Hom hi pot anar per la carretera de Navàs a Berga Abans del quilòmetre 21, poc després de Navàs, a mà dreta, surt una carretera que va a Gaià Aquesta carretera, que segueix en direcció a Prats de Lluçanès, passa per Sant Pau de Pinós JVV Història Aquesta església es trobava dins l’antic…
Sant Salvador del Jou (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Situació Detall d’un dels murs que encara resten dempeus, amb l’aparell ben ordenat a base de carreus grossos ben disposats, trencats a cops de martell i sense polir R Viladés Aquesta església, trobada fa ben poc, s’erigeix damunt un turó des del qual hom pot admirar una bonica panoràmica davant mateix hi ha Malanyeu al fons de la Gorja hi ha el Far darrere, el Grau de Vallcebre a mà esquerra el Coll del Pal i el Puigllançada i a mà dreta, la Guàrdia Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 ×…
Alexis-Emmanuel Chabrier
Música
Compositor francès.
Vida Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara…
Santa Maria de la Serra del Castellar (Oliola)
Art romànic
Situació Exterior de l’església on es pot admirar bé l’obra romànica, tot i algunes modificacions d’època posterior ECSA - JA Adell L’església de Santa Maria de la Serra del Castellar és situada a uns 200 m a llevant de la masia dita de la Serra del Castellar Per a anar-hi cal seguir l’itinerari indicat en parlar de la fortificació de la Serra del Castellar JAA Mapa 34-12329 Situació 31TCG531418 Història En aquesta església de Santa Maria contrasta el conjunt d’elements d’època medieval amb l’escassetat de notícies històriques El fet que el lloc fos conegut o estigués integrat en…