Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
entonació
Música
Acció d’emetre una nota o una sèrie de notes per part de la veu humana o també d’un instrument (més aviat els d’arc o de vent, en els quals l’afinació depèn de l’intèrpret, i no aquells, com l’orgue o el piano, en què es fixa prèviament).
Entonar pot significar simplement ’cantar', però en un sentit més específic del terme representa el fet de donar a cada so la seva alçada adequada, la qual cosa dependrà del tipus d’afinació utilitzada per a l’estil de música en concret
Cor del Gran Teatre del Liceu
Música
Cor adscrit al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, especialitzat en representacions d’òpera, que des de l’inici de les activitats del Teatre depengué de la contractació per temporades.
Aquesta situació no afavorí que disposés de la formació adequada, i així, fins a èpoques molt recents, el cor cantà les parts corals de les òperes alemanyes o russes en italià Des de la constitució del Consorci 1981, passà a ser un cor estable sota la direcció dels mestres Romano Gandolfi i Vittorio Sicuri, se n’amplià el nombre de membres i n’augmentà notablement la qualitat La temporada 1999-2000 William Spaulding es feu càrrec de la direcció
buf
Música
Terme que deriva de l’italià buffo ('còmic').
Si bé a l’origen s’aplicà al recurs expressiu d’aturar-se d’una manera còmica en el transcurs de la interpretació aturada buffa , al llarg de la història, ha designat un estil musical divertit stile buffo , el caràcter còmic dels arguments d’algunes òperes opera buffa o una tipologia en la veu de baix -viva i lluminosa, però amb menys extensió que un baix dramàtic-, adequada, entre d’altres, per a alguns personatges rossinians
Bernard Sarrette
Música
Fundador del Conservatori de París.
L’any 1789 fou nomenat capità de la Guàrdia Nacional, en la qual creà el cos de músics Amb la intenció de donar una formació adequada als músics militars, establí una escola per a instrumentistes de vent, que es transformà en l’Institut Nacional de Música el 1793 Dos anys més tard, l’Institut esdevingué Conservatori Nacional Sarrette en fou el director fins el 1816, any en què la dimissió que ja havia presentat en diferents ocasions li fou finalment acceptada
Societat Catalana de Concerts
Música
Societat promotora de concerts.
Fou fundada a Barcelona el 1892 per un grup d’aficionats amb la idea d’organitzar una orquestra simfònica de qualitat, amb una escola per a dotar els seus integrants de la preparació adequada Es creà amb una aportació inicial de capital i nombrosos aficionats subscriviren títols de protector i de soci numerari Antoni Nicolau fou nomenat director de l’orquestra Organitzà successius cicles de concerts simfònics i de cambra al Teatre Líric i al Teatre Principal fins el 1897, any que per desavinences internes fou dissolta la societat L’Orquestra de la Societat Catalana de Concerts…
Marie Wittich
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant a Würzburg i debutà el 1882 a Magdeburg, quan només tenia catorze anys Després, la seva carrera inicià una progressió ascendent que la portà a Bayreuth, on actuà les temporades del 1901 al 1910, i més tard a Londres i Dresden Interpretà diversos personatges wagnerians, reeixint especialment en els de Brunilde i Kundry Les cròniques de l’època descriuen la seva veu com a potent i majestuosa El 1905 estrenà Salome , en el paper de protagonista Durant els assaigs de l’obra, Wittich i R Strauss tingueren fortes discrepàncies perquè la soprano opinava que no tenia la veu …
llendera
Música
En alguns instruments membranòfons, cordellina prima, de cànem, que s’usa per a mantenir la membrana tibant.
Aquesta membrana, generalment de pell, ha d’estar en tensió per a poder actuar com a part vibrant en la producció del so En alguns instruments s’usa per a fermar-la directament al cos de l’instrument i mantenir la tensió adequada En d’altres, la membrana pot anar aferrada o cosida a un cèrcol que s’adapta a la forma de la boca de l’instrument En aquest cas, la funció de la llendera és subjectar el cèrcol al mateix cos de l’instrument i, si són de membrana doble, subjectar-los membrana a membrana de manera que, per mitjà d’un tensor , adquireixin la tensió necessària per a sonar
clarí
Música
Dit del registre més agut i cantable de la trompeta natural barroca.
El registre més greu s’anomena principale Al principi del segle XVIII, gràcies al desenvolupament d’una tècnica especial que combinava una constitució física adequada, una gran habilitat labial i la utilització d’una embocadura molt petita i poc profunda, molts trompetistes s’especialitzaren en l’ús exclusiu d’aquest registre, anomenat, també, clarino Aquesta tècnica els permetia d’arribar a l’harmònic vint-i-unè i, doncs, fer sons molt aguts, entre el do4 i el fa5 A partir del 1750 aquesta pràctica decaigué, probablement pel fet que es produí un canvi en l’estil musical Així,…
grupetto
Música
Ornament de tres o quatre notes en el qual intervenen, per graus conjunts, la nota principal i les notes auxiliars superior i inferior.
La manera més usual de trobar-lo és seguint la successió auxiliar superior-nota principal-auxiliar inferior, o bé en la forma de grupetto invertit auxiliar inferior-nota principal-auxiliar superior Els grupetti també es classifiquen en anteriors, quan s’interpreten abans de la nota principal, i posteriors, si ho fan després En el cas dels grupetti anteriors, el més freqüent és que comencin amb l’auxiliar corresponent en posició mètrica forta A partir dels compositors romàntics els grupetti anteriors s’interpreten abans de la posició mètrica forta, en la qual es troba la nota principal Els…
heldentenor
Música
Terme alemany que significa tenor heroic.
Veu de tenor robusta, de timbre brillant i de resistència poc habitual, particularment adequada per als papers heroics wagnerians Fou una manifestació extrema de la nova veu de tenor dramàtic que aparegué en la grand opéra francesa a mitjan segle XIX, en òperes com Robert le Diable , de G Meyerbeer, i Benvenuto Cellini , d’H Berlioz, tot i que aquest tipus de tenor robust ja començà a ser requerit des del final del segle XVIII en òperes com Fidelio , de Beethoven Lauritz Melchior, el heldentenor més important del segle XX, Wolfgang Windgassen, Jon Vickers i Peter Hofmann han…