Resultats de la cerca

El so és produït pel moviment ràpid i sec del cuir en l’aire En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure per desplaçament

Es formà en els Cors de Clavé i posteriorment estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona Debutà el 1919 al Teatre Asiàtic del Poble-sec de Barcelona amb Maruxa , d’Amadeu Vives Es destacà especialment en el repertori de sarsuela i formà part de la companyia d’Emili Vendrell i Ibars, amb la qual actuà en diversos teatres de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, especialment en els barcelonins Tívoli i Eldorado Concert Triomfà amb les sarsueles  La alsaciana i Los calabreses , entre d’altres Fou un destacat intèrpret de les obres de Rafael Millán, amb les quals rivalitzà amb…

Els ritmes són diversos i s’encavalquen, i l’accent es posa en el temps fort o a la primera i tercera pulsació d’un compàs de 4/4 La bateria i el baix hi tenen un gran protagonisme, complementats per les guitarres elèctriques i per una secció de metall destinada a marcar ritmes Sovint també s’utilitza l' scrach -cop sec a les cordes de la guitarra o baix, a mode de percussió- els cantants, per la seva banda, fan crits i gemecs per augmentar l’excitació del ball J Brown i S Stone anunciaren el funk a la meitat dels anys seixanta El nom de l’estil, però, el popularitzà Dyke & The Blazers…

En la classificació Hornbostel-Sachs, membranòfon tubular de percussió directa que es fa sonar percudint amb baquetes de fusta una de les seves membranes Té els seus orígens en el tambor militar tambor i s’usa tant en l’orquestra com en la banda i en formacions de música lleugera El nom deriva del llatí capsa i de l’occità caissa a causa de la seva forma Les caixes configuren una família variable i de confusa classificació que inclou instruments amb noms i mides diferents, com per exemple el bombo , el redoblant , diversos tipus de tambors militars i de marxa i el tom-tom de jazz sense…

Els testimonis musicals més antics que se’n conserven, si bé són molt escassos, recorden que ja abans del segle XIII es cantava a la catedral una litúrgia a dues o més veus, i esmenten també la presència de músics reunits en gremis que tocaven en les festes ciutadanes Del segle XIV és coneguda la presència a la ciutat de l’organista i músic Matteo degli Organi, i del segle següent, la de Francesco di Guido -també constructor d’orgues- i Arnulphus, del qual resta una Cantata a Siena a quatre veus A partir del segle XVI, com als altres centres italians destacats, tingueren particular…

Vida Inicià els seus estudis musicals a Algemesí, probablement amb Onofre Guinovart, i els prosseguí a la catedral de València, tot i que el seu nom no consta als registres dels escolans de cant El 1665, en plena joventut, fou nomenat segon organista de l’esmentada catedral, en substitució de Jeroni de la Torre, i com a assistent d’Andreu Peris, l’organista titular L’any següent es convertí en primer organista, càrrec en el qual es mantingué fins a la fi dels seus dies -des del 1703, acompanyat d’un ajudant- Del 1675 al 1677, i de manera excepcional fins que Teodor Ortells fou nomenat per al…

Capçalera de l’església de tradició paleocristiana, amb restes dels graons afegits sota el paviment d’ opus signinum Centre d’Estudis Martorellencs L’església de Santa Margarida és situada al municipi de Martorell, a molt poca distància del nucli urbà antic i gairebé a tocar de l’actual cementiri municipal, en una zona de suau pendent a la riba esquerra de l’Anoia La recerca arqueològica de l’església va ser realitzada pel Centre d’Estudis Martorellencs CEM des de l’any 1987 fins al 1995, tot donant continuïtat a les actuacions iniciades el 1972 Anteriorment, cap al començament…

Vida Estudià al Conservatori de París, però no trigà a detestar-ne l’ensenyament i preferí l’ambient dels cafès de Montmartre, on tocà el piano i conegué músics com C Debussy, amb qui mantingué una llarga i tumultuosa relació d’amistat, o pintors catalans com ara R Casas, M Utrillo o S Rusiñol Posteriorment s’installà a Arcueil, petit poble de la perifèria de París on compongué la major part de la seva obra quasi exclusivament per a piano i on romangué sol, sovint al límit de la misèria, fins a la seva mort Sorprenentment, quan tenia gairebé quaranta anys decidí reprendre els estudis musicals…

Reconstrucció hipotètica del trull P Castanyer i J Tremoleda La villa de Vilauba és situada al municipi de Camós Pla de l’Estany, a 1, 5 km al SW de Banyoles La darrera fase de Vilauba correspon a un conjunt d’àmbits situats a la part central de l’anomenat Camp Alt, és a dir, en els terrenys que s’estenen a l’W de la carretera que l’any 1932 va seccionar el jaciment Cronològicament, aquest període abraça des de la fi del segle V o el començament del segle VI fins a mitjan segle VII La planta d’aquestes restes, que avui coneixem pràcticament en la seva totalitat, apunta vers una reducció…

Vida Estudià filosofia i teologia al seminari de Tarragona i s’ordenà de sacerdot el 1912 La publicació del motu proprio de Pius X i el Congrés de Música Sagrada, celebrats el mateix any de la seva ordenació, influïren poderosament sobre la seva vocació musical i religiosa A Barcelona fou deixeble, entre d’altres, de Josep Barberà, Felip Pedrell i Vicenç M Gibert Juntament amb Francesc de P Baldelló i Gregori M Sunyol, fundà l’Associació Gregorianista de la ciutat El 1917 esdevingué cap de la secció de música de la Biblioteca de Catalunya, càrrec que conservà fins el 1957 El 1923 viatjà a…