Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Hermann Levi
Música
Director alemany.
Fill d’un rabí, estudià música primer amb V Lachner i posteriorment amb M Hauptmann i J Rietz al Conservatori de Leipzig 1855-58 Fou director musical de Saarbrücken 1859 i de l’Òpera de Rotterdam 1861-64, i mestre de capella de la cort a Karlsruhe 1864-72 i de Munic 1872-90 A partir del 1894 fou nomenat director general de música d’aquesta darrera ciutat Amic de R Schumann i J Brahms, esdevingué un gran admirador de la música de R Wagner Dirigí la primera representació de la Tetralogia a Munic, el 1878, i l’estrena absoluta de Parsifal , a Bayreuth, el 1882 Malgrat els problemes personals que…
Friederici
Música
Família alemanya de constructors de pianos i orgues.
Christian Ernst Meerane, Saxònia 1709 - Gera, Saxònia 1780 fou el primer membre dedicat a l’ofici i també el més destacat A ell s’atribueix la introducció d’alguns nous mecanismes que influïren en la fabricació posterior d’instruments de teclat Una de les seves creacions més notables fou el piano piramidal, una espècie de piano de cua que, amb les cordes baixes situades obliquament sobre la tapa harmònica central, permetia que aquestes fossin més llargues La innovació constituí un èxit i tingué els seus imitadors, ja que amb aquest sistema s’aconseguia una més gran riquesa tímbrica de les…
Jaume Febrer
Música
Orguener mallorquí.
Fill de Jaume Febrer de Manacor, el 1476 signà un contracte d’aprenentatge amb Joan Ximenes Garcés, orguener aragonès establert a Saragossa Posteriorment, de tornada a Mallorca, fabricà, entre altres, els orgues de Sant Domingo de Palma 1494, de Muro 1495, de la seu, del palau de l’Almudaina 1498 i 1506 i el primer orgue de Sóller 1499 Alguns anys més tard es desplaçà a Barcelona, on construí l’orgue del convent de Santa Caterina 1510 L’instrument de la seu mallorquina fou el model, durant els segles següents, de l’orgue mallorquí La seva façana d’estil gòtic aragonès, amb alguns retocs,…
Alexis-Emmanuel Chabrier
Música
Compositor francès.
Vida Fill d’un advocat, rebé les primeres nocions musicals d’un carlí espanyol refugiat, Manuel Zaporta Amb ell assolí ràpidament una gran destresa en el piano i la improvisació En traslladar-se el seu pare a París, el feu estudiar batxillerat amb la intenció que entrés a l’Escola de Jurisprudència Tot i això, continuà estudis musicals de piano amb Edward Wolff, i de composició amb TAE Semet i amb Aristide Hignard El 1861 ingressà al Ministeri de l’Interior, en haver enllestit els estudis de dret, però continuà la seva dedicació a la música, i publicà algunes peces per a piano, com ara…
anàlisi
Música
Estudi global o parcial d’una o més peces musicals que té per finalitat determinar els elements melòdics, harmònics, rítmics, tímbrics, etc. de què estan constituïdes i el paper que tenen aquests en la seva estructura.
L’anàlisi pot considerar-se com una disciplina aplicada, és a dir, com a auxiliar de la interpretació, de l’ensenyament musical o de la musicologia És generalment acceptat que la millor comprensió racional d’una obra concreta pot ajudar a assolir-ne una interpretació més correcta, però es tracta de quelcom molt difícil de demostrar L’anàlisi pot tenir també un valor autònom i estar dedicada simplement a l’estudi de les obres sense cap més finalitat que la del seu coneixement Teoria L’objecte de l’anàlisi pot ser una obra sencera o diversos fragments presos com a globalitat per tal de veure…
Sergej Sergejevič Prokof’ev
Música
Compositor i pianista rus.
Vida Fill d’un enginyer agrònom, la seva mare l’acostà molt aviat al món dels sons i li donà els primers rudiments musicals i pianístics A sis anys ja havia compost la seva primera peça, un galop, que fou seguida d’altres de caràcter dansable, i fins i tot d’una petita òpera en versió piano, El gegant , escrita quan tenia nou anys Els inicis Al gener del 1902 els seus pares el presentaren a S Tanejev, que, impressionat, el recomanà a R Glière, el qual els estius del 1902 i el 1903 viatjà a Sontsovka per ensenyar el petit Sergej El 1904 Prokof’ev ingressà al Conservatori de Sant Petersburg, on…
,
L'art de civilitzacions llunyanes
L’art en civilitzacions molt diverses En tots els temps i en totes les cultures sorgeixen formes d’expressió artística En la Qd3, dedicada a l’art antic i clàssic, hem vist que els homes del paleolític ja illustraven les parets de les coves amb escenes relatives a la seva vida quotidiana Ben aviat, els significats predominantment magicorituals i religiosos que tenien aquestes representacions es van anar ampliant amb una finalitat artística autònoma, que els va acabar substituint Les poblacions que avui viuen al marge de la civilització moderna, en condicions materials i tecnològiques…
Gustav Mahler
Música
Compositor i director d’orquestra austríac.
Vida El seu pare, Bernhard Mahler, era propietari d’una destilleria i diverses tavernes a Iglau Jihlava, una localitat moraviana de parla alemanya amb una important comunitat jueva, a la qual pertanyia la família Mahler De molt petit, Mahler mostrà un gran talent musical, la qual cosa feu que rebés lliçons d’alguns dels músics locals Iglau disposava d’un teatre d’òpera, i hi havia una guarnició de l’exèrcit amb la seva banda militar a més, amb només deu anys fou presentat en públic com a nen prodigi del piano Després de dos anys a Praga, on fou enviat per a millorar els seus resultats…
L'art medieval
L’art a l’alta edat mitjana L’expressió “alta edat mitjana” designa el període que va des de la caiguda de l’imperi Romà d’Occident fins a la fi del primer millenni de la nostra era Són segles que a Occident es caracteritzen per la barreja de poblacions i cultures diferents, per la fragmentació política i institucional, per la greu crisi de les ciutats, per la reducció dels horitzons econòmics a l’àmbit local i per la inseguretat generalitzada de les persones i de les comunitats vegeu també “L’edat mitjana” En un panorama en molts aspectes tan negatiu, o si més no considerat difícil, la vida…
Breu història de la ciutat
L’origen i l’antiguitat El terme ciutat prové del llatí clàssic civitas , que originàriament significava sobretot “conjunt de ciutadans” i que tot seguit va adquirir, per extensió, el sentit del lloc de residència dels ciutadans A la cultura llatina la civitas es distingeix de l’urbs, terme amb què s’indica el “contenidor” físic Isidor de Sevilla, bisbe i escriptor eclesiàstic dels segles VI-VII, es va apropiar aquesta distinció establerta per Ciceró i en les seves Epístoles escrivia que “l’ urbs és formada per les muralles mentre que la ciutat no és formada per les pedres sinó pels seus…