Resultats de la cerca

Consisteix generalment en una baga de corda o cinta fixada a la caixa de l’instrument que deixa les mans del músic lliures per agafar les baquetes, les macetes o el flabiol

L’extrem exterior de la raseta sobresurt del peu del tub per a poder-lo agafar amb una eina especial per a afinar els jocs de llengüeteria En els orgues més primitius, aquesta peça no existia, i tan sols una petita falca de fusta fixava la llengüeta i en determinava el to A partir del segle XVI, es conserven instruments amb raseta mòbil de fil de llautó o de ferro

Un dels aspectes que influeixen decisivament en la realització dels cops d’arc és la manera d’agafar-lo En els intruments que s’aguanten més o menys sobre l’espatlla, com ara el violí, l’arc s’agafa amb el palmell de la mà cap avall El polze i l’anular, just a l’altura de la part interior de la nou, fan pinça sobre la vara mentre la resta de dits ajuden a l’estabilitat del conjunt En els instruments que s’aguanten verticalment sobre els genolls, entre les cames o amb l’ajut d’una pica que descansa sobre terra, l’arc pot agafar-se de dues maneres amb el palmell de la…

Molt semblant al round , el text solia ser humorístic o lasciu Si bé la seva forma imitativa sembla estar suggerida pel possible significat del seu nom catch , ’agafar', no hi ha acord ni sobre el significat exacte d’aquest ni sobre la seva etimologia No fou fins el 1609 que Thomas Ravenscroft en publicà el primer recull, tot i que ja en textos anteriors es descriuen les normes per a compondre catches J Hilton fou el primer gran autor d’aquestes peces amb dues colleccions de gran popularitat, la segona de les quals, Catch that catch , no es publicà fins després de la seva mort…

Les primeres notícies de vida musical a la ciutat provenen de la missió de San Gabriel, on cada dia els indis cantaven un alabado i un bendito Un visitant escriví el 1829 "Les veus dels indis sonaven harmoniosament amb les flautes i els violins que els acompanyaven en acabar l’ofici els músics tocaven valsos i marxes" A la meitat de la dècada del 1850 l’activitat musical començà a agafar embranzida i es presentaren les primeres òperes Aviat es feu necessària la construcció de sales que poguessin oferir òperes i concerts en millors condicions Així, el 1870 es construí el Merced…

Consisteix bàsicament en una metxa de fibres vegetals o animals, generalment crins de cavall, tensades entre els extrems d’una vara prima i flexible de fusta, de manera que les fibres puguin mantenir-se lleugerament separades de la vara En català és molt freqüent anomenar-lo també arquet El frec transversal de les fibres contra la corda, sovint millorat amb pols de resina , imprimeix a aquesta un desplaçament lateral seguit d’un moviment en sentit contrari, en relliscar per la mateixa tensió, que es repeteix de forma recurrent, de manera que produeix una nota estable i amb una qualitat…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de doble llengüeta i tub cònic Consisteix en un tub sonor de fusta dura, d’uns 60 cm de llargada, relativament estret, proveït de forats i claus La seva perforació és cònica i acaba en un pavelló en forma de campana De timbre penetrant i d’un gran poder expressiu, l’oboè és, actualment, un dels instruments imprescindibles en l’orquestra simfònica El seu nom prové del francès hautbois haut , alt bois , fusta Morfologia Construït de fusta dura banús o palissandre o, de vegades, de materials plàstics o ebonita, l’oboè consta de tres…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica La seva forma bàsica, quasi idèntica a la del violí però de dimensions més grans, es manté pràcticament inalterada des de fa més de 400 anys Com els altres membres de la família, té quatre cordes —antigament de tripa i ara de metall— i no té trasts La seva afinació habitual -per quintes, com en el violí o la viola- és, de greu a agut, do1-sol1-re2-la2 El seu cos principal, format bàsicament per la caixa de ressonància, fa uns 75 cm i sol fabricar-se amb les mateixes fustes que…

Què és l’automació Des de la prehistòria l’ésser humà no ha parat de construir màquines, més o menys complexes, capaces de substituir-lo en algunes operacions manuals o de multiplicar la seva força muscular En aquest sentit, si consideréssim l’automació com l’ús de màquines per a cobrir una part de l’activitat humana, podríem afirmar que ha existit des de sempre Però una definició d’aquest tipus resulta certament massa genèrica No és casual que el terme automació es comencés a emprar cada vegada amb més insistència a la dècada dels quaranta, i més concretament, per primer cop, el 1947 als…

El fenomen esportiu Més de 100 000 espectadors es concentren en un estadi, i milions de persones a tot el món segueixen l’esdeveniment davant el televisor es tracta, naturalment, d’un fet esportiu Estiu del 1992, Barcelona estiu del 1996, Atlanta durant quinze dies, gent de totes les ideologies, de totes les religions i de procedència ben diversa es reuneix sota la bandera de l’esport i oblida les divisions i els contrastos per enfrontar-se en competicions molt disputades però viscudes, gairebé sense excepció, amb correcció i lleialtat L’esport és un fenomen que ha adquirit una gran…