Resultats de la cerca

En l’accepció més general del terme, modulació de la veu en parlar, especialment la que hom nota perquè és insòlita en el parlar propi o en el context específic on sorgeix

El terme, en el decurs dels segles XV i XVI, tenia l’accepció de música mensural - musica figurata -, és a dir, polifonia, en contraposició al cant pla o monòdic - musica plana - Aquesta accepció perdurà al segle XVII, i es troba a les bases teòriques del tractat de JJ Fux en el concepte de contrapunt florit de cinquena espècie També s’emprà per a designar l’estil polifònic florit de l’Escola Francoflamenca, en especial el contrapunt dels compositors com ara J Ockeghem i J Obrecht, en oposició a l’estil de la musica reservata de Josquin Des Prés Durant els segles…

Tot i que en la seva accepció més corrent equival a ’molt', en alguns casos - Dictionaire de Brossard 1703, o Dictionary de Stainer i Barret final del segle XIX, entre d’altres- el terme agafa el significat de ’bastant', possiblement per influència del mot francès assez 'bastant'

A l’origen segles XII-XIII era un petit orgue d’acompanyament vegeu accepció 1 collocat darrere el seient de l’organista, al davant de l’orgue gran, que donà origen al cos de la cadireta en els orgues de tribuna Poc després tingué el teclat collocat sota el de l’orgue major i amb possibilitat d’acoblament segles XIV-XV A l’època de l’orgue simfònic fou situat a l’interior del gran moble, tot perdent el millor de la seva originalitat

Al segle XVII el terme feia referència a una composició instrumental que era transcripció d’una de vocal El caràcter popular de la peça s’accentuà en afegir-se al títol la regió d’origen canzone villanesca alla napolitana La senzillesa de la seva estructura feu que Mozart l’evoqués a les seves Les noces de Fígaro voi che sapete o Cajkovskij a la seva quarta simfonia al moviment lent assenyala in modo de canzone Una darrera accepció identificà el terme amb un poema líric, a la manera de Píndar, que Dante normativitzà al seu De vulgaris eloquentia , i que més tard Petrarca…

Simultàniament a la suite de danses vegeu la primera accepció de suite , a mitjan segle XVII aparegué la pràctica de configurar suites reunint extractes d’obres escèniques, especialment de ballets i òperes el cas de JB Lully fou paradigmàtic Danses i àries d’una o diverses obres -en la mateixa tonalitat- eren agrupades i precedides moltes vegades d’una obertura a l’estil francès Durant la segona meitat del segle XIX i al llarg del XX la suite d’extractes ressorgí es tractava d’una selecció de fragments de música incidental, ballet o òpera -realitzada pel mateix autor o per una…

Cronològicament, i segons les diverses tradicions musicals, el terme partita mostra una evolució i un abast en certa manera canviants Així, al final del segle XVI i durant tot el XVII, designava una variació o conjunt de variacions basades en una melodia tradicional de dansa romanesca , passamezzo , gallarda, etc Se’n troben exemples en l’obra de G Frescobaldi, G Strozzi i A Scarlatti, entre d’altres Al final del segle XVII aquesta mateixa accepció del terme continuà essent aplicable a les partites o variacions corals de D Buxtehude, J Pachelbel, G Böhm o JS Bach En acabar…

En el teatre modern, part anterior de la platea situada sota l’escena, destinada als músics que cooperen en l’execució d’una òpera o d’un espectacle teatral El mot prové del llatí orchestra , i aquest, del grec orkhestra derivat d’ orkhéo , ’dansar’ Per als romans era el lloc que ocupaven els senadors, la part de la platea més propera a l’escenari Isidor de Sevilla segle VII la defineix com l’escenari mateix Caiguda en desús durant molt de temps, al segle XVII, amb la reivindicació del teatre clàssic que significà el naixement de l’òpera, la paraula es recuperà per a indicar el lloc que…

El terme ’cíclic’ fa referència no tant a una forma en concret com a un principi o procediment compositiu que pretén dotar de continuïtat orgànica una obra, tot i estar dividida en diferents moviments, mitjançant les connexions temàtiques El fenomen cíclic ja es pot apreciar en les misses anomenades per aquest motiu ’cícliques' dels segles XV i XVI Aquestes utilitzaren o bé un mateix cantus firmus per a tots els números Missa L’homme armé super voces musicales , de Josquin Des Prés, o bé un mateix motiu musical o motto per al començament de cada secció Missa Se la face ay pale , de Dufay…

En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Més en particular -com el descriu Pedrell al seu Diccionario técnico de la música -, instrument consistent en una gran roda de fusta proveïda de campanes a la banda exterior que es fan sonar mitjançant una manovella central que la fa rodar Alguns musicòlegs consideren que una de les característiques del campanòleg és que les campanes que l’integren sonen conjuntament, és a dir, que el so de cadascuna no es percep individualment Malgrat això, en la música d’orquestra, el terme sol designar un conjunt de campanes tubulars…