Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
sonoritat
Música
Apreciació subjectiva de la intensitat sonora.
L’oïda humana no és igualment sensible a totes les freqüències Per aquest motiu, dos sons de la mateixa intensitat però de freqüències diferents poden donar una sensació de sonoritat diferent Això fa que la relació existent entre intensitat i sonoritat com més alta és la intensitat més alta és la sensació sonora, mantenint-se la freqüència constant no sigui una simple proporcionalitat Per tal d’establir un patró de mesura de la sonoritat, es compara la percepció d’un so amb el d’un to pur de referència de freqüència igual a 1 000 Hz La intensitat de la referència es varia fins que la seva…
Joe Newman
Música
Trompetista nord-americà.
Després de tocar en bandes locals d’Alabama, s’uní a l’orquestra de Lionel Hampton el 1941 Des del 1943 tocà de manera intermitent a les orquestres d’Illinois Jacquet i Count Basie en aquesta darrera esdevingué, del 1952 al 1961, un dels principals solistes Alhora, enregistrà individualment els àlbums All I Wanna Do is Swing 1954 i Salute to Satch 1956 Més endavant treballà amb Benny Goodman, amb qui feu una gira per l’URSS Fou un dels fundadors de Jazz Interaction, una organització amb la finalitat de promoure l’apreciació del jazz , sobretot a les escoles Els anys setanta…
Johann Friedrich Rochlitz
Música
Editor i crític alemany.
Tot i que rebé una sòlida educació musical i que el 1786 estrenà una cantata, el 1794 abandonà la composició i es decantà per la literatura Diverses obres teatrals i la versió alemanya del Don Giovanni de WA Mozart 1801 contribuïren a la seva llarga associació a l'"Allgemeine Musikalische Zeitung", de la qual fou editor fins el 1818, i collaborador fins el 1835 A través d’aquesta revista i de càrrecs com el de director de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, influí en els gustos del públic alemany En les seves crítiques Rochlitz enaltí l’obra de GF Händel, J Haydn i WA Mozart, el qual…
intensitat
Música
Magnitud física objectiva que s’associa a l’energia acústica d’un so.
Es defineix com l’energia que travessa una superfície d’un metre quadrat, perpendicular a la direcció de propagació del so, en un segon, o, el que és el mateix, la potència sonora que travessa aquesta superfície Aquesta intensitat depèn de la font sonora i del punt on es mesura augmenta proporcionalment amb la potència de la font sonora i disminueix de manera proporcional a la distància que separa la font del punt de mesura Des del punt de vista de la percepció, com més gran és la intensitat, més sonoritat o volum s’associa al so Es tracta de dues magnituds relacionades però no iguals ni…
Josep Carner i Puig-Oriol
Música
Poeta català.
Josep Carner fou en molts aspectes el paradigma del poeta noucentista La relació que mantingué amb compositors del seu temps, especialment amb Eduard Toldrà, un dels més identificats estilísticament amb el Noucentisme, confirma aquesta apreciació La collaboració entre tots dos donà El giravolt de maig 1928, considerada l’òpera noucentista per antonomàsia, de la qual Carner escriví el llibret També feu incursions en altres gèneres escènics associat amb compositors, que cristallitzaren en l’obra teatral El Comte Arnau , estrenada el 1905 amb música d’Enric Morera, i el llibret de l…
expressió
Música
Terme que fa referència a una sèrie d’elements que intervenen en la interpretació musical i que depenen en gran part de la subjectivitat de l’executant.
A diferència de les notes i el ritme, que tenen una representació a la partitura que no ofereix gaires dubtes, els signes d’expressió, malgrat que amplien la informació sobre les intencions del compositor, permeten a l’intèrpret un marge en la seva apreciació, suficient i necessari per a construir la seva pròpia versió de l’obra Els principals aspectes susceptibles de ser sotmesos a criteris subjectius són el tempo , tant en les indicacions de tipus general adagio , allegro , andantino , etc com en les modificacions ocasionals ritardando , accelerando , etc les dinàmiques…
Johannes Brahms
Música
Compositor alemany.
Vida Hom el considera una de les tres "B" de la música germànica, juntament amb Bach i Beethoven Fou un dels compositors més representatius del formalisme en el Romanticisme tardà Fill segon de Johann Jakob Brahms, contrabaixista de l’orquestra d’Hamburg, el seu pare li donà les primeres lliçons de música A set anys inicià els estudis de piano amb Otto FW Cossel i de seguida adquirí una tècnica apreciable, que es palesà en el primer recital que oferí quan tan sols en tenia quinze Estudià les obres de JS Bach i L van Beethoven i el repertori virtuosístic de S Thalberg i H Herz S’inicià en la…
Segle XX
Música
Qualsevol aproximació a la tasca (en certa manera impossible) de resumir què ha estat la música al segle XX s’enfronta per força a dos problemes.
El primer és la manca de perspectiva històrica suficient, o, dit d’una altra manera, la perspectiva massa propera, que pot tendir a magnificar algunes dades i a menystenir-ne d’altres que en el futur es puguin veure com a essencials El segon problema és comú en l’estudi de qualsevol període de la història de la música encara que potser només és realment conflictiu quan es tracta de música dels darrers 300 anys interessa la pràctica general d’una època o bé els seus resultats artísticament rellevants La tria no és innocent l’historiador que considera la Segona cantata d’A von Webern, opus 31…
Robert Alexander Schumann
Música
Compositor alemany.
Vida Robert Schumann nasqué i visqué la primera infantesa en un ambient molt favorable per a la cultura literària el seu pare era llibreter, traductor d’obres angleses i autor d’algunes novelles Ja de molt petit rebé lliçons de música i demostrà aptituds per a la composició amb la creació d’algunes petites peces En els temps d’estudi al Gymnasium de Zwickau concebé projectes ambiciosos grans obres corals i òperes, però també s’interessà per la creació literària De la seva ploma sortiren escrits a imitació de JChF von Schiller o Jean Paul JPF Richter, i també un diari personal on escrivia…
Formes de comunicació no verbal
Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…