Resultats de la cerca
Es mostren 151 resultats
Formes de comunicació no verbal
Una gestualitat catalana Just a l’inici de la novella La ciutat dels prodigis , Eduardo Mendoza escriu el següent fragment “Als fenicis sic els van seguir els grecs i els laietans El pas dels primers va deixar residus artesanals als segons els devem dos trets distintius de la raça, segons els etnòlegs la tendència dels catalans a inclinar el cap cap a l’esquerra quan fan veure que escolten i la propensió dels homes a criar pèls llargs als orificis nasals” Deixant les ironies i els substrats històrics a part, existeix realment una gestualitat catalana Aquesta és una pregunta que se sol fer…
Del folklore clàssic al folklore de la comunicació
Folklores Festivitats, romiatges, rondalles, danses i cançons tradicionals… són només alguns dels diversos elements de la considerada cultura popular que han estat objecte d’estudi des de l’àmbit del folklore Arxiu Roset - Josep M Roset El 1949, la folklorista Maria Leach 1892-1977, responsable de l’ Standard dictionary of folklore, mythology, and legend de la casa Funk & Wagnalls de Nova York, va demanar als seus collaboradors –tots folkloristes o antropòlegs en actiu, la majoria nord-americans o establerts laboralment als Estats Units– una definició del terme folklore per tal com volia…
pistó
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments de vent-metall (trompeta, corneta de pistons, etc.), mecanisme que, en posar en comunicació el recorregut principal del tub de l’instrument amb altres segments de tub més curts, en permet canviar a voluntat i instantàniament la llargària acústica total, modificant així el seu so fonamental.
És un tipus de vàlvula en forma d’èmbol que consisteix en una peça metàllica que, amb la pressió dels dits, es desplaça per dins d’una camisa, posant en comunicació -mitjançant unes ranures o forats per on passa l’aire en vibració- el tub principal de l’instrument amb diferents segments de tub més curts En deixar anar el dit, una molla retorna el pistó al seu lloc inicial L’objecte d’aquests acoblaments és obtenir noves fonamentals a partir del tub principal i, així, completar amb nous harmònics sèrie dels harmònics les mancances de la sèrie principal La primera notícia pública…
premis Ciutat de Barcelona
Educació i entitats culturals i cíviques
Premis creats per l’Ajuntament de Barcelona el 1949 i que s’atorguen anualment a les millors obres de poesia catalana, novel·la, teatre, investigació, periodisme, cinema, etc., realitzades durant l’any anterior.
El lliurament tenia lloc el 26 de gener, en commemoració de l’entrada de les forces del general Franco a Barcelona, el 1939 el 1978, però, passaren a atorgar-se pel setembre Des de l’any 1985 s’entreguen en una data propera al 12 de febrer, coincidint amb la festa de santa Eulàlia El 1949 només es concedí el premi de literatura, a Bartolomé Soler per la novella Patapalo El 1950, amb la voluntat de singularitzar els premis i fer propaganda de les polítiques municipals, els Ciutat de Barcelona s’ampliarien a les categories de poesia, teatre, música, cinema i fotografia El 1958 el premi de…
,
Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana
Música
Associació creada l’any 1988 per a agrupar els músics que, en la seva feina, s’expressen normalment en català.
L’objectiu no era altre que el de donar a conèixer el treball dels seus membres i aconseguir el reconeixement de les administracions públiques i els mitjans de comunicació El seu primer president fou Joan Soler Boronat Bibliografia Complement bibliogràfic Catàleg 1994 , ACIC, Associació de cantants i intèrprets professionals de llengua catalana, Barcelona 1994
corn marí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent consistent en una closca de cargol de mar amb un forat al seu vèrtex o en un costat que produeix un so molt fort, semblant al d’una trompa.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural La mateixa closca del mollusc i la seva estructura interna cargolada fan de tub acústic Sol emetre un únic so fonamental Estès arreu del món i present en gairebé totes les cultures des del neolític, a Europa ha estat usat sobretot com a instrument de senyals Ateses les seves característiques, el seu ús ha estat més lligat a la comunicació i als rituals que a la interpretació musical
txalaparta
Música
Instrument de percussió propi del País Basc.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques Consisteix en un o dos taulons de fusta de diferent gruix, que poden tenir 2 m de llargada, els extrems dels quals descansen sobre dues cistelles entre les cistelles i els taulons es posa un gruix de fulles de blat de moro seques, per tal d’obtenir una millor sonoritat El toquen dos músics -els txalapartariak -, cadascun amb dues baquetes de fusta, els quals exhibeixen una gran habilitat i precisió rítmiques Utilitzat antigament entre les comunitats rurals de muntanya, servia per a la comunicació de missatges…
cascavell
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument musical, anomenat també picarol, consistent en una cavitat esfèrica buida, amb una o més obertures, que una boleta o bocí de ferro (o altre material) de lliure moviment a l’interior colpeix i fa sonar quan és sacsejada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió indirecta de sacseig amb cavitat globular Sol ser de bronze o d’algun altre metall Generalment els cascavells s’utilitzen en grup, disposant-los en suports de formes diverses pals, cèrcols, etc En l’orquestra són collocats normalment en una cinta semicircular fixada a un mànec que l’intèrpret sacseja Són presents en alguns balls populars tradicionals, anomenats balls de cascavells, en els quals els homes o fadrins porten uns camals de roba amb cascavells cosits També són utilitzats com a senyal de comunicació,…
xiulet
Música
So que es produeix xiulant, és a dir, inspirant o espirant aire per la boca amb una certa pressió i a partir d’una determinada posició dels llavis i de la llengua i, de vegades, també amb l’ajut dels dits, que s’introdueixen a la boca d’una manera apropiada.
S’utilitza, bàsicament, per a la crida entre persones o bé en la conducció d’animals Tradicionalment, pastors i traginers s’han servit de crits i xiulets codificats individualment com a vehicle de comunicació personal i en la conducció de ramats o d’animals de tir Sovint, per tal d’augmentar el volum sonor i disminuir la fatiga, hom s’ajuda de dos dits posats convenientment entre els llavis, o també aprofitant la petita obertura que hi ha entre l’índex i l’anular amb la mà tancada, i amb l’ajut d’un casquet o didal d’aglà que es disposa entre aquests dos dits tot recolzant-los…
tap
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments aeròfons, peça que n’obtura el tub acústic limitant la columna d’aire en vibració i creant un primer node.
En els instruments de bisell, es troba a l’extrem superior -el mateix extrem on hi ha el generador- La posició del tap, regulable amb un vis en les flautes travesseres posteriors al segle XIX, permet ajustar l’afinació bàsica de l’instrument i de les octaves En realitat, el bloc de la flauta de bec fa la mateixa funció, tot impedint la comunicació amb l’exterior i deixant una entrada, el canal, per a dirigir l’aire contra el bisell Si el tap es troba a l’extrem de sortida del tub, oposat al generador, fa que l’instrument es comporti acústicament com a tub tapat, abaixant…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina