Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Narciso Garay
Música
Compositor i etnomusicòleg panameny.
Format a l’Acadèmia de Belles Arts de Cartagena Colòmbia, viatjà a Europa i estudià al Conservatori de Música de Brusselles i més tard a la Schola Cantorum de París De nou a Panamà, esdevingué director de la nova Escola Nacional de Música, càrrec que ocupà entre els anys 1904 i 1918 N Garay realitzà una tasca de recollida de material musical en diferents tribus indígenes i publicà el volum Tradiciones y cantares de Panamá 1930 Ocupà diversos càrrecs polítics d’importància, fet que li impedí de dedicar-se més a la música, i arribà a ser ministre d’Afers Estrangers de Panamà…
Pedro Rebolledo
Música
Compositor i director de banda panameny.
Estudià al Conservatori Nacional de Música i Declamació de Panamà i al Conservatori Nacional de Música de Mèxic, on cursà estudis de composició amb Julián Carrillo També estudià trompeta amb Rufino Sáinz Álvarez L’any 1926 tornà a Panamà i dirigí l’Orquestra de la República 1937-49 Fou president de la Unión Musical del país, que ell mateix fundà l’any 1934 Aquesta entitat esdevingué la precursora del primer grup simfònic estable del Panamà Parallelament, entre el 1941 i el 1950, exercí com a professor d’harmonia, cornetí i trompeta al Conservatori…
Rubén Blades
Música
Cantant i compositor panameny.
Els seus pares, músics, s’installaren a Miami el 1974, per motius polítics Allà compongué per als millors salseros , com Ray Barretto i Tito Puente Començà a ser conegut com a cantant del grup Fania All-Stars i amb Willie Colón Assolí l’èxit internacional amb Siembra 1977, que inclou la famosa Pedro Navaja , versió de Mack the Knife És un dels cantants i compositors que ha donat contingut a les cançons de salsa i ha allunyat aquest gènere de la seva imatge frívola També ha compost balades commovedores Les seves lletres reflecteixen la duresa de la realitat dels hispanoamericans als EUA Ha…
mejorana
Música
Música de dansa típica de Panamà.
Normalment és cantada, però també pot ser només instrumental El text de la cançó s’articula amb una quarteta seguida de quatre dècimes La música, en metre binari compost, es basa en patrons rítmics amb freqüents hemiòlies El tempo és moderat La mejorana s’acompanya d’un grup d’instruments autòctons com són la mejoranera petita guitarra de cinc cordes, també anomenada mejorana , la bocona i el socavón dos tipus de guitarra similars a la mejoranera però un xic més grans, i el rabel violí crioll de tres cordes
Juan de Araujo
Música
Compositor i mestre de capella extremeny.
Fill d’un funcionari del virregnat, de ben jove es traslladà amb la seva família al Perú, on estudià a la Universitat de San Marcos de la capital peruana Vers el 1670 fou mestre de capella a Panamà, però més tard tornà a Lima i el 1672 fou ordenat de sacerdot Poc després obtingué el càrrec de mestre de capella a la catedral, on romangué fins el 1676 A partir del 1680 i fins a la seva mort ocupà la mateixa plaça a la seu de La Plata Bolívia El seu llegat compositiu, repartit entre música litúrgica i música de romance , arriba a les dues-centes obres
Raúl Paniagua
Música
Compositor i pianista guatemalenc.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Miguel A Paniagua, i més tard continuà la seva formació al Conservatori Nacional de Guatemala, on estudià amb el professor Herculano Alvarado Posteriorment es desplaçà a Nova York, ciutat en la qual rebé classes de composició L’any 1916 començà a exercir com a professor al Conservatori Nacional de la ciutat de Panamà Durant els anys 1931-39 retornà a Guatemala, on també fou professor al Conservatori Nacional Després exercí de director del Conservatori Nacional de San Salvador, fins l’any 1942 També treballà de crític musical al "Diario…
Leopold Cardona i Carreras
Música
Pianista i compositor menorquí.
Estudià amb Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amb Blanca Selva Entre el 1930 i el 1934, exercí el càrrec de professor supernumerari a l’esmentat centre educatiu Com a pianista, feu diverses gires que el portaren a les principals capitals espanyoles i a països com Egipte, Grècia i França El 1940 emigrà a Amèrica, on compaginà la seva activitat com a concertista amb la docència Exercí l’ensenyament al Conservatori Nacional de Panamà i fou professor d’universitat a Saint Augustine Florida i a Boston El 1971 obtingué la nacionalitat nord-americana i canvià…
Eduardo Maturana Araya
Música
Compositor i intèrpret de viola xilè.
A dinou anys ingressà al Conservatori Nacional de Santiago per estudiar violí amb W Fischer, viola amb L Mutscher, harmonia i composició amb PH Allende i música de cambra i conjunt vocal amb A Carvajal Fou professor de viola i amb aquest instrument actuà en diverses orquestres del país Com a compositor destaca la seva Suite para violín y viola , 1946 i Concertante para violas y orquesta 1948 Com a intèrpret de viola formà part del grup Tonus, especialitzat en el repertori xilè i internacional contemporani, i fou segona viola en l’Orquestra Filharmònica de Santiago de Xile Apartat el 1973 per…
flauta de Pan
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent format, generalment, per cinc o set tubs de diferents mides, tapats per un extrem (n’hi ha també de tubs oberts).
En la classificació Hornbostel-Sachs, flauta en grup, de buf directe al cantell del tub Cada tub fa una sola nota i, per tant, l’instrumentista ha de desplaçar l’instrument, en sentit transversal, pels seus llavis per tal de fer sonar una melodia Els tubs acostumen a ser construïts amb fragments de canya —amb el nus a l’extrem inferior— lligats amb un cordill o fil de llana a dos pals travessers, també de canya Alguns exemplars poden tenir menys de cinc tubs o més de set 9, 12, 16, etc o ser construïts amb altres materials fusta, terra cuita, pedra, metall o, recentment, plàstic Els de metall…
música popular de l’Amèrica llatina
Música
Segons criteris d’àmbit cultural i històric, l’Amèrica llatina comprèn els països americans que van ser colonitzats per espanyols, portuguesos i francesos.
Les diferències que s’observen en els processos de colonització, degudes a factors geogràfics, històrics i etnològics, han afavorit que la música popular sigui molt heterogènia en tot el continent Entre els gèneres de música popular d’arrel hispànica, es distingeixen els populars mestissos, per fusió de la cultura ameríndia amb elements hispànics o amb elements culturals afroamericans i, ja al segle XX, la cultura urbana, amb trets específics provinents de la indústria del cinema, els mitjans de comunicació i els interessos comercials de les cases discogràfiques que imposen, en certa manera,…