Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
miserere
Música
Salm cinquantè de la Vulgata, anomenat així pel seu començament Miserere mei, Deus('Compadiu-vos de mi, oh Déu').
Salm del penediment i del perdó, atribuït durant molts segles al rei David, quan confessà el seu pecat d’adulteri, la litúrgia romana l’empra com a salm penitencial abans de la reforma litúrgica 1970 es cantava a les laudes, a l’ofici de difunts i a les exèquies, i al final de l’ofici de tenebres per Setmana Santa A partir del segle XVI, molts compositors començaren a tractar-lo en polifonia vocal, mantenint gairebé sempre l’estructura antifònica per a cors alterns Un dels misereres més famosos és el de G Allegri, compost probablement el 1638, que la Capella Sixtina cantà en…
Otakar Zich
Música
Compositor i musicòleg txec.
Estudià estètica i teoria musical a la Universitat de Praga parallelament a la carrera de matemàtiques, matèria que després ensenyà a l’escola de Domažlice, ciutat on recollí molt material folklòric de la contrada Aquesta experiència enriquí les seves composicions Quan s’inaugurà la Universitat de Brno, hi impartí classes de filosofia 1919 i el 1924 tornà a Praga a ensenyar estètica Format a l’escola musical txeca del segle XIX i en la línia postromàntica de G Mahler, incorporà elements folklòrics al marge de les innovacions del segle XX Tot i això, sabé combinar les càrregues dramàtiques i…
Tomeu Penya
© Fototeca.cat
Música
Nom pel qual és conegut el cantautor Bartomeu Nicolau Morlà.
De molt jove viatjà per Europa formant part de grups que actuaven en locals d’Alemanya, Suècia i Dinamarca Posseïdor d’una veu greu molt característica i d’una imatge escènica franca i desimbolta, després de publicar un primer disc poc difós, Canta a la vila 1980, aconseguí la popularitat a Mallorca amb el disc Càrritx i roses 1983, en el qual ja es manifesten els seus trets bàsics un lirisme planer, una gran habilitat de melodista —inspirat sovint pel folklore illenc— i un humor poc depurat però directe i efectiu Després d’ Illamor 1985, aconseguí l’èxit al Principat amb Mallorquins i…
,
Johann Sebastian Bach
Música
Compositor, clavicembalista i organista alemany.
Vida Fou el membre més important de la gran família dels Bach, nissaga de músics procedent de Turíngia que es remunta al final del segle XVI i que es perllongà fins al segle XIX La producció musical de JS Bach representà la culminació de prop de tres segles de polifonia religiosa i profana En vida tan sols fou conegut com a organista a la seva Alemanya natal i, malgrat l’abundància i la qualitat de la seva obra, no tingué el reconeixement de què gaudeix avui dia Després de la seva mort, la figura de Bach romangué en l’oblit fins que, l’any 1802, el musicòleg Nikolaus Forkel 1749-1818 en…
Mitologia bíblica i cristiana
Què és la Bíblia El poble jueu i la religió que professa té com a fonament la Bíblia, el llibre sagrat per excellència, com també l’hi té el cristianisme, que va afegir al llibre o llibres sagrats del poble d’Israel un altre conjunt d’escrits que exposen la vida i la doctrina de Jesús de Natzaret i els seus deixebles Aquest llibre o conjunt de narracions històriques, profètiques, poètiques, doctrinals i normatives va rebre de molt antic el nom de Bíblia, nom derivat del plural grec biblion , ‘posar lletres gregues’, que equival a “conjunt de fulls escrits” Aquest nom es va començar a emprar…
Expressions i refranys
A A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes A boca de mener A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat A cau d’orella A cent anys, coteta verda A cinquanta anys, pocs banys A l’abril, cada gota en val mil A l’estiu, tota cuca viu A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells l’amo, el vi i el porc A la dona mai li falta pa i l’home va a captar A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa A la taula i al llit, al primer crit A la tercera va la vençuda A la terra de Cucanya, qui més…
Les llegendes en el folklore
La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…
“Digues un vers”
La memòria i la transmissió de coneixements La memòria ha estat, tradicionalment, un instrument clau per a la conservació i la transmissió de coneixements, records i sentiments També ho és ara a l’època informàtica, comptabilitzada en bits, megabits i gigabits Juntament amb l’enteniment i la voluntat, la memòria era una de les “potències de l’ànima” S’ubicava a la part inferoposterior del cap, com indiquen les expressions populars “caure de memòria” –d’esquena, pegant de cap a terra–, o “dormir de memòria” ajagut panxa enlaire “Digues un vers, au, digues un vers”, és un requeriment que en l’…
El treball, de la utopia al costumari
Treball, treballar El Diccionari de la llengua catalana defineix el terme “treballar” com “emprar-se físicament o mentalment amb un esforç sostingut en l’execució d’alguna cosa, especialment pel guany que en prové o per l’obligació del propi càrrec o professió” Aquest caràcter d’“esforç sostingut”, sovint penós, ve marcat pel caràcter negatiu, opressiu o repressiu del treball que es trasllueix en l’etimologia mateixa, derivada del terme llatí tripalium , “espècie de cep o instrument d’aferrar i turmentar” Joan Coromines, en el seu Diccionari etimològic , precisa que el terme és compost de…
El simbolisme dels nombres
Els nombres i la vida Totes les cultures presenten un component matemàtic que es posa de manifest en diferents àmbits el primer es relaciona amb els nombres, i té a veure amb les activitats de comptar i mesurar el segon fa referència a l’espai, i es posa de manifest en les accions de localitzar i dissenyar i, finalment, el tercer incumbeix la relació social de les persones, i afecta els dominis d’explicar i jugar Gravat del s XIX publicat al llibre Mystères des chiffres , de M-A Ouakin, que utilitza la figura humana per a representar els nombres aràbics Elisabet Puig Girós En la cultura…