Resultats de la cerca

Es formà musicalment a la seva ciutat natal, on estudià violí amb Miguel Alves i Carlos Dubbini i composició amb Lucien Lambert El 1919 s’establí a París, ciutat on estudià amb prestigiosos compositors, com ara ChM Widor L’estrena del Prelúdio, coral e fuga per a cordes a París el donà a conèixer en els cercles musicals francesos Després d’una estada als Estats Units entre el 1928 i el 1930, retornà a París i prosseguí la seva formació amb Paul Dukas Posteriorment s’establí a Porto i el 1955 fou nomenat director del conservatori d’aquesta ciutat L’estil de Carneyro…

Es formà a Viena, on estudià composició i direcció d’orquestra amb J Marx i F Schalk, entre d’altres El 1920 debutà a l’Òpera de Lviv amb Ernani A partir del 1921 s’establí a Varsòvia, on introduí les òperes d’autors contemporanis, com ara R Strauss, E Wolf-Ferrari o M Ravel Poc després s’installà als Estats Units, i del 1925 al 1935 fou cap del departament d’òpera i orquestra de l’Institut Curtis i dirigí l’Orquestra de Filadèlfia Els anys trenta dirigí a Nova York i en 1947-48 ho feu a Chicago Ocasionalment, es presentà en teatres europeus, especialment italians Així, el 1953 dirigí Guerra…

Estudià violí i piano amb el seu pare, però ben aviat es decidí pel violoncel, i ingressà al Conservatori de Moscou Amb només quinze anys fou contractat com a violoncellista principal de l’Orquestra del Teatre Bol’šoj de Moscou Abandonà Rússia a divuit anys i s’establí a Alemanya, on es perfeccionà amb J Klengel Gràcies a l’ajut del director W Furtwängler, entrà a l’Orquestra Filharmònica de Berlín, de la qual fou violoncellista principal A vint-i-sis anys decidí emprendre la carrera de solista Debutà als Estats Units amb la Filharmònica de Filadèlfia sota la direcció de Leopold…

Es formà als conservatoris de Madrid, Anvers i Brusselles, estudis que compaginà amb els de dret i humanitats Del 1960 al 1964 participà en els Cursos de Darmstadt, on fou alumne de P Boulez i L Berio Aquest darrer any s’establí a Colònia, on estudià composició, escriptura musical contemporània, anàlisi, tècnica electroacústica, fonètica, instrumentació i execució especial Parallelament treballà en música electroacústica al laboratori de la WDR de Colònia El 1966 s’establí a Ginebra, on dugué a terme una intensa labor com a compositor i intèrpret En aquesta època…

Era net de Fernando Guzmán, un destacat pianista argentí que s’establí a Xile el 1822 Estudià amb el seu pare, també pianista, i fou un nen prodigi que a vuit anys oferí els seus primers concerts El 1866, arran de la visita a Xile de LM Gottschalk, aquest li donà algunes classes i el prengué com a deixeble, de manera que Federico es traslladà a París Allí estudià amb A Biffet i A Groot El 1869 retornà a Santiago, on feu diverses gires de concerts, i difongué les obres de F Chopin per tot Hispanoamèrica i els Estats Units Anà al Perú el 1871 i s’establí temporalment a…

Durant la seva etapa de formació, fou molt influït pels contactes germànics que establí des que el 1836 conegué F Mendelssohn Posteriorment feu estades d’ampliació d’estudis a Colònia i a Leipzig A Alemanya entrà en contacte amb R Schumann, amb qui l’uní una pregona amistat, i dirigí concerts amb l’Orquestra Euterpe de Leipzig El 1842, de retorn a Holanda, s’establí a Rotterdam, on dirigí la música de la capella reial i, a partir del 1854, organitzà els concerts del Festival Musical de la ciutat A la dècada dels seixanta dirigí diverses entitats simfòniques i corals…

Nascut en una família de músics, fou mestre de capella i organista de l’Església Presbiteriana Independent de Savannah Publicà nombroses colleccions d’himnes, entre les quals la coneguda The Handel and Haydn Society’s Collection of Church Music 1822 Les seves composicions, basades en models europeus, foren molt populars a l’època i ocuparen un lloc important entre la música d’església americana Fou un precursor de l’educació musical, especialment a Boston, on fundà l’Acadèmia de Música el 1833 L’any 1838 establí el primer programa de música per a l’escola pública als Estats Units…

Rebé les primeres classes de violí del seu pare i inicià la seva vida professional com a violinista de l’orquestra de la cort de Bonn El 1764 el príncep Enric de Prússia el nomenà director musical de la seva cort a Rheinsberg L’any 1781 s’establí a Londres, on assolí un notable èxit com a violinista i també com a director d’orquestra A partir de llavors orientà les seves activitats cap a l’organització i promoció de sèries de concerts Establí una sòlida amistat amb J Haydn, a qui encarregà la composició de les simfonies núm 93 a la 104, les cèlebres simfonies…

Vida Es formà a la collegiata de Gandia amb Josep Cabo, un home d’esperit clàssic Substituí el seu mestre, i amb tretze anys guanyà la plaça de mestre a Cullera El 1825 guanyà la plaça de mestre de capella i organista a Algemesí, que abandonà el 1830, pel fet de no ser prevere Des del 1831 exercí d’organista a la parròquia de Sant Nicolau de València Els aldarulls de la guerra carlista provocaren que perdés aquesta plaça, i que el 1840 fos expatriat a França, on es dedicà a l’ensenyament del piano i el cant A Garait, Occitània, feu diferents concerts Viatjà a París, on conegué F Chopin, DFE…

Estudià al seminari de Cervera i posteriorment a Solsona Després d’una estada a Alemanya, on amplià coneixements de teologia, matemàtiques i llengües clàssiques, s’establí a Barcelona com a professor de filosofia de la ciència a la Universitat de Barcelona, on fou l’introductor de la nova lògica matemàtica En esclatar la Guerra Civil decidí exiliar-se Primerament anà a París, després a l’Equador i Mèxic, i finalment s’establí a Caracas, Veneçuela, on desenvolupà la seva carrera acadèmica i intellectual fins a la jubilació García Bacca intentà mostrar la presència d’…