Resultats de la cerca

Aquesta tècnica és emprada particularment per pianistes, però també es dona en arranjaments per a vent Els pianistes Milt Buckner i George Shearing popularitzaren una mena especial de block chords coneguts com a locked hands

L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo Més en general, qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo…

L’ambigüitat en l’ús per part de compositors, teòrics i intèrprets d’aquest tipus d’expressions al llarg de les èpoques fa que la seva definició sigui equívoca Alguns compositors —H Purcell, per exemple— podrien haver emprat el terme largo en un sentit més pròxim a andante que a lento Per extensió, també designa una obra, fragment, o moviment d'una obra —concert, sonata o simfonia— escrita amb aquesta indicació de tempo També qualsevol peça o moviment lent de frases àmplies i articulació legato , especialment el d’una sonata, simfonia o concert, tot i no portar l’indicatiu largo Moltes…

En foren compostos molts durant la Revolució Francesa, època en què els himnes religiosos foren substituïts per himnes d’exaltació de la llibertat i en honor de les noves divinitats de la Illustració per a solemnitzar les festes revolucionàries Aquestes peces són obra de François-Joseph Gossec, Jean-François Lesueur i Luigi Cherubini, entre d’altres Himnes famosos són l' Hymne à la France , d’H Berlioz 1844, l' Inno delle Nazioni , de G Verdi 1862, o La Internacional , de P Degeyter 1888, que esdevingué l’himne dels partits socialistes i comunistes Sovint els himnes s’insereixen en…

Tot i que les composicions així designades s’estenen des de mitjan segle XII fins al principi del XVI, la major part daten dels segles XIII i XIV El terme, de difícil delimitació semàntica, fou de vegades utilitzat de manera genèrica per a referir-se a qualsevol cançó En el seu ús més específic se’n poden distingir dos tipus generals el lai bretó, o lai narratiu, associat a temàtiques del cicle arturià i del qual no n’ha sobreviscut cap document musical i el lai líric, composició musicada d’argument religiós o profà caracteritzada per la seva irregularitat formal, amb un esquema mètric i una…

Vida Començà l’educació musical acadèmica estudiant trompeta 1936, i posteriorment al Royal College of Music El 1938 s’incorporà a l’Orquestra Filharmònica de Londres com a segon trompeta, i com a primer des del 1943 fins al 1948, que es dedicà professionalment a compondre, activitat en la qual li fou de gran utilitat l’experiència orquestral, com posa de manifest que aquest gènere és el més important de la seva producció La seva abundant obra, tonal sense excepció, és sovint inspirada en motius populars, melòdica, colorista i exuberant, i mostra influències àmplies, des d’Héctor…

Vida Ingressà a l’edat de nou anys al Conservatori de Madrid, on estudià piano amb José Miró, i harmonia amb Antonio Aguado, a més dels cursos de solfeig Tothom parlava de la gran facilitat de Chueca per a la composició, una naturalitat que en bona mesura el feu despreocupar d’adquirir grans coneixements tècnics, ja que la desimboltura per a trobar melodies populars i gracioses li ho suplia Com d’altres músics de l’època, realitzà altres estudis Chueca inicià la carrera de medicina, impulsat per la família, sense cap mena de vocació, i es passava més temps als billars que a les aules Durant…

Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De fet, és un…

El 22 de juliol de l’any 1707, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Manuel de Copons i d’Esquerrer, cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles diputat militar Jacint de Sagrera i Xifre, domiciliat a Barcelona diputat reial Josep Serres, de la ciutat de Tortosa oïdor eclesiàstic Marià de Novell i de Nadal, paborde del monestir de Sant Salvador de Breda oïdor militar Lluís de Claresvalls i de Miquel, domiciliat a Barcelona oïdor reial Bernat Moixí, doctor en medicina, domiciliat a Barcelona Manuel de Copons i d’Esquerrer era cambrer del…

És monestir benedictí des del seu origen, nascut de l’abadia de Ripoll, en temps de l’abat Oliba ~1025 Ocupa el lloc on primitivament hi havia l’ermita o capella de Santa Maria, en un terreny que el comte Guifre el Pelós donà al monestir de Ripoll Amb el temps esdevingué lloc de pelegrinatge i de culte popular La seva situació, en un terreny poc pla, ha fet que els edificis s’anessin amuntegant i formant un conjunt poc homogeni, fins a la construcció de la nova església 1560-92, iniciada per l’abat Bartomeu Garriga 1504-1578, sobre una plataforma artificial, i la del nou monestir de l’abat…