Resultats de la cerca

Aquest recurs s’ha utilitzat des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat amb la intenció d’aprofitar una melodia coneguda per a transmetre un nou text sovint de caràcter oposat a l’original Fins al segle XVII, les obres que contrafeien música profana amb textos sacres 'contrafer a l’espiritual' rebien el nom de contrafactum el participi del verb llatí contrafacere Als segles XVII i XVIII, la contrafacció s’emprà sovint en sentit contrari sagrat-profà o bé en el sentit seriós-burlesc i donà lloc a obres com la paròdia i la burlesque fou un procediment habitual en l' opéra comique i la ballad…

Els doblatges poden ser amb timbre únic és a dir, quan dos instruments iguals o més toquen una mateixa línia melòdica o amb timbres diferents sobreposats quan dos instruments diferents o més toquen una mateixa línia melòdica En el cas que el doblatge sigui amb timbres diferents sobreposats, aquests poden ser identificables quan els diferents timbres no es confonen i continuen essent recognoscibles o no identificables quan els diferents timbres es fusionen entre ells i en formen un de nou Així com en els dos primers casos el doblatge és útil essencialment per a reforçar una part melòdica, en…

El moviment directe és, comparativament al moviment contrari i oblic, la relació entre moviments melòdics més convergent i, per tant, la que suposa, des d’aquest punt de vista, una menor independència entre les veus contrapunt1 Quan les veus que es mouen per moviment directe mantenen una relació intervàllica constant, aleshores es parla de moviment parallel De fet, el terme moviment directe es reserva principalment per a descriure la relació que s’estableix entre dues veus que coincideixen en la direcció del desplaçament però no en la distància intervàllica d’aquest Des d’…

La intensitat de l’ona transmesa depèn de les propietats del nou medi Si l’ona inicial és monocromàtica d’una sola freqüència i el medi inicial de propagació és unidimensional amb una dimensió -llargària- molt més important que les altres dues, com és el cas de les cordes i les columnes d’aire dels instruments musicals, la intensitat de la transmissió es pot caracteritzar quantitativament per un coeficient de transmissió que expressa la raó d’amplituds i la fase relativa entre l’ona transmesa i l’ona incident Per a cada freqüència, aquest coeficient pot tenir un valor diferent La nova…

Tot i que l’origen del terme es remunta al final del segle XVII cal tenir present, per exemple, l’obra d’A Campra L’Europe galante , fou al segle XVIII, durant els inicis del Classicisme , que aquest es desenvolupà i s’usà àmpliament Sorgit en el si de la cort de Versalles, l’adjectiu "galant" era sinònim d’educat i cortès A poc a poc, el terme es contrastà amb el de "gòtic" Si aquest darrer s’usà com a sinònim de fosc i tenebrós, "galant" significà el contrari i, així, passà a designar allò clar i diàfan L’estil galant, que es pot trobar en la música per a tecla d’autors com D…

“ The land ethic ” ‘L’ètica de la terra’, més que un allegat conservacionista, com se l’ha considerat sovint, és una veritable reflexió filosòfica Alguns hi veuen les arrels remotes del pensament integrista de l’anomenada “deep ecology” o ‘ecologisme profund’ De fet, el seu biocentrisme portà Aldo Leopold a “pensar com si fos una muntanya” i estendre les exigències de l’ètica al respecte vers el patrimoni natural en general, i més particularment vers la totalitat dels éssers vivents que s’hi troben En canvi, al contrari que alguns ecologistes integristes d’avui, Leopold no és pas…

Galileu, ben al contrari dels filòsofs escolàstics ‘ in libris ’, com els anomena irònicament, que buscaven la veritat en les obres d’Aristòtil més que no pas en l’observació del món que els envoltava, contemplà amb la seva rudimentària ullera els ‘quarts’ o ‘fases’ del planeta Venus Constatà que “els planetes són de natural tenebrosos” i que les fases de Venus són comparables a les de la Lluna La Terra no és sinó un planeta més, al contrari del que afirmen les escriptures ja no hi ha, doncs, a l’univers, llocs privilegiats o de qualitats singulars La física…

Els finals de frase i, particularment, les cadències que conclouen una secció o una peça són els punts on habitualment s’aplica una lleugera retenció Al contrari, un passatge d’especial intensitat expressiva pot necessitar un increment en la velocitat dirigit cap a un punt culminant on es recuperi el tempo regular o es produeixi una retenció L’expressió rubato o tempo rubato indica el desig per part del compositor que una peça o una part sigui interpretada amb una especial atenció als recursos agògics Moltes vegades, però, el compositor no dona cap indicació i és l’intèrpret qui…

Aquesta qualitat s’interpreta de manera diferent segons si es tracta d’un so pur o d’un so complex Objectivament, en el cas dels sons purs l’acuïtat es correspon amb el to -la freqüència- del so Des del punt de vista subjectiu, la sensació d’agut no és proporcional al canvi de freqüència Així, pel que fa a l’acuïtat, un so d’uns 1 000 Hz es percep com a intermedi entre un de 100 Hz i un de 4 000 Hz La unitat de mesura subjectiva de l’acuïtat per als sons purs és el mel Es defineix de manera que una duplicació del nombre de mels es correspon amb una percepció d’acuïtat doble La…

Swing © Fototecacat/ Jesús Alises Tots els instruments en generen, emprant, combinats, el fraseig jazzístic d’atacs, lligats, accents, inflexions i altres mitjans Cada nota té un efecte propulsiu que progressa sobre el pols subjacent, el qual és molt estable i es gronxa gràcies a l’accentuació dels temps dèbils, que s’anomenen backbeats temps dos i quatre en compàs de 4/4, el més usual El fenomen del swing és inherent al jazz i resultà de la confrontació de les tradicions musicals africanes i europees En la parla dels músics s’empra també el verb to swing S’anomena swing feel la…