“The land ethic” (‘L’ètica de la terra’), més que un al·legat conservacionista, com se l’ha considerat sovint, és una veritable reflexió filosòfica. Alguns hi veuen les arrels remotes del pensament integrista de l’anomenada “deep ecology” o ‘ecologisme profund’. De fet, el seu biocentrisme portà Aldo Leopold a “pensar com si fos una muntanya” i estendre les exigències de l’ètica al respecte vers el patrimoni natural en general, i més particularment vers la totalitat dels éssers vivents que s’hi troben. En canvi, al contrari que alguns ecologistes integristes d’avui, Leopold no és pas contrari a la utilització dels recursos naturals, sinó que simplement combat perquè cap d’ells no desaparegui.
“L’ètica de la terra simplement amplia les fronteres de la comunitat per incloure-hi sòls, aigües, plantes i animals, o per dir-ho amb una paraula, la Terra.
Dit així sembla senzill: ¿que no proclamem ja el nostre amor i el nostre compromís envers la terra dels lliures i la llar dels valents?
Sí, però què i qui estimem? Certament no pas el sòl, que estem engegant riu avall a empentes i rodolons. Certament no pas les aigües, que no tenen altra funció per a nosaltres que moure turbines, conduir barcasses i abocar-hi residus. Certament no pas les plantes, de les quals exterminem comunitats senceres sense parpellejar. Certament no pas els animals, dels quals ja hem eliminat la majoria de les espècies més grans i més belles. És evident que una ètica de la terra no pot evitar ni l’alteració, ni la gestió, ni l’aprofitament d’aquests ‘recursos’, però sí que afirma el dret d’aquests a una existència duradora i, si més no en alguns llocs, a una existència duradora en estat natural.
En poques paraules, una ètica de la terra canvia el paper de l’Homo sapiens de conqueridor de la terra comuna a un més dels seus integrants i ciutadans. Això comporta un respecte per als altres membres de ple dret, i també un respecte a la comunitat com a tal.
En la història humana, hem après (espero) que el paper de conqueridor acaba essent autodestructiu. Per què? Perquè aquest paper porta implícit que el conqueridor sap, ex cathedra, allò que fa funcionar la comunitat, i què i qui és valuós i què i qui prescindible en la vida de la comunitat. Al final sempre resulta que no sap ni una cosa ni l’altra, i és per això que les conquestes acaben en desfetes.
A la comunitat biòtica es dóna una situació paral·lela. Abraham sabia exactament per a què era la terra: per degotar llet i mel a la boca d’Abraham. En el moment actual, la seguretat amb què contemplem aquesta presumpció és inversament proporcional al nivell d’educació.”
“The land ethic” (‘L’ètica de la terra’). Reproduït a partir d’“A Sand County almanac: Sketches here and there special commemorative edition”, d’Aldo Leopold (1949), amb el permís d’Oxford University Press, Inc. © 1949, 1977 Oxford University Press, Inc.
Traducció: Xavier Pàmies