Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Vicent Ballester i Aparicio
Música
Baríton valencià.
S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la Manhattan Opera…
iconografia musical
Música
Disciplina auxiliar de la musicologia que serveix per a desxifrar i interpretar les representacions de la música, dels músics i dels instruments musicals en les obres d’art.
L’anàlisi iconogràfica comporta diferents nivells d’aprofundiment, que van des de la descripció formal dels objectes representats en una determinada obra fins a l’establiment del seu significat intrínsec, reflex d’una actitud religiosa o filosòfica i que revela el sentir d’una nació, d’una època o d’una classe social Per als períodes històrics més antics, com l’Antiguitat o l’Edat Mitjana, la iconografia proporciona una informació bàsica sobre la música, i especialment sobre els instruments musicals, perquè pràcticament no s’han conservat instruments d’aquelles èpoques i les fonts escrites de…
Antoni Teodor Ortells
Música
Compositor i mestre de capella aragonès.
Vida La seva primera formació musical tingué lloc al Reial Collegi del Corpus Christi de València conegut com "del Patriarca", en allusió al seu fundador, el patriarca Joan de Ribera, on ingressà com a escolà de cant el 1657 Obtingué el càrrec de mestre de capella de la catedral d’Albarracín vers el 1671 Traslladat a València el 1674, treballà al mateix Collegi del Corpus Christi on s’havia format, i n’esdevingué mestre de capella interí el 1676 Finalment, el 28 de maig de 1677 obtingué la plaça de mestre de capella de la seu metropolitana de València, on residí fins a la seva mort Quant a la…
Francesc Soler i Rovirosa
Música
Escenògraf català.
Cursà estudis de dibuix i pintura a Llotja, i feu l’aprenentatge d’escenògraf a l’estudi de M Carreras Posteriorment collaborà amb J Ballester i V Ayguals d’Izco, amb qui repintà la decoració de repertori del Teatre de Mataró i la del Teatre Principal de la vila de Gràcia El 1856 anaren a França, Bèlgica i Anglaterra i, a les acaballes d’aquest any, Soler i Rovirosa s’installà a París amb el propòsit d’estudiar a fons l’art escenogràfic A la fi del 1868 tornà de París i s’associà amb F Pla i Vila Soler feu una infinitat d’escenografies per a tots els teatres, inclòs el Liceu, i…
Maurici Vilomara i Virgili
© Real Academia de la Historia
Teatre
Música
Escenògraf.
Deixeble de Marià Carreras i de Joan Ballester i Ayguals d’Izco Collaborà amb Soler i Rovirosa, de qui també aprengué noves orientacions Ells dos són pròpiament els creadors de l’escola catalana d’escenografia realista Ja més endavant passà a ésser escenògraf del Teatre del Liceu, on feu al seu taller —damunt el sostre de la sala— magnífiques decoracions que sobresortiren per la riquesa del seu colorit i la frescor de la seva composició Cal remarcar els dos telons panoràmics 80 m i 100 m que es desenrotllaren per simular el pelegrinatge de Parsifal en l’òpera homònima de R Wagner…
,
Tete Montoliu
Música
Pianista català de jazz.
Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…
música de Saragossa
Música
Música desenvolupada a Saragossa (Aragó).
En la documentació conservada del concili de Saragossa de l’any 380, ja es parla de la música i de la seva funció en la litúrgia Els monestirs aragonesos tingueren un paper important en el desenvolupament del cant eclesiàstic hispànic Durant l’Edat Mitjana, a Saragossa es practicà el cant trobadoresc, el drama teatral litúrgic i també la polifonia sacra a la capella de música dels monarques d’Aragó Durant els segles XVI i XVII els mestres de capella més notables a la catedral foren M Robledo, JP Pujol, Francisco de Silos, D de Pontac, M Correa i T Micieres "el menor" A Aragó hi hagué, al…
Les descobertes de Cristòfor Colom. 1492-1504
El seu origen i l’any del naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la documentació corresponent De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània Les pàtries de Colom El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per a la firma Centurione de Gènova Per aquest temps navegà cap al nord fins a…
La Hispano Suïssa. 1904-1939
La Societat Anònima Hispano Suïssa Fàbrica d’Automòbils fou fundada a Barcelona el 1904 pels empresaris Damià Mateu i Francesc Seix, amb el tècnic en rellotgeria Mark Birkigt, que treballava en el sector de l’automòbil des del 1899 Fou el pas inicial d’una empresa de fabricació d’automòbils, i, aviat, de motors d’aviació i de camions i autobusos, que, d’una manera relativament ràpida, entrà en un procés fort d’internacionalització Una mecànica internacional Fins l’any 1939, la Hispano Suïssa establí acords de producció amb dotze empreses d’onze estats industrials situats a tres continents L’…
música de Vilanova i la Geltrú
Música
Música desenvolupada a Vilanova i la Geltrú.
Els antecedents es relacionen amb les capelles de música de Santa Maria de la Geltrú i Sant Antoni Abat de Vilanova Al segle XVII, les dues parròquies disposaven d’orgue i capella de música independents, i també d’altres agrupacions musicals El 1687, una cobla de Vilanova de Cubelles formada per músics de la capella de Sant Antoni assistí a la festa de Santa Tecla a Tarragona El 1716, Sebastià Guilla construí un orgue nou per a Sant Antoni, que fou substituït el 1865 per un de monumental de Gaietà Vilardebó Aquest orgue, el de Santa Maria de la Geltrú i el de l’església dels Josepets foren…