Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Phil Woods
Música
Saxofonista alt i clarinetista nord-americà.
Començà a tocar el saxòfon a dotze anys Mentre realitzava estudis a la Juilliard School, tocà breument amb Charlie Barnet A partir del 1955 collaborà amb músics com Kenny Dorham i entrà en l’orquestra de Dizzy Gillespie Coliderà un quintet amb Gene Quill i tocà en les orquestres de Quincy Jones i Benny Goodman Del 1968 al 1972 visqué a Europa, al capdavant de la European Rhythm Machine Novament a Amèrica, formà un quartet i més tard un quintet, amb els quals actuà per tot el món Partí del llegat de Charlie Parker per crear el seu propi estil de saxòfon alt, molt versàtil i…
Leo Schützendorf
Música
Baix baríton alemany.
Estudià cant amb D’Arnals a la seva ciutat natal i el 1908 debutà a Düsseldorf Actuà posteriorment en les companyies dels teatres d’òpera de Krefeld, Darmstadt, Wiesbaden i Viena, i el 1920 entrà a formar part de la Staatsoper de Berlín Durant nou anys mantingué una intensa activitat i al llarg de més de 400 representacions interpretà quaranta-set papers d’òperes de R Strauss, M Musorgskij, R Wagner, Ch Gounod o A Berg El 1925 estrenà Wozzeck , obra en què intervingué amb el paper titular Actor i cantant versàtil, fou especialment aplaudit per la intensitat amb què representà els…
Lars-Erik Vilner Larsson
© SVT Bild
Música
Compositor suec.
Format al Conservatori d’Estocolm amb Ernst Ellberg i Olallo Morales, prosseguí els seus estudis a la ciutat de Viena amb Alban Berg Més tard fou professor de l’esmentat centre 1947-60 i director de música a la Universitat d’Uppsala Compositor versàtil, el seu catàleg inclou des d’obres clarament immerses en el postromanticisme fins a d’altres amb un llenguatge clarament avantguardista, amb l’ús, per exemple, dels recursos del politonalisme i el serialisme Posteriorment evolucionà cap a una posició d’equilibri entre postromanticisme i avantguarda És considerat un dels compositors…
Teresa Procaccini
Música
Compositora italiana.
Començà a compondre de molt jove Estudià piano al Conservatori de Foggia, on es graduà el 1952 Més tard estudià orgue i composició amb Fernando Germani, i ingressà al Conservatori de Santa Cecília, a Roma, on feu estudis de música per a pellícules, i, després, a l’Accademia Chigiana de Siena per estudiar-hi composició Guardonada amb diversos premis, ensenyà orgue i composició al Conservatori de Foggia, del qual fou directora en 1972-73 El 1979 esdevingué professora de composició del Conservatori de Santa Cecília La seva producció inclou diferents gèneres treballs per a orquestra simfònica i…
Kurt Huber
Música
Musicòleg i psicòleg alemany d’origen suís.
Quan tenia quatre anys es traslladà amb la seva família a Stuttgart i el 1903 ingressà a l’Eberhard-Ludwig-Gymnasium Després de la mort del seu pare, ell i la seva mare s’installaren a Munic Allí estudià filosofia, psicologia i musicologia a la universitat i es doctorà en aquestes disciplines el 1917 A partir del 1920 fou professor de psicologia a la Universitat de Munic i el 1925 començà a colleccionar i enregistrar antigues cançons populars bavareses per encàrrec de l’Acadèmia Alemanya Posteriorment esdevingué director del departament de música folklòrica de l’Institut Estatal per a la…
chanson de geste
Música
Gènere poètic i musical francès de l’època medieval.
La seva temàtica, com la de la resta de cançons de gesta cançó de gesta , és de caràcter èpic Escrit en paràgrafs versificats, les seves unitats s’anomenaven laisses Sembla que les diferents parts del text que podia ser molt extens es cantaven totes amb el mateix fragment melòdic, exceptuant potser el darrer vers de cada unitat, que podria haver-se cantat amb una melodia diferent La tonada, en estil proper al recitatiu, havia de ser prou versàtil perquè el trobador la pogués anar variant a mesura que els versos canviaven el nombre de síllabes L’exemple més antic i conegut és la…
Sylvia Sass
Música
Soprano hongaresa.
Estudià música a la seva ciutat natal, on debutà el 1971 amb el paper de Frasquita Carmen Un any després interpretà a Sofia i el de Violetta La Traviata , personatge que representà novament al Festival d’Ais de Provença el 1976 La seva carrera internacional l’ha dut a fer memorables debuts en teatres com el Covent Garden de Londres 1976 o el Metropolitan de Nova York La seva veu versàtil i el domini dels recursos expressius li han permès abordar un am pli repertori, que va de C Monteverdi a A Schönberg, passant per WA Mozart, V Bellini, G Verdi, G Puccini, R Wagner o R Strauss…
Frederico de Freitas (Branco)
Música
Compositor i director portuguès.
Rebé les primeres lliçons de música de la seva mare i posteriorment ingressà al Conservatori Nacional de Lisboa, on es formà en les disciplines de violí, piano i composició El 1926 guanyà el Premi Nacional de Composició pel seu Nocturno per a violoncel i piano El 1940 fundà la Societat Coral de Lisboa entre el 1949 i el 1953 fou director de l’Orquestra Simfònica de Porto i el 1956 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de l’Emissora Nacional Compositor versàtil, les seves obres presenten una gran varietat d’estils, des del romàntic fins al nacionalista passant pel…
Harry Stuart Somers
Música
Compositor, pianista i guitarrista canadenc.
Començà a mostrar interès per la música quan era un adolescent A setze anys ingressà al Reial Conservatori de Música de Toronto, on tingué Reginald Godden i Weldon Kilburn com a professors de piano i John Weinzweig com a mestre de composició Al final dels anys quaranta es traslladà a París, on estudià composició amb D Milhaud Autor versàtil i prolífic, algunes obres combinen la tonalitat amb la atonalitat, a la manera de Charles Ives Compongué òperes, la més important de les quals és Louis Riel 1967 També ha escrit ballets, simfonies, dos concerts per a piano, quartets de corda i…
William Herschel
Música
Músic i astrònom britànic, nascut a Alemanya.
Abandonà l’escola el 1752 i entrà en una banda militar com a oboista i violinista Al final de la dècada del 1750 s’establí a Anglaterra, on treballà com a copista i, més tard, amb la banda militar de Durham Un concert per al duc de York inicià els seus lligams amb la família reial britànica El 1780 fou acceptat com a membre de la Bath Literary and Philosophical Society, i l’any següent descobrí el planeta Urà La seva darrera aparició com a músic professional tingué lloc el 1782, en un concert en què actuà com a organista Tot i assolir més celebritat com a astrònom, també exercí un paper…