Resultats de la cerca

Cas particular de ritme contrari , el seu ús fou característic de l’anomenat estil llombard, propi dels músics del nord d’Itàlia d’aproximadament mitjan segle XVIII, especialment els compositors i intèrprets de música per a cordes La seva notació podia incloure l’ús de figures reals, és a dir, que representessin el valor real de cada nota, o, més sovint, l’ús de figures iguals que, per conveni d’interpretació, calia tocar de forma desigual -unes més breus que les altres en la manera descrita- notes inégales

Realitzà els estudis musicals a París, on fou deixeble de Joseph Benvenutti i Magda Tagliaferro S’ha especialitzat en la música del segle XX El 1975 fixà la seva residència a Catalunya, des d’on exerceix la seva activitat de promotor cultural És el fundador i el director del conjunt instrumental Solar Vortices, a Perpinyà, en conveni amb el Ministeri de Cultura francès Com a divulgador de la música contemporània, ha estrenat obres de compositors tan diversos com L de Pablo, M Feldman, J Cage, G Scelsi, JM Mestres Quadreny, B Maderna, K Stockhausen o T Marco, i ha donat a conèixer…

Fou el més cèlebre de la família dels Juanola, components de la cobla Nova de Tortellà que es traslladaren a Manresa el 1910, per conveni amb el Foment de la Sardana d’aquesta ciutat En la nova cobla manresana -anomenada La Normal i, posteriorment, La Artística, Els Forasters i La Principal del Bages- actuà com a fiscorn i destacà com a compositor Les seves sardanes, que palesen l’admiració que tributava als grans mestres Morera, Garreta, Serra, Toldrà, etc, han sobresortit dins l’estil popular per la seva pulcritud d’escriptura La seva producció abraça més de 600 sardanes una…

Fou el punt de partida d’una revitalització de la música d’arrel tradicional als Països Catalans a partir del principi dels anys noranta Creat el 1988 per l’Associació Cultural TRAM, una entitat formada per persones interessades en la promoció de la música i la cultura tradicional catalana, com ara el músic Jordi Fàbregas, Tradicionàrius ofereix una programació de concerts i balls durant els mesos de gener a març El 1993 TRAM, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia, l’ICUB Institut de Cultura de Barcelona i el Centre de Promoció de la Cultura…

Fou fundat el 1974 com a societat per Josep M Mestres Quadreny , Lluís Callejo i Andrés Lewin-Richter , amb l’objectiu de desenvolupar les noves tecnologies electroacústiques, en particular les informàtiques, aplicades a la composició musical i al control de so Les activitats del centre se centren en la recerca, la pedagogia, la creativitat i la difusió Comptant únicament amb recursos propis, adquirí una part de l’equipament i en construí la resta, de manera que l’any 1975 inaugurà un laboratori modest però complet, obert a tots els compositors interessats en aquests mitjans Poc després n’…

Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal Estudià musicologia i organologia amb Higini Anglès, Josep Maria Lamaña i Josep Maria Llorens Es perfeccionà com a intèrpret amb Kees Otten, Frans Brüggen i Gustav Leonhardt al Conservatori d’Amsterdam Amplià coneixements al Conservatori de Colònia, a la Universitat de Columbia i als seminaris impartits per Moeck Velag, a Celle Alemanya Aquest procés formatiu el dugué a especialitzar-se en l’estudi, la recerca i la interpretació de la música antiga amb criteris històrics La seva activitat com a solista l’ha portat a participar en concerts…

Té com a funcions principals inventariar la música històrica conservada a Espanya i editar-ne els catàlegs corresponents i prosseguir l’edició de "Monumentos de la Música Española", iniciada per l’Instituto Diego Velázquez També s’encarrega de la publicació de monografies sobre aspectes històrics d’aquest art, d’una biblioteca musical especialitzada, d’un arxiu de fotografies i documents i d’una secció de folklore espanyol, que recull i edita la cançó popular de les diferents regions A més, també organitza cursos i conferències sobre musicologia En l’esmentat Instituto, H Anglès canalitzà i…

Acte protocolari de collocació de la primera pedra per a la reconstrucció del Gran Teatre del Liceu, Barcelona, 15-9-1995 Prisma És difícil de trobar a Catalunya un edifici que concentri més metàfora social que el Liceu de Barcelona per qüestions generals, però també per altres d’específiques circumscrites al vintenni 1980-2000 Que un teatre, en la seva estructura física i en els seus continguts, és una de les formes —potser la més tancada i precisa— en què la societat que el construeix i programa es representa, és cosa coneguda El Liceu no podia ser cap excepció a aquesta norma Inaugurat el…

A la clase obrera , ban, Barcelona, 2-7-1855 FEC / GS Entre els dies 2 i 10 de juliol de 1855, la població obrera de les fàbriques de Barcelona i de moltes localitats industrials de Catalunya va abandonar massivament el treball en actitud de protesta reivindicativa Fou la vaga que ha estat designada com la primera de caràcter general, tot i que no s’exclou que un estudi més detallat sobre una vaga anterior, entre els dies 23 de març i 3 d’abril de 1854, pugui desplaçar cap a aquest moviment la primacia cronològica En la proclama impresa, no signada, que va ser difosa el dia 2 de juliol per…

Pancarta reclamant els papers de Salamanca a la Universitat de Massachusetts, sd Comissió de la Dignitat Una de les principals reclamacions de l’àmbit cultural que la societat catalana ha mantingut més viva en els darrers trenta anys ha estat la del retorn de la documentació espoliada l’any 1939 per les tropes franquistes, els popularment anomenats «papers de Salamanca» Aquest documents —uns 15 000 lligalls— havien estat traslladats a la ciutat de Salamanca, on van a estar a disposició de diferents organismes repressius per tal d’aportar proves incriminatòries contra les persones perseguides…