Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
oscil·lògraf
Música
Instrument utilitzat per al registre, en forma de representació gràfica (oscil·lograma), d’un fenomen oscil·latori o periòdic.
Entre moltes altres aplicacions, aquest instrument mesura i reconeix els sons a partir de les seves vibracions Els primers oscillògrafs eren mecànics però actualment són electrònics, cosa que els proporciona una major fidelitat Mitjançant l’oscillograma s’aconsegueix una imatge visual de les característiques de la pressió sonora emesa en determinades condicions per un instrument, tot permetent una representació exacta de paràmetres sonors com l’acuïtat o la intensitat
imitació per mirall
Música
Locució que designa diferents aplicacions de la imitació per retrogradació i per moviment contrari.
JS Bach El clavicèmbal ben temprat , volum II, fuga VIII, BWV 877 © Fototecacat/ Jesús Alises La referència al mirall respon al fet que, si se situa un mirall per sota d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la seva versió per moviment contrari de la mateixa manera, si se situa el mirall al final d’un tram melòdic, el que es reflecteix és la retrogradació d’aquest L’expressió imitació per mirall s’utilitza per a designar la combinació simultània ja que pròpiament no és una imitació d’un tram melòdic amb la seva versió per moviment contrari ex 1, soprano i tenor, la seva versió retrogradada…
Salvador Daniel
Música
Pianista català.
Fou capità de les tropes del pretendent Carles durant la primera carlinada Emigrà a França, país en què desenvolupà la carrera musical, i s’establí a Bourges, on començà com a professor de piano i oferí petits concerts Guanyà la plaça d’organista a la catedral d’aquesta mateixa localitat, i més tard fou professor d’harmonia i solfeig a l’École Normale Fou partidari del sistema d’ensenyament musical de Pierre Galin, i n’ideà noves aplicacions Publicà diferents obres pedagògiques a França, com la Grammaire philarmonique 1836-37 i el Cours de plain chant 1845, entre d’altres
forma lied
Música
Expressió encunyada pel musicòleg alemany del segle XIX A. B. Marx amb la qual designà algunes formes de dimensions petites o mitjanes i contingut unitari.
Marx distingí la formlied o liedsatz de dues parts forma binària i la de tres parts forma ternària , formes que es poden combinar entre elles per a assolir models més complexos com ara el minuet-trio-minuet Les aplicacions d’aquest terme, que ha caigut en desús fora de les fronteres de parla alemanya, no són unànimes, tot i que s’utilitza preferentment per a peces simples de caràcter líric D’altra banda i malgrat la presència de la paraula lied 'cançó’ en alemany en l’expressió, ni tots els lieder tenen forma lied ni totes les formes lied -de fet, el terme s’aplica preferentment al…
Adrian Jan Pieters LaRue
Música
Musicòleg nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1952 amb una tesi sobre la música vocal i instrumental a Okinawa Japó Fou professor al Wellesley College 1942-43 1946-57 i al departament de música de la Universitat de Nova York, del qual esdevingué catedràtic el 1971 També participà des de diferents càrrecs en diverses societats musicològiques, entre les quals la Societat Americana de Musicologia 1966-68 Els seus treballs d’investigació abracen la musicologia històrica, l’etnomusicologia i les aplicacions de l’ordinador al camp de la musicologia Entre les seves obres destaquen, a part…
ultrasò
Música
So la freqüència del qual està per sobre dels 20 000 Hz i per tant fora del camp d’audibilitat humana (aparellauditiu).
El primer a donar-ne una aplicació pràctica fou Paul Langevin 1872 - 1946, que concebé un mètode que posteriorment donà lloc al sonar per a la detecció de submarins, basat en l’emissió d’ultrasons i la recepció dels ecos provinents de la reflexió dels raigs emesos en els objectes La distància a què es troba l’objecte de la font emissora es pot calcular a partir del temps que es triga a rebre l’eco i de la velocitat de propagació de l’ona ultrasonora dins de l’aigua Aquesta mateixa tècnica és la que empren certs animals per a orientar-se ratapinyades, balenes, dofins, etc El fet que els…
sistemes de síntesi del so
Música
Procés de generació del so mitjançant models de simulació.
Esquema en perspectiva d’un so en el qual la intensitat dels sis harmònics indicats augmenta i disminueix en el temps © Fototecacat/ Studi Ferrer Tot esdeveniment sonor es defineix per una sèrie d’elements la freqüència fonamental, la intensitat, el timbre i la seva envolupant evolució al llarg del temps En aquesta envolupant es destaquen l’atac, l’inici del so, carregat de soroll, que correspon a l’excitació de l’instrument o cos sonor, i en el qual apareixen gradualment el so fonamental i tots els components harmònics i inharmònics que constitueixen el timbre l’estat permanent, que defineix…
L’astrologia
L’astronomia, com les matemàtiques o la física, començà a assolir una estructura de ciència moderna al final del segle XVII Al mateix temps, l’àrea de coneixement al seu abast va anar quedant molt més ben delimitada del que ho havia estat a la centúria anterior El terme astronomia s’utilitzà molt esporàdicament al llarg dels segles XVI i XVII i, de fet, el saber astronòmic d’aquella època presenta dos vessants clarament diferenciats D’una banda, hi havia el corpus teòric de coneixements, que explicava els fenòmens referents als astres i a l’univers en general Aquest vessant es relacionava…
El fenomen d’Internet
Pàgina web “Contes per a extraterrestres” realitzada per la Universitat Jaume I, Castelló, sd PV Des de fa algun temps, en els mitjans de comunicació de masses tradicionals ha començat a haver-hi un veritable bombardeig d’informacions, debats i programes sobre Internet i les anomenades “autopistes de la informació’’, i termes com e-mail, ftp, gopher , pàgines web , navegadors, ciberespai, TCP/IP, premsa electrònica o premsa digital, servidors, internautes, adreça electrònica, etc, hi apareixen quotidianament, sense, moltes vegades, haver-los pogut encara assimilar Les autopistes…
pedaler
Música
Joc de tecles (teclat) tocades amb els peus o part d’un instrument on hi ha aquestes tecles disposades en sèrie.
El pedaler té la funció de complementar les possibilitats musicals d’un instrument que disposi ja d’un o més teclats manuals i està especialment vinculat a la història de l’orgue En els exemplars més antics conservats pot consistir en una limitada sèrie de llistons de fusta que sobresurten de la part frontal de l’orgue, que accionava un joc de bordons greus pedal Durant els segles XVI i XVII anaren apareixent pedalers més complets, que permetien tocar-hi una melodia com a cantus firmus , una de les seves principals aplicacions musicals Fins al segle XVIII acostumaven a tenir…