Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
obbligato
Música
Instrument o part acompanyant la participació del qual -o de la qual- es considera imprescindible.
El seu significat és l’oposat d' ad libitum Durant el Barroc, solia indicar aquells fragments de la part del clavicèmbal -o de qualsevol altre instrument de teclat que realitzés el baix continu- que el compositor escrivia completament, en lloc de ser improvisats per l’intèrpret a partir del baix En la partitura s’indica simplement amb l’expressió obbligato
Cal·líope
Música
Musa grega de l’epopeia i inspiradora de la poesia.
Es considera també musa de la interpretació amb instruments de corda
corda a l’aire
Música
En els instruments de corda amb mànec, dit de qualsevol de les cordes quan es fa vibrar en tota la seva llargada, entre el pontet i la celleta, sense escurçar-la prement-la amb un dit sobre el batedor.
L’afinació de les cordes a l’aire és la que hom considera característica de cada instrument accordatura
sautillé
Música
En la tècnica d’execució dels instruments d’arc, cop d’arc que consisteix a fer botar l’arc contra les cordes de forma que cada bot, alternativament arc amunt i arc avall, produeixi una nota.
S’efectua a la zona central de l’arc i s’empra en passatges ràpids Sovint es considera un terme sinònim de spiccato
spiccato
Música
De fet, hi ha qui considera sinònims els termes spiccato i sautillé En la tècnica barroca, el terme spiccato s’emprava com a equivalenmt de staccato o detaché , en oposició a legato
clausula
Música
En l'ars antiqua (segles XII-XIII), breu composició polifònica a dues, tres o quatre veus, que sorgí a l’escola de NotreDame de París i que era cantada al final o entremig d’una peça del cant pla (gradual, al·leluia, responsori, etc.), construïda sobre un tema d’aquest.
A diferència de l' organum , la clausula no es construeix sobre un cant pla sencer, sinó sobre un petit fragment com ara una paraula o un melisma Aquesta forma es considera antecessora del motet del segle XIV
corneta de posta
Música
Instrument de vent-metall, no gaire gros, consistent en un tub cònic generalment enrotllat en cercle, sense vàlvules, pistons ni forats, amb el broquet i el pavelló formant angle recte.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna tipus trompeta natural Molt emprat des del segle XVI per a usos relacionats amb el correu -d’aquí el seu nom-, es considera un dels avantpassats més directes de la corneta de pistons o cornetí
repetició
Música
Represa d’un fragment musical, sigui d’una figura, d’un compàs, d’una frase, d’una secció o de la peça sencera.
La repetició és un dels recursos musicals més bàsics i és consubstancial a molts dels seus elements i models formals forma De fet, alguns fenòmens, com la seqüència o la imitació, comporten un grau de repetició mínim, i d’altres, com la reexposició o la recapitulació, són repeticions d’elements anteriors Així mateix, gràcies a la repetició, una figura musical s’eleva a la categoria de motiu La repetició, que pot estar indicada a la partitura amb diferents expressions prima volta , da capo , rèplica, etc o amb signes de repetició com la barra de repetició o el signe d' abreviació , és…
silenci
Música
Absència de so o de soroll.
L’existència del silenci absolut és teòrica, atès que sempre hi ha sons encara que siguin d’una intensitat mínima Fins a 25-30 dB es considera que la intensitat sonora és feble, i es pot qualificar de silenci A les ciutats, la proliferació de sons fa que el silenci sigui cada cop més escàs La naturalesa tampoc no ofereix un ambient completament silenciós sempre es percep alguna vibració sonora produïda per l’aire, el moviment de les fulles o pels ocells i altres animals Moltes de les funcions fisiològiques corporals originen també sons perfectament audibles La cerca del silenci s’ha convertit…
homofonia
Música
Tipus de textura que engloba tant la combinació de parts homorítmiques (homorítmia) com la combinació d’una part principal de caràcter melòdic i un acompanyament.
L’homofonia, que es contraposa a polifonia, es considera la textura característica dels estils clàssic i romàntic En la Grècia clàssica, però, la paraula homofonia en grec, ’mateix so' designà el cant a la 8a o la doble 8a i, més endavant, el cant actualment identificat amb la paraula monofonia a l’uníson De fet, encara al segle XVIII, l’expressió imitatio homophona designava una imitació a l’uníson Tanmateix, a partir d’aquest moment, ’homofonia’ ja s’identificà amb el sentit actualment predominant, és a dir, el de melodia acompanyada
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina