Resultats de la cerca

Han arribat poques dades d’aquest autor El 1623 era mestre de l’Escolania de Montserrat i, pel que es desprèn de l' Efemérides de músicos españoles 1860 de Baltasar Saldoni, fou tingut per un bon compositor i cantant

Originalment alternava una part cantada per un solista -a la qual corresponia coreogràficament una pausa- amb un refrain cantat pel cor i dansat en cercle El fet que no hagi arribat cap melodia característica de la ronde medieval permet pensar que possiblement emprà músiques de formes com la ballata , el rondeau , el rondellus o el virelai Durant els segles XVIII i XIX fou utilitzada als vaudevilles i opéras-comiques Encara es pot trobar avui dia en diversos jocs infantils

Físicament prové de les reflexions secundàries del so a les parets Si es produeix un so curt per exemple, un cop de martell, una persona situada al recinte sent immediatament un so directe que s’ha propagat des de la font i li ha arribat pel camí més curt i un primer eco associat a la recepció de la primera reflexió a la paret o obstacle més proper El conjunt d’ecos o reflexions posteriors, que són percebuts com un so difús i no individualment, constitueixen el so reverberant

A banda de la tasca de Marriner, els violinistes Iona Brown i Kenneth Sillito s’han alternat en la direcció El conjunt, que des de la seva formació ha conegut un clamorós èxit arreu del món, tant amb motiu de les seves gires internacionals com dels seus enregistraments fonogràfics, manté la seu a la capital anglesa El seu repertori combina obres barroques, clàssiques, romàntiques i contemporànies Ha arribat a estrenar partitures expressament compostes per a la formació i d’autors bàsicament britànics com Walton, Bennett o Maxwell Davies La seva especialitat ha estat sempre Mozart…

Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el…

Estudià i es formà musicalment amb Ramon Vilanova, que el tenia per un dels seus alumnes més destacats A quatre anys ja tocava el piano, i algunes fonts apunten que quan en tenia cinc també cantava El 1839, en les funcions de benefici per la mort de Vicenç Cuyàs, interpretà algunes obres al piano Pel que sembla, quan F Liszt feu uns concerts a Barcelona, el 1845, el pogué sentir tocar i fins i tot li donà algun consell Idèntiques notícies han arribat pel que fa a S Thalberg, que poc temps després actuà també a Barcelona És possible que Vilanova realitzés estudis a París -alguna…

En 1660-61 estudià teologia a Wittenberg i poc després fou cantor a l’església de Sant Joan a Perleberg El 1664 succeí a Michael Jacobi com a cantor a Lüneburg, càrrec que ocupà durant trenta anys En el transcurs d’aquest període es veié immers en contínues disputes amb les autoritats eclesiàstiques pel seu intent de millora de les condicions interpretatives de la música religiosa La majoria de les obres profanes que Funcke escriví per a festivitats i actes socials s’ha perdut Tampoc no s’ha conservat la música que compongué per a la passió segons sant Lluc Li ha estat atribuïda una Passió…

Es formà musicalment a l’església del Pilar de Saragossa sota el mestratge de José Gil de Palomar cant i Francisco Javier García Fajer composició El 1797 obtingué, per oposició, la plaça de mestre de capella d’Alfaro i a partir del 1800 ocupà el mateix càrrec a Calahorra, població on el 1823 rebé una canongia Entre els seus deixebles hi hagué Hilarión Eslava, que el 1827 amplià estudis de composició amb Secanilla Se n’han conservat composicions religioses diverses misses, motets, himnes i villancets En la Lira Sacro-hispánica , H Eslava publicà una missa, un Pange lingua i una Salve regina…

Fou alumne de GB Somis i un dels més brillants violinistes de la seva època, juntament amb JM Leclair, JJC de Mondonville i LG Guillemain Debutà a París, el 1725, tot competint amb JB Anet, i posteriorment realitzà diverses gires en què demostrà el seu excepcional virtuosisme Interpretà algunes de les seves pròpies obres davant els reis de França, fet que li valgué, el 1733, el títol d' ordinaire de la musique du roy Adoptà la nacionalitat francesa el 1741, i seguidament fou nomenat Roy et maître des ménétriers et joueurs d’instruments tant hauts que bas et communauté des maîtres à dancer ,…

La seva temàtica, com la de la resta de cançons de gesta cançó de gesta , és de caràcter èpic Escrit en paràgrafs versificats, les seves unitats s’anomenaven laisses Sembla que les diferents parts del text que podia ser molt extens es cantaven totes amb el mateix fragment melòdic, exceptuant potser el darrer vers de cada unitat, que podria haver-se cantat amb una melodia diferent La tonada, en estil proper al recitatiu, havia de ser prou versàtil perquè el trobador la pogués anar variant a mesura que els versos canviaven el nombre de síllabes L’exemple més antic i conegut és la Chanson de…