Resultats de la cerca

Estudià i es formà musicalment amb Ramon Vilanova, que el tenia per un dels seus alumnes més destacats A quatre anys ja tocava el piano, i algunes fonts apunten que quan en tenia cinc també cantava El 1839, en les funcions de benefici per la mort de Vicenç Cuyàs, interpretà algunes obres al piano Pel que sembla, quan F Liszt feu uns concerts a Barcelona, el 1845, el pogué sentir tocar i fins i tot li donà algun consell Idèntiques notícies han arribat pel que fa a S Thalberg, que poc temps després actuà també a Barcelona És possible que Vilanova realitzés estudis a París -alguna…

Segurament actiu a Roma com a cantor a la basílica de Santa Maria la Major, el 1560 fou cridat per a ocupar el càrrec de mestre de capella de la catedral de Conca, sense necessitat de superar cap tipus d’oposició perquè ja era un compositor de molt renom Excepte un breu episodi de desavinences amb el capítol catedralici que el portà a Segòvia, continuà a Conca fins la seva mort Algunes referències de l’època apunten que escriví un llibre de polifonia i un altre d’himnes i magníficats, que no s’han conservat Se li ha atribuït un motet conservat a la Capella Sixtina del Vaticà, que…

Entre el 1702 i el 1725 treballà en una companyia d’òpera francesa, a la Haia, primer com a violinista i després com a director Fou professor de violí del comte Willen Bentinck, al qual dedicà l’edició dels VI concerti armonici a quattro violini obligati, alto viola, violoncello obligato e basso continuo L’autoria d’aquest recull ha estat objecte de moltes discussions Les peces foren atribuïdes de primer a GB Pergolesi, i després al mateix Ricciotti La tesi que feia aquests concerts obra de Ricciotti es basava en una reimpressió londinenca, a càrrec de l’editor John Walsh segle XVIII, en què…

Vida Fou alumne de JJ Fux, el qual, aprofitant la seva posició privilegiada de kapellmeister , li obrí les portes de la cort i, el 1739, li aconseguí el nomenament de compositor imperial Aquesta responsabilitat no li impedí dur a terme viatges esporàdics a Itàlia Venècia i Milà amb motiu de les estrenes d’algunes de les seves òperes A Viena inicià una intensa activitat pedagògica -basada en l’estricta observança dels preceptes de l’autor del Gradus - que reuní una llarga llista de deixebles, entre els quals destacà JB Schenk Les seves simfonies, bàsicament configurades segons la forma…

El fet que dins el terme classicisme s’hagin encabit importants i destacades personalitats musicals occidentals com Franz Joseph Haydn 1732-1809, Wolfgang Amadeus Mozart 1756-1791 i Ludwig van Beethoven 1770-1827 ha provocat que, popularment, el mot arribi a designar el corpus de manifestacions musicals cultes de tradició europea El terme prové del llatí classicus , i l’ús popular que se n’ha fet com a sinònim d’excellència i referència s’ha vist substituït, els darrers anys, pel de canònic en el sentit donat per Harold Bloom en El cànon occidental , on canònic designa aquella manifestació…

Grans navegants, els grecs colonitzaren al llarg dels segles zones de l’Àsia Menor, el sud d’Itàlia, la Península Ibèrica, algunes illes mediterrànies i el nord d’Àfrica El territori de l’actual Estat grec comprèn només la part més meridional de la península Balcànica i algunes illes circumdants Grècia antiga història Estrictament, la història de la música a la Grècia antiga ha d’abraçar des de l’època micènica segona meitat del segon millenni aC fins al segle IV dC aproximadament, encara que la poca documentació existent fa que sigui especialment difícil descriure la realitat musical…

El cant és el mitjà inicialment menys artificiós de produir música, atès que l’instrument forma part del cos de l’intèrpret, i es diu inicialment perquè el camí entre els primers esgarips dels homínids i les vertiginoses evolucions d’una prima donna belcantista és llarg i complex Pel mateix motiu és la forma d’expressió musical que està més directament lligada a l’intèrpret i que l’identifica més unívocament Els orígens del cant L’origen del cant és incert i es perd en els orígens de l’home, i se’n troba alguna forma a totes les cultures conegudes Rousseau el feia néixer de la parla, a la…

A l’hora de la derrota més cruel, davant l’inapellable fracàs bèllic en la guerra dels tres anys 1936-39, quan Catalunya estava a punt de caure aixafada sota el pes de la bota militar, és fàcil imaginar l’ànim que podia tenir el seu president, Lluís Companys Ell, que era el representant del país, en emprendre l’exili, fugint del propi territori en l’èxode més gran que Catalunya ha conegut mai al llarg de la seva història millenària, es veia abocat a un destí ignorat En terres de França Companys, el dia 5 de febrer de 1939, diumenge, avançant per un camí de muntanya de l’Alt Empordà, pel coll…