Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
concert de cambra
Música
Concert per a un o més solistes, en combinació amb un grup de cambra.
Al segle XX, compositors com I Stravinsky s’emmirallaren en obres del Barroc concerto grosso per a cercar sonoritats allunyades de l’excés de volum sonor del postromanticisme o l’impressionisme Dumbarton Oaks , per exemple, remet a JS Bach Des de l’òptica dodecatònica, A Berg o A Webern compongueren obres de característiques semblants
Jean-Claude Hartemann
Música
Director d’orquestra francès.
Estudià als conservatoris de Clarmont d’Alvèrnia i París i, després d’haver guanyat el Concurs Internacional de Joves Directors d’Orquestra de Besançon, fou sollicitat a l’Òpera de Dijon El 1960 passà a dirigir l’Òpera de Metz, i al mateix temps fundà la companyia lírica Les Baladins Lyriques amb S Lafaye El 1963 fou nomenat director de l’Òpera Còmica, amb la qual ha mantingut una intensa activitat en el camp discogràfic i concertístic, amb actuacions fora de França El 1977 fou director d’animació musical d’Évry i fundà el grup Les Solistes de France Vinculat a la difusió de la música des d’…
Robert Donington
Música
Musicòleg anglès.
Estudià al Queen’s College d’Oxford Rebé classes de composició d’Egon Wellesz i d’interpretació de la música antiga d’Arnold Dolmetsch, amb qui collaborà llargament en la recuperació d’instruments i de pràctiques interpretatives apropiades per a la música anterior al 1800 Contribuí al renaixement de la música anglesa d’època isabelina, i molt especialment del repertori per a consort of viols , tant des de l’òptica del musicòleg com des de la del músic pràctic Durant els anys trenta i cinquanta formà part de diverses agrupacions musicals dedicades a la música antiga El 1956 fundà…
façana
Música
Part més visible i ornamentada de l’orgue formada pels tubs frontals i per l’estructura de fusta que els enquadra o els suporta.
Dins la multiplicitat de les seves formes, hi ha alguns trets que són força comuns sobretot en els grans orgues gòtics, renaixentistes, barrocs i neoclàssics Consta d’una tribuna en voladís on s’assenta la cadireta, darrere la qual s’aixeca tot el parament dels restants cossos d’orgue, tot emmarcant la consola Damunt de la consola, sota mateix d’on descansen els tubs del joc de cara de l’orgue major, a voltes cisellats, hi ha un extens sallent de trompetes, en disposició horitzontal i disposades en diversos nivells En el mateix pla, a banda i banda, s’hi disposen les torres o castells de…
sistemes de captació, enregistrament i reproducció del so
Música
La possibilitat de capturar i conservar qualsevol so, per complex que sigui, i de reproduir-lo quan i on es vulgui respectant al màxim el contingut original és, segurament, una de les més importants conquestes tecnològiques i culturals del segle XX.
Independentment del sistema emprat per a la conservació mecànic, magnètic o òptic, la primera baula de qualsevol enregistrament de so sempre està representada per un micròfon, un transductor electroacústic que transforma les vibracions de l’aire les típiques compressions i expansions que acompanyen la propagació de qualsevol so a l’aire en el seu punt d’emissió en un senyal elèctric modulat Aquest es pot manipular, amplificar, transformar i conservar en forma d’energia mecànica disc fonogràfic, magnètica cinta magnetofònica o òptica pellícula cinematogràfica, i ser reproduït quan es desitgi…
Carles Santos i Ventura
© David Ruano / Théâtre de l’Archipel
Música
Cinematografia
Pianista i compositor.
Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona, on rebé diversos premis i distincions com a pianista Establert a París, estudià amb mestres tan prestigiosos com Jacques Février, Magda Tagliaferro i Marguerite Long, i més tard ho feu amb Harry Datymer a Suïssa El 1961 es professionalitzà com a pianista i compongué el Concert irregular , una creació de teatre musical sobre guió de Joan Brossa , el qual amb el temps esdevindria un dels seus referents El 1968, becat per la Fundació Joan March, anà als Estats Units, on conegué l’avantguarda musical nord-americana i artistes com John…
, ,
color i música
Música
L’ús de la llum en l’àmbit de la música, és a dir, la reunió de les dues esferes de la percepció, la visual i la sonora, és un fenomen que ha preocupat pensadors de tots els temps, des d’Aristòtil fins a escriptors com E. T. A. Hoffmann, passant per la Teoria dels colors de Goethe o els estudis de J. Kepler, que associava els colors als intervals, o d’I. Newton i el seu Tractat d’òptica.
En la pràctica, el cas paradigmàtic és el d’Aleksandr Skr’abin, que, imbuït d’idees teosòfiques, compongué Prometeu, el poema del foc 1908-10 El compositor, però, s’inspirà en els escrits de Louis-Bertrand Castel, inventor d’un clavicèmbal ocular el 1734 D’altres seguiren aquest exemple, sobretot Bainbridge Bishop, que construí un orgue de llums el 1881, o A Wallace Rimington, el 1895, fins a arribar al clavilux de Thomas Wilfred, del 1925 En la partitura del Prometeu , Skr’abin hi inclogué un pentagrama luce específic per al clavier à lumières piano de llums i les notes que hi apareixen…
símbol i música
Música
La relació entre símbol i música pot ser llegida des d’una àmplia diversitat d’accepcions que permeten fer referència tant a les primeres manifestacions d’un pensament musical de caràcter simbòlic, com a la generació dels arquetips expressius de caràcter lingüístic, tímbric i formal que, en el decurs d’un procés de culturalització, han esdevingut codis de formes significants de projecció extramusical.
L’afany de musicar la paraula ha menat els compositors a nodrir-se dels propis elements mètrics i prosòdics del text, i a construir l’arquitectura sonora d’acord amb els figuralismes de la retòrica amb l’afany d’assolir la màxima implicació expressiva entre el so i la paraula L’estudi de les relacions entre música i paraula porta a considerar un valor semàntic qualsevol procés de mimesi analògica, de signe figuratiu o abstracte, que pugui establir-se entre el llenguatge musical i el llenguatge conceptual i que sigui susceptible de ser reconegut com a tal L’ús reiterat d’una sèrie de…
direcció
Música
Definir l’activitat musical del director d’orquestra és una tasca dura i difícil.
La dificultat no rau tan sols en la comprensió pràctica de l’ofici, sinó, sobretot, en la complexitat conceptual de la seva funció Això no vol dir, però, que la tasca quotidiana i immediata del director no sigui plena d’obstacles en la seva realització, ni que no trobi dificultats en el seu aprenentatge Es pot intentar, amb tot, explicar i descriure, amb una relativa comoditat, la naturalesa de tots aquells elements, tant tècnics com teoricopràctics, que conflueixen en la direcció i que constitueixen els fonaments d’aquest art Tanmateix, el concepte de direcció d’orquestra, el seu sentit…
Renaixement
Música
Període de la història occidental que en el seu vessant musical s’ha convingut a situar aproximadament entre els anys 1430 i 1600, des del final de l’Edat Mitjana fins a l’adveniment del Barroc.
Precisions cronològiques i geogràfiques Els límits cronològics i el significat i l’abast del Renaixement musical han estat subjectes a diverses posicions enfrontades Per a alguns autors G Reese, en el Renaixement cal veure-hi els signes de la continuïtat tècnica, estilística i estètica de la música de l’Edat Mitjana, tot destacant com a element essencial el manteniment de certs models i formes de comportament del seu llenguatge musical Per a altres E Lowinsky, en canvi, la transformació fou total i suposà una ruptura radical amb el passat En les primeres aproximacions al fenomen des de l’…