Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
cantautor
Música
Artista que escriu, compon i interpreta les seves cançons.
El terme es començà a usar al final de la dècada del 1950 i el començament dels anys seixanta per a designar els protagonistes del moviment de la Nova Cançó, tot i que aquesta figura era ja present, amb més o menys incidència, a totes les cultures occidentals Els cantautors catalans tingueren una gran importància els últims anys del franquisme, període en què les cançons anaven lligades a la lluita contra el règim dictatorial, però perderen protagonisme amb l’establiment de la monarquia parlamentària i només es mantingueren els més coneguts, que en aquella època ja havien assolit una gran…
Giovanni Domenico del Giovane da Nola
Música
Compositor italià.
Des del 1563 fou mestre de capella de l’església de l’Anunciata, a Nàpols De la seva producció musical s’han conservat dos llibres de motets, algunes composicions vocals profanes del tipus villanesche , mascheratte i napolitane recollides en dos llibres del 1541 i del 1567, i alguns llibres de madrigals, la major part sobre textos de Petrarca, dels quals només han perviscut dos El primer, publicat a Venècia el 1545, es compon de madrigals a quatre veus, mentre que els del segon, publicat a Roma el 1564, són a cinc veus
barform
Música
Forma binària en la qual la primera part es repeteix (AAB).
Les perdius, llibre de cançons , J Maiden, Eumo ed, Barcelona 1992 © Fototecacat/ Jesús Alises Aquesta forma es vincula a l’estrofa de la cançó medieval alemanya dels meistersänger meistersinger , tot i que aquests feien servir la paraula bar , d’etimologia incerta, no per a designar l’estrofa gesätz sinó tota la cançó Una estrofa es compon d’un cant inicial o aufgesang format per la repetició d’un peu o stollen i d’un cant final o abgesang que acostuma a ser més curt que el cant inicial però més llarg que un peu La barform es troba també, per exemple, en les ballades…
kontàkion
Música
Composició poètica, que hom podria anomenar "himne", pròpia de la litúrgia bizantina.
Es compon d’una estrofa inicial o proemi i d’un seguit d’estrofes anomenades "estances" oikoi , al final de cadascuna de les quals es respon amb el refrany amb què acaba el proemi És un poema acròstic, és a dir, que amb la lletra inicial de cada estrofa es forma una frase El terme kontàkion , mot derivat de kontós 'petit', indica un bastó petit entorn del qual anava enrotllat el pergamí que contenia el poema Originari de la Síria de parla grega, al segle V, està estretament emparentat amb el madraša siríac i, com aquest, és una poesia didàctica El principal compositor de…
cànon
Música
Composició poètica que, en el ritu bizantí, forma part de l’ofici del matí (órthos).
Consta de nou càntics de la Bíblia Èxode 15,1-18 Deuteronomi 32,1-43 Primer Samuel 2,1-10 Habacuc 3,2-19 Isaïes 26,1-6 Jonàs 2,3-10 Daniel 3,26-45 Daniel 3,52-90 Lluc 1, 46-55 Aquests càntics són acompanyats d’estrofes poètiques, anomenades odes oda , i tot el conjunt constitueix el cànon L’oda segona, de fet, només es canta durant la quaresma, i durant aquest temps el cànon consta de tres odes, en lloc de nou Per això hom parla de Triòdion , nom que designa també el llibre que conté els oficis quaresmals Segurament és un vestigi de l’antic ús de cantar només tres odes durant la setmana i…
Eduard Hanslick
Música
Musicòleg, crític i acadèmic musical alemany.
Vida Es formà amb WJ Tomášek, reconegut professor de música a la Praga de mitjan segle XIX, i estudià dret a la universitat local Escriví per a diversos diaris i revistes musicals "Neue Zeitschrift für Musik", "Sonntagsblätter", "Wiener Zeitung" i treballà al ministeri de cultura fins que el reconeixement del seu llibre més important, Del bell musical 1854, li obrí les portes de l’ensenyament universitari Fou també un dels promotors de l’estandardització de l’afinació musical Hanslick intentà redefinir allò estrictament musical en la música, l’assumpte musical pur i dur, tant davant les…
salmer
© Fototeca.cat/ Studi Ferrer
Música
En l’orgue, caixa de mecanismes on es distribueix el vent a cada tub o canó.
Part cabdal de l’instrument, posa en contacte tres elements subsidiaris els tubs -que hi reposen verticalment-, els terminals dels mecanismes de transmissió de les tecles -que hi arriben des dels teclats i la consola- i el vent -que hi penetra des de les manxes- Globalment el salmer es compon d’una gran caixa de fusta en forma de parallelepípede rectangular, amb mecanismes propis i amb la taula superior travessada per forats sobre els quals es colloquen els tubs Rep l’aire a pressió provinent de les manxes i tots els mecanismes de la consola, els quals, accionats degudament per l…
Tomaso Giovanni Albinoni
Música
Compositor i violinista italià.
Vida Fill d’una família benestant veneciana, pogué desenvolupar la seva carrera musical sense haver de dependre d’un sou al servei de l’Església o d’una cort, que eren els modes de subsistència més habituals entre els músics del segle XVIII Per aquesta raó, sovint va autodefinir-se com a musico di violino dilettante veneto No se sap amb qui estudià, tot i que sovint s’ha suggerit el nom de G Legrenzi, mestre de capella de la basílica de Sant Marc, sense cap prova que ho documenti Després d’algun intent en el camp de la música religiosa, Albinoni es dedicà exclusivament a la música…
anàlisi schenkeriana
Música
Nom amb què es coneixen els mètodes d’anàlisi derivats de l’obra de Heinrich Schenker.
Les idees sobre l’estructura musical i els mètodes analítics de Schenker anaren evolucionant al llarg de la seva carrera, però el que avui s’entén com a anàlisi schenkeriana es correspon amb les formulacions més tardanes del seu pensament, i molt especialment amb el particular sistema gràfic inventat per a representar els resultats de les seves anàlisis La idea central de l’anàlisi schenkeriana és la visió de l’obra musical com a elaboració d’una estructura bàsica En la seva terminologia, una peça musical representa la prolongació auskomponierung d’una composició primordial ursatz a…
harmònium
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de vent amb llengüetes lliures accionat mitjançant unes manxes i un teclat.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon lliure interruptiu La particularitat principal de l’harmònium és l’ús de llengüetes lliures, que, a diferència de les batents, mantenen constant el nombre de vibracions encara que es modifiqui la pressió de l’aire que circula al seu través Això permet tenir un instrument de petites dimensions, amb una tímbrica molt variada, i regular la dinàmica crescendo , diminuendo Fou molt utilitzat en la segona meitat del segle XIX i la primera del XX com a instrument de cambra, a les sales del cinema mut, i com a instrument de petites esglésies o capelles…