Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Guillaume-Louis Wilhem
Música
Pedagog francès.
Després d’algun temps a l’acadèmia militar, entrà al Conservatori de París Treballà com a professor de música en diferents centres i creà un mètode per a llegir música a vista, que exposà per escrit en Guide de la méthode élémentaire et analytique de musique et de chant, divisé en deux parties L’any 1820, el seu sistema fou adoptat per la Societat per a la Instrucció Elemental i el 1835 començà a ser usat a les Escoles Municipals de París Wilhelm es dedicà també a la promoció de la música i el cant coral entre les classes treballadores de França Durant un quant temps els seus…
Johann Christoph Friedrich von Schiller
Música
Poeta, dramaturg i filòsof alemany, és una de les personalitats cabdals del Romanticisme alemany, però, a diferència de molts dels adeptes d’aquest moviment, no tenia de la música un concepte gaire elevat, per tal com considerava que produïa sensacions massa crues i alienes al sentiment moral, eix del seu pensament.
No obstant això, diferents tragèdies seves han inspirat algunes de les òperes més cèlebres Die Räuber 'Els bandits', 1782 S Mercadante, 1836, i G Verdi, 1847, Kabale und Liebe 'Càbales i amor', 1784 Verdi 1849, Don Carlos Verdi, 1867, Maria Stuart A Casella, 1812, i Mercadante, 1821, Die Jungfrau von Orleans 'La verge d’Orleans', 1801 Joana d’Arc en la majoria de les versions, entre les quals destaquen les de Verdi, 1845, i PI Cajkovskij, 1881 i Wilhelm Tell 1804 G Rossini, 1829 Beethoven musicà el seu himne A la joia en la Novena Simfonia 1822
Nova Cançó
Música
Moviment artístic i cultural consagrat a la creació i divulgació d’una cançó contemporània en llengua catalana.
Dels inicis al moviment massiu Als Països Catalans, contemporàniament amb el fenomen del rock i de la cançó pop, sorgí un gènere nou —diferenciat del cant coral, del cuplet i de les cançons de muntanya—, de clares arrels franceses —Brassens, Montand, Brel, etc— i articulat com a moviment entorn de la reivindicació idiomàtica i d’uns pressupòsits ètics de caràcter democràtic, l’anomenada Nova Cançó En el context d’un cert relaxament de les polítiques repressives del franquisme, la Nova Cançó sorgí, de fet, com una més de les iniciatives per a donar continuïtat a la llengua i la cultura…
,
Lluís Graner i l'espectacle total
Una figura prou significativa de l’etapa que ens ocupa és la del pintor i empresari Lluís Graner i Arrufí Nascut a Barcelona l’any 1863, va destacar notablement en la seva faceta de pintor Però, més enllà del vessant plàstic, cal considerar la seva aportació al món de la creació artística des d’una perspectiva molt més àmplia i descobrir una personalitat que, per la seva singularitat, es manifestà absolutament moderna L’espectacle pictòric La vocació artística de Lluís Graner fou una mica tardana Després d’una estada per terres americanes, retornà a Barcelona als vint anys i inicià la seva…
Periòdics modernistes a Catalunya
Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans tecnològics de què disposen en relació amb els seus competidors més modestos, triguen…
Els hereus del fortunyisme
Tomàs Moragas 1837-1906 Dama del Cinquecento Aquarella paper Collecció particular RM El fenomen pictòric anomenat fortunyisme es va originar després de l’èxit aconseguit pel pintor Marià Fortuny i Marsal Reus 1838-Roma 1874 que des de la seva joventut fou considerat ja com un geni, i foren els seus mestres els primers que van captar d’immediat la gran aptitud tècnica i l’enorme habilitat plàstica del jove pintor A Roma va pintar una sèrie d’«acadèmies» a llapis o ploma, temes costumistes protagonitzats per «ciociares», «albaneses», «piferraris», obres de casaques i orientals pintades a l’oli…
L'escultura postmodernista
Pau Gargallo 1881-1934 Autoretrat abans del 1907 Localització desconeguda Reproduït al catàleg de la Exposición de Auto-retratos de Artistas Españoles, del Círculo Artístico de Barcelona FF El pas entre una tipologia escultòrica dominant a Catalunya entre la fi del segle XIX i l’inici del XX que coneixem com a modernista, ben definida en paraules d’Eugeni d’Ors com a més pròxima a l’anècdota que a la categoria i mes aparent que essencial, cap a una nova formulació, és un moment únic, intens i precís, de dubtes però de circumstància vàlida i necessària, clarament intermediari i relacional amb…
L'art europeu en l'època modernista
La societat occidental de final del segle XIX Claude Monet 1840-1926 Porte d’Aval cap al 1886 Oli Museu de l’Abadia de Montserrat donació Xavier Busquets FF El darrer quart del segle XIX es pot considerar una època d’equilibri europeu Es tracta d’una situació de pau en la qual la societat burgesa capitalista triomfà plenament, abans de la ruptura brutal d’equilibri i de tranquillitat que representaria la guerra mundial del 1914-18 La gent s’entusiasma pels formidables progressos de la tècnica i de la indústria els nous mitjans de comunicació i de transports com ara el telèfon, el…