Resultats de la cerca

De formació bàsicament autodidàctica, perfeccionà la tècnica pianística amb F Liszt, i A Rubinstein li augurà un brillant futur Com a concertista de piano, les seves interpretacions de Beethoven, Liszt i Brahms foren molt reconegudes Compongué peces virtuosístiques de caràcter formal i intuïtiu, i també obres dramàtiques, entre les quals destaca Tiefland , basada en l’obra Terra Baixa , d’Àngel Guimerà, òpera de caràcter entre romàntic i verista, que és de repertori a molts teatres germànics Realitzà també transcripcions sobre obres de JS Bach, molt apreciades per M Reger i F Busoni

De mare italiana i pare francès, començà els estudis musicals a Tolosa Més tard estudià amb Th Dubois i J Massenet al Conservatori de París, on obtingué premis de piano, harmonia, contrapunt i composició El 1885 guanyà el Premi de Roma amb la cantata Endymion Del 1896 fins a la seva mort fou professor d’harmonia al Conservatori de París La seva activitat com a compositor es concentrà en la producció operística de caràcter verista Les seves obres més importants són La Reine Fiammette 1903 i Le chemineau 1907 Del 1911 al 1914 fou director de la revista "Musica"

Estudià al Conservatori de la seva ciutat natal i debutà el 1942 a l’Òpera Garnier com a Margaret Le Roy d’Ys Després d’interpretar altres títols del repertori francès i, ocasionalment, petits papers del mozartià, com la primera dama de La flauta màgica , s’especialitzà en R Wagner, de qui interpretà els papers de Kundry Parsifal , Brunilde La valquíria i Sigfried , Senta El vaixell fantasma i Isolda, amb els quals es presentà a Montecarlo i a l’Òpera de Berlín La seva veu de soprano dramàtica li permeté encarnar igualment personatges d’òpera verista italiana, i també el…

Amb aquesta designació apareix, entre altres, el tercer moviment del segon quartet amb piano opus 2, de F Mendelssohn, el segon moviment del concert per a piano i orquestra opus 54, de R Schumann, el quart moviment de la sonata per a piano opus 5, de J Brahms, l' Intermezzo interrotto del Concert per a orquestra , de B Bartók, o la desena de les Variations on an Original Theme 'Enigma' , d’E Elgar Com a peça independent, és present en l’opus 4 de R Schumann, l’opus 76 i les Klavierstücke 'Peces per a tecla', opus 116 a 119, de J Brahms, per a piano, o en alguns quartets de corda en A Bruckner…

Estudià piano i composició a la seva ciutat natal, com també filosofia i pintura, i fou una destacada figura intellectual a la Praga del final del segle XIX el 1897 fou nomenat membre de l’Acadèmia Txeca de les Ciències Autor d’un remarcable nombre d’òperes -deu en total i una d’inacabada-, obtingué un notable èxit amb Els ràpids de Sant Joan 1871, que excelleix pel seu romanticisme i per l’ús de motius fabulosos Els altres títols del seu catàleg, tot i que variats i reeixits, de seguida restaren a l’ombra d’obres d’altres autors coetanis, com A Dvorák o K Kovarovic, que, amb major…

Estudià música a Bucarest i el 1947 es traslladà a Itàlia, on fou deixebla de cant d’Aureliano Pertile, amb qui completà la seva formació Debutà a Bolonya el 1948 amb el paper principal de La Traviata El 1953 cantà a Londres i el 1957 ho feu a Viena i a París El 1956 actuà al Teatro alla Scala, escenari on tornà en temporades successives També actuà a Nova York, a Barcelona, a Nàpols i a Roma Destacà en el repertori italià romàntic, tot i les seves reeixides incursions en el verista —especialment U Giordano— i del bel canto —V Bellini, G Donizetti i G Rossini— També cantà…

Inicià els estudis musicals a Bucarest i posteriorment els amplià a París amb JB Fauré El 1888 debutà amb Faust a la capital francesa, i l’any següent hi interpretà Roméo et Juliette de Ch Gounod El 1890 cantà per primera vegada a la Scala de Milà, on debutà amb Le Cid , de J Massenet, i a partir de llavors inicià una carrera brillant que la dugué als teatres de les més importants ciutats europees, incloent-hi Barcelona, com també a Buenos Aires i Nova York L’amplitud de coloratura de la seva veu li permeté abordar tant els papers del repertori líric com els més durs de les òperes de Verdi, i…

Després d’una primera formació de caràcter privat completada al Conservatori de San Pietro a Maiella, a Nàpols, el 1895 es traslladà a Leipzig Saxònia, on amplià els estudis de composició amb S Jadassohn Tot i ésser conegut els primers anys com a intèrpret de música de cambra i acompanyant de cantants, posteriorment fou un famós professor de composició en centres de Bolonya, Torí i Roma El reconeixement mundial li arribà, però, com a deixeble de G Puccini El 1924 completà l’òpera Turandot que el seu mestre deixà inacabada, fet que ha situat en segon pla una extensa obra en què destaca la…

Formada al Conservatori Arrigo Boito de Parma, debutà a Rovigo 1944 amb el paper d’Elena a  Mefistofele Toscanini la trià per al concert de reinauguració del Teatro alla Scala 1946 hi cantà sovint 1949-54 i 1959 i actuà per tot el món Londres, 1950 Nova York, 1954 i assolí una gran fama amb un ampli repertori verdià i verista Al llarg de la seva carrera enregistrà una trentena d’òperes completes, sovint amb  Mario del Monaco , i una quinzena de discos de recitals Actuà amb regularitat a la Scala de Milà 1949-54 i fou membre estable de la Metropolitan Opera House de Nova York…

Aconseguí anar a estudiar a Nàpols, tot i l’oposició de la seva família Malgrat que quedà sisè en el famós concurs d’òperes organitzat per l’editorial Sonzogno en el qual guanyà la Cavalleria rusticana de P Mascagni, l’editorial patrocinadora d’aquesta competició restà prou impressionada per a encarregar-li una nova òpera Aquesta fou Mala vita 1892, una obra intensament verista Després de compondre Regina Diaz 1894 assolí un èxit permanent amb Andrea Chenier 1896, obra que, malgrat la cruesa del seu argument i els detalls realistes, arriba sovint a un lirisme quasi puccinià…