Resultats de la cerca

Estudià cant a Mont-real amb S Issaurel, i hi debutà el 1941 amb Lakmé S’especialitzà aviat en els papers per a tenor líric de les òperes de WA Mozart, que interpretà assíduament abans de traslladar-se a Nova York, on rebé lliçons de P Althouse El 1949 debutà a l’Òpera Còmica de París, on actuà durant cinc temporades A partir del 1951 inicià una fructífera collaboració amb els festivals d’Ais de Provença i Glyndebourne Obtingué grans èxits com a cantant mozartià a Londres, Viena, Milà i Buenos Aires, a més del Festival de Salzburg El 1963 debutà com a Don Ottavio Don Giovanni al…

Inicià els estudis musicals a Winnipeg i en 1929-30 estudià composició a París Entre el 1936 i el 1938 continuà la seva formació a la Juilliard School de Nova York Durant els seus anys de joventut estigué influïda per l’estil romàntic tardà francès, especialment per C Franck i V d’Indy Al llarg dels anys quaranta i cinquanta el seu estil fou, en canvi, clarament deutor del neoclassicisme El 1942 s’establí a Toronto, on s’integrà als cercles musicals d’avantguarda La seva primera obra dodecatònica és l' Octet per a vent 1948 El 1943 començà a impartir classes al Conservatori de Toronto i entre…

Estudià a Munic 1915-17 i Zuric 1917-20, i fou un dels fundadors de l’American Grand Opera Company de Chicago 1920 Dirigí el departament d’òpera a l’Eastman School of Music 1925-28, ensenyà filosofia a la Columbia University 1949-68, fou codirector de l’Electronic Music Center Columbia-Princeton 1959-80 i ensenyà composició a la Juilliard School 1971-73 Obtingué dues beques Guggenheim 1930-32, que li permeteren de dedicar-se a la composició de l’òpera Evangeline Entre les seves composicions cal destacar A Wisconsin Symphony , tres quartets de corda i un concertino per a flauta Compongué…

Llicenciat en dret per la Universitat Catòlica Andrés Bello de Caracas 1961, realitzà estudis musicals amb P Casale i de piano amb M Moleiro El 1974 rebé el títol de doctor en arts musicals a la Universitat de Columbia Nova York Residí a Nova York, on treballà en música aleatòria i cibernètica al Columbia-Princeton Electronic Music Center El 1968 fou cofundador de la secció veneçolana de la Societat Internacional per a la Música Contemporània SIMC El mateix any rebé el Premi Nacional de Música, gènere vocal, i el 2000, el Premi Nacional de Música en reconeixement de la seva trajectòria Entre…

Fundat el 1917, el lloc de primer violí estigué ocupat successivament per Emil Hauer 1917-32 i Joseph Roisman 1932-67 Foren segon violí Alfred Indig 1917, Imre Poganyi 1917-27, Joseph Roisman 1927-32, Jac Gorodetzky 1932-33 i Alexandre Schneider 1933-45, 1955-67 István Ipolyi 1917-36 i Boris Kroyt 1936-67 foren els violistes, i Hary Son 1917-30 i Mischa Schneider 1930-67, els violoncellistes Després d’haver-se guanyat una reputació a Europa, el 1930 debutà als Estats Units, concretament a la Cornell University Nova York El 1938 el conjunt s’establí als EUA i fou quartet resident de la…

Estudià física al Queens College, enginyeria electrònica a la Universitat de Colúmbia i enginyeria física a la Universitat de Cornell El 1954 fundà una empresa RA Moog Co dedicada a la producció dels instruments anomenats theremins El 1965 posà a la venda un sintetitzador modular inspirat en el de la companyia RCA Mark II Columbia-Princeton que, si bé encara molt voluminós, es podia fabricar en sèrie La fabricació de sintetitzadors esdevingué el centre del negoci de RA Moog Co, que el 1971 es fusionà amb MuSonics i d’aquesta unió sorgí Moog Music Inc El 1973 esdevingué una…

Estudià literatura, teatre, cant i dansa a les universitats de Nova York i Colúmbia, i després ho feu, becada, a Itàlia i París Entre el 1950 i el 1966 estigué casada amb Luciano Berio, gràcies al qual s’inicià en la música contemporània Paradoxalment, fou també una destacada intèrpret de Monteverdi Collaborà amb I Stravinsky i J Cage i compongué diverses obres Fou professora d’algunes universitats europees i canadenques

En posà les bases i la consolidà industrialment Emil Berliner Alguns anys després que Th Edison inventés el fonògraf, Berliner patentà el disc 1887 i el 1893 creà als Estats Units la United States Gramophone Co i s’associà amb Fred Gaisberg, un dels personatges més importants de la història del gramòfon i dels enregistraments comercials El 1897 Berliner fundà The Gramophone Company a Londres amb els socis William Barry Owen i Trevor Lloyd Williams Aquesta discogràfica comercialitzà el cèlebre segell His Master’s Voice El 1898 Berliner creà, amb el seu germà Joseph, la Deutsche Grammophon…

Inicià la seva formació musical al conservatori de la seva ciutat natal El 1922 es traslladà als EUA, d’on adquirí la nacionalitat el 1928 Des del 1930 treballà a la Columbia Broadcasting i a partir del 1938 realitzà diverses gires internacionals, sempre amb la seva dona, la soprano Lily Pons El 1968, amb l’Orquestra Filharmònica de Nova York, estrenà Capricio burlesco , de W Walton, que li dedicà l’obra Amb la seva pròpia orquestra, donà a conèixer molts temes populars que ell mateix s’encarregà d’arranjar

Emigrat als Estats Units el 1930, l’any 1951 començà els primers experiments en música electrònica, molt poc després que fos creat el parisenc Groupe de Recherche de Musique Concrète L’any 1959 fundà a Nova York el Centre per a la Música Electrònica de Columbia-Princeton juntament amb O Luening, M Babbitt i R Sessions La seva producció es pot dividir en música coral -inspirada en la tradició liturgicocoral russa del segle XIX de PI Cajkovskij i A Grecaninov- i música electrònica És també autor d’obres més convencionals, per a instruments de metall o piano, i per a cor Així mateix, compongué…